La tribu de l'Urc estava amoïnada, ja eren a la tardor i no tenien gaires reserves de carn per passar l'hivern al poblat de la plana. Des que havien instal·lat el campament de caça en aquell barranc ple de balmes, no havien caçat agirebé res.

Aquella matinada tots els caçadors es van reunir al voltant del foc. Silenciosos observaren el ritual de l'Urc, el fetiller. Del sarró va treure uns amulets que llençà enmig d'un cercle de pedres tallades.

          — Tindrem bona caça! —exclamà l'Urc mentre mirava els ossos i les peülles de cérvol i de senglar i els ullals de llop, que eren els seus amulets màgics. Tots els caçadors es van posar drets i entonaren una cantarella monòtona mentre agafaven les armes: llances, arcs, sagetes i destrals.

Apuntava el sol quan van sortir del campament. Les dones s'hi van quedar, i a mig matí van anar bosc endins a collir mores, glans, figues i altres fruits silvestres.

Caminaren en silenci; només el trencaven el soroll d'alguna pedra en caure i les ràfegues de vent que udolava entre les branques dels arbres.

L'Urc, que s'havia avançat al grup, va fer un gest als altres caçadors. En una clariana, a la vora del rierol, havia vist un ramat de cérvols.

Els caçadors s'ajupiren i avançaren lentament. Un cérvol aixecà el cap com si flairés el perill. Els caçadors van mirar el cap de la tribu, que, amb gestos, organitzava l'atac. Un grup de caçadors, avançant en silenci i amagats entre els arbustos, va anar cap al congost. Al cap d'un moment, els altres començaren a avançar direcció a la clariana on abeuraven els cérvols.

De sobte, el cap va fer un crit; era el senyal que esperaven els caçadors per començar a agitar els braços i cridar per espantar el ramat. Els cérvols, encerclats, van haver de fugir cap al congost on els esperaven els emboscats. Allí quedaren atrapats sota una pluja de sagetes i de llances. Els crits d'alegria pels animals que queien abatuts es barrejaven amb els brams d'agonia de les bèsties. En acabar la batuda els caçadors van sortir dels seus amagatalls. A terra hi havia una dotzena de cossos estesos. Els homes van aixecar els arcs al cel en senyal de triomf.

En arribar al campament, a mitja tarda, tot eren felicitacions i cants de benvinguda. Van preparar una festa per celebrar l'èxit. Un vell va encendre el foc, fregant dos pals. Van escorxar un animal i el van rostir. L'endemà ja escorxarien els altres i n'assecarien la carn i adobarien les pells, i construirien noves armes amb pedres, ossos, branques i resina de bedoll i plomes d'ànec.

          —Urc, estàs molt callat! —li digué una noia al mig del festí.

          —Penso —contestà tot mastegant un tros de carn.

          —En què, si es pot saber?

          —Que podria pintar la cacera en una de les balmes perquè la tribu la pugui recordar per sempre més...