IV. La muntanya
Retorn a la pàgina d'activitats
        3. Vinyes que s'embosquinen: les brolles

1. Oberva amb atenció aquests dibuixos de les plantes característiques i de les brolles. Associa cada planta amb la descripció que li'n correspon.

 

 Subarbust nan, perenne, de 10-30 cm. d'alçada, d'aspecte grisaci i tiges lletoses, molt ramificades i quadrangulars. Aquesta planta desprèn una forta i típica olor aromàtica. Les fulles són lanceolades o linears molt aromàtiques, sobre tot si les prenem entre els dits. Les flors són rosades, apareixen disperses per tota la planta. Floreix a la primavera (a partir de març), es cultiva a l'Europa meridional i central; escapat dels cultius, subespontani i naturalitzat en certes localitats. Es troba en llocs oberts i és cosmopolita.
Arbust dens i molt ramificat, perenne i de 30-150 cm. d'alçada. És una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta olorar-la per reconèixer-la.

 

Arbust d'entre 1 i 3 m d'alçada, que creix als terrenys silícics de la terra baixa i la muntanya mitjana, on estructura comunitats de brolles conjuntament amb les estepes i altres espècies arbustives. Sovint forma també part important del sotabosc de la sureda. Les seves fulles són especialment petites (entre 3 i 4 mm) i de forma lineal, i es desprenen de la planta amb facilitat. Les flors, també menudes i d'aspecte de campaneta, poden ser blanques o rosades, i es troben agrupades en olorosos ramells al llarg d'unes tiges de creixement clarament vertical i cobertes de pilositats.
Es tracta d'una espècie que pot viure en sòls relativament magres, als quals s'arrapa desenvolupant una rabassa molt gruixuda que tradicionalment ha estat utilitzada per a la fabricació de petits estris.

(extret del web http://www.ddgi.es/)

 

Arbust característic de les brolles de terra baixa. Entre els mesos d'abril i juny, època en què la planta floreix, el seu aspecte esdevé pràcticament inconfusible. Els pètals, ràpidament caducs i com fets de paper de seda rebregat, són d'un rosa molt cridaner. La part central de la flor, allà on es troben els estams, és de color groc. Passat el temps de la floració, s'identifica perquè té les fulles -de forma lanceolada- d'un verd esblanqueït, vellutoses, mancades de peciol i amb 3 nervis principals.
Aquesta espècie, que no supera el metre d'alçada, es troba molt estesa per tota la regió mediterrània i de vora mar, on acostuma a formar comunitats arbustives.

(extret del web http://www.ddgi.es/)

2. Quines d'aquestes plantes són aromàtiques?

 

 

3. Busca en un llibre de consulta la utilitat que tenen aquestes plantes.

 

 

 

 

Les il·lustracions utilitzades són de l'Eugeni Sierra Ràfols i estan tretes de les obres "La vegetació dels Països Catalans" de l'editorial Ketres i de "El paisatge vegetal de la Conca de Barberà" del Museu Comarcal de la Conca de Barberà.