Va néixer
a Dublín el 1854. Fill d'un cèlebre cirurgià
irlandès i d'una mare escriptora, va estudiar al "Trinity
College" de Dublín i a Oxford. Deixeble de Walter
Pater i molt influenciat per Whistler, el 1891 va publicar
una sèrie d'assajos que li van donar peu a considerar-se
un dels màxims representats de l'esteticisme, els aspectes
més fascinants i exquisits va posar de manifest tant
en la seva obra com en la seva vida.
El seu rebuig a les
convencions i el seu comportament extravagant el van fer famós
en els ambients mundans de París, Londres i Estats
Units ( on el 1882 va realitzar una brillant gira de conferències
). Casat amb Constance Lloyd, amb la que va tenir dos fills,
va dirigir "The Woman's World", revista de marcada
tendència feminista, i va donar a l'impremta un text
en oberta defensa del socialisme ( "The Soul of Man under
Socialism")
Després de publicar un volum de Poemes ( 1881 ), els
cèlebres relats ( El príncep feliç, el
1888, El crim de Lord Arthur Savile i altres narracions, 1891
) i la seva única novel·la, "El retrat
de Dorian Grey", considerada una de les seves obres mestres,
va triomfar com a autor teatral: "El vànol de
Lady Wndermere" (1892), "Una dona sense importància"
(1893) i "La importància de dir-se Ernest"
(1895) són mostres exemplars del seu enorme talent
i de la subtilesa dels seus irònics diàlegs.
Poc després de complir
quaranta anys, quan es trobava al cim de l’èxit,
la fortuna va abandonar-lo de forma tràgica i irreparable
: El 1895 el marqués de Queensberry, Pare de Lord Alfred
Douglas, amant de Wilde, va començar contra l'escriptor
un procés per ultratge a la moral. Després de
complir dos anys de condemna a la presó, primer a Wnadsworh
i després a Reading
( on va escriure "La
balada de la presó de Reading" i "De
profundis"), va marxar cap a París on va morir
l'any 1900 completament pobre.
|
|
|
