| |
Les primeres pàgines d'aquest llibre contenen
la Presentació que en fa el senador Francesc Ferrer i Gironès.
Les paraules d'aquest prestigiós polític d'un intens sentit
nacional, obren les portes i finestres a unes veritats històriques
i a unes veritats dels temps presents referent a les persistents actituds
que aplicant-se a la docència són antipedagògiques
pel que es refereix als Països Catalans. Aquestes actituds són
practicades i induïdes per part dels poders polítics espanyols
amb una insistent i tradicional conducta colonialista. Cal llegir amb
deteniment aquesta presentació certament alliçonadora, de
Francesc Ferrer i Gironès.
El text del llibre està sotmès a un títol un xic
llarg; emperò, no té res de barroc. Diu allò que
ha de dir. Es tracta d'un llibre configurat amb l'esforç i total
entrega dels seus coautors els professors Antoni Moga i Ferrés
i Jordi Dolcet i Llaveria. En determinats moments de l'exposició,
qualifiquen el seu treball de guia. Els corregim la plana donat que nosaltres
preferim parlar de guiatge; un terme que potser té més contingut
humà que el de guia. Amb el guiatge no es tracta únicament
d'orientar -la brúixola guia, orienta-; també d'acompanyar
-de fer companyia- quan es fa camí. I fer companyia és conversar;
és intercanviar idees i esperances. El massa oblidat poeta i català
universal pel que fa a historiar l'art, en Josep Pijoan (1881-1963) acaba
un seu poema amb un vers que fa així: "fins dalt de la carena
us donarem camí". Aquest "donar camí" és
sinònim de guiatge. El llibre que avui presentem proporciona guiatge;
assenyala el camí.
Aquest treball dels professors Moga i Dolcet en el seu dia meresqué
i obtingué el primer premi del Dècim Concurs d'Acció
Escolar promocionat pel Congrés de Cultura Catalana; com també
rebé el Premi especial per a professors que concedí la Comissió
del Mil·lenari del Naixement Polític de Catalunya. Permeteu-nos
un incís. Qualsevol historiador preocupat en mostrar la veritat
històrica ens dirà que aquest naixement fou força
anterior i que el mil·lenari del cas que hom camuflà oficialment
i vergonyosament, es referia al mil anys de l'obtenció de la independència
política; independència que es produí en el moment
que els governants catalans feren ús el dret connatural a tot poble,
el de l'autodeterminació.
Tornem al nostre llibre. Es tracta d'una obra que persegueix i assoleix
una doble finalitat: la de proporcionar guiatge als docents; i de facilitar
la coneixença i la percepció dels ambients de recerca a
l'alumnat. Evidentment; ambdues finalitats estan estretament lligades.
Recordem que si bé és veritat que sense professors no existirien
alumnes; també és veritat que sense alumnes no tindria raó
de ser la presència i actuació dels professors.
El material contingut en aquest llibre consona amb el principi que la
instrumentació dels coneixements permet que aquests serveixin de
mitjà per a produir un efecte. En el cas d'aquest llibre, el material
que el forma ha estat sotmès a seriós ordenament per a la
seva millor utilització. L'índex, pel seu contingut, permet
establir un primer contacte amb el treball, contacte que empeny a immergir-se
en el contingut del text.
El llibre ha estat planificat i realitzat de cara a una adolescència
integrada tant per jovenalla d'arrels culturals catalanes com també
d'aquella altra nascuda en altres terres o formada en famílies
immigrades. Ambdues menes de gent jove han d'incorporar-se a la societat
catalana d'avui en vistes a un demà. Un demà molt pròxim
en el qual incidirà i en grau superlatiu, la nova Europa que s'està
formant. Tota la joventut catalana ha de posar-se en contacte amb les
diverses expressions de la cultura nacional. Aquesta realitat ineludible
requereix la plena adaptació a la geografia i el coneixement de
la història i per l'enriquiment que comporta el conèixer
l'ampli ventall de les manifestacions nacionals.
La plena recuperació del sentiment nacional català ha d'ocupar
el lloc que li pertoca en el mosaic enriquidor dels pobles d'Europa. Aquesta
recuperació del lloc que li correspon a la nació catalana
en el conjunt del nou ordenament europeu és un afany que no podem
desatendre. Aquesta recuperació ha d'iniciar-se a les aules i en
tots els nivells docents. No es tracta d'introduir en la ment dels escolars
i dels estudiants criteris patrioters, dogmes xovinistes ni cap mena de
principi dissociador. Sí que es tracta de fer germinar i portar
a bon terme una metodologia que faciliti a la jovenalla del país,
la incorporació a les autenticitats dels ambients geogràfics
que formen la gran riquesa de la pluralitat dels hàbitats de les
terres catalanes. Juntament amb aquestes realitats, aquelles altres que
prengueren forma i residència, al llarg dels segles, com a resultat
del constant treball mental i manual dels pobladors dels esmentats hàbitats;
tant si es tracta d'aquells bàsicament rurals o d'aquells altres
intensament urbans.
Els territoris i aquells que els han habitat al llarg dels segles originaren
les nacions; i entre la diversitat de nacions del planeta Terra, la nació
catalana.
Doncs bé, la finalitat d'aquest llibre és la de facilitar
el coneixement dels Països Catalans; uns països que són
el resultat de la simbiosi ecològica entre uns territoris i la
població tradicional que hi ha residit i hi resideix. Un llibre
amb una orientació tan profundament humana contribueix a impedir
que persisteixin a manera d'antics calls, uns reductes de població
divorciada culturalment i sovint socioeconomicament, de la societat nacional.
Un divorci altament deplorable i que en bona justícia social s'ha
d'evitar que es formi i, en tot cas, que persisteixi.
En la nostra infantesa certament un poc llunyana, fórem educats
en un ambient escolar on s'hi practicava el mètode pedagògic
de Decroly. El belga Ovide Decroly visqué entre els anys 1871 i
1932. Aquest eminent pedagog defensà i aplicà l'ensenyament
de caràcter global a través del que ell denominà
els centres d'interès. Aquesta mena de didàctica requeria
l'observació directa. Els treballs de camp o sigui els treballs
realitzats a l'exterior de l'espai físic de l'aula dels quals ens
parlen els professors Moga i Dolcet, corresponen als "centres d'interès"
que propugnava Decroly i que al realitzar-se, comporten el treball en
equip i la capacitat per analitzar i sintetitzar. L'anàlisi requereix
la lectura conscient, l'observació especulativa, la recerca motivada
i el sentir-se compenetrat amb el medi físic i amb la societat
que hi persevera.
Creiem que el fet d'haver estat formats en la nostra infància d'acord
amb les idees pedagògiques de Decroly i això succeí
entre els anys 1914 i 1918, fou favorable per a la nostra formació
inicial. Llegint l'obra de Dolcet i de Moga ens em sentit del tot identificats
amb la seva posició filosòfica i didàctica sense
haver de realitzar cap esforç d'adaptació mental.
En les orientacions que encaminen l'ensenyament "dins de la prefonda
Espanya" -Bernat Desclot en la seva Crònica, dixit-, preval
la premeditada ignorància entre una part molt considerable del
professorat i entre els autors de determinats textos docents, referent
a les nacions que foren integrades per l'acció armada a una unitat
política que re- bé la denominació d'Estat espanyol.
Tots tenim en la memòria l'afirmació tan repetida que "España
es una". Una expressió evidentment poc explicita: una què?
Si l'ensenyament en terres espanyoles no negués o amagués
la veritat, els immigrants de terres d'enllà de la Península
no haurien arribat -no arribarien- als Països Catalans mancats d'uns
coneixements que si els posseïssin els proporcionarien en gran mesura,
contactes i la posterior immersió en les estructures socials i
culturals d'aquests Països.
Ens hem allargat massa i demanem perdó. Per acabar direm que aquest
llibre hauria de ser utilitzat no únicament per professors i estudiants,
també per part de molts polítics àdhuc d'aquells
que s'autoqualifíquen de nacionalistes i catalanistes i que no
obstant ser catalans, prou sembla que es resisteixen o es resignen a no
sentir-se'n a plenitud catalans nacionals. Això que diem tractant-se
dels polítics també és aplicable a mant capdavanter
d'organitzacions sindicals i empresarials.
El meticulós treball dels professors Dolcet i Moga d'un contingut
pragmàtic innegable, s'hauria de convertir en una obra no únicament
de lectura sinó de constant consulta per part d'educadors i d'estudiants;
i considerem que podria ser molt útil als dirigents i als opositors
de la vida pública del país. Un bon guiatge sempre s'ha
de proporcionar i aquest llibre cobreix aquesta finalitat.
|