| |
Els autors, que treballen al Centre de Recursos de
Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, han aconseguit elaborar
una eina bàsica per a la nacionalització dels objectius
i dels continguts a 1'ensenyament de Catalunya. El seu mèrit innegable
és haver aconseguit presentar d'una forma succinta la gran quantitat
de recursos que es poden emprar per aproximar els alumnes al medi nacional
des d'una òptica d'interdisciplinarietat i flexibilitat
Fa dos anys, una ordre del Departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya establia les bases per a la incorporació d'objectius
i continguts de Geografia, Historia i trets socioculturals de Catalunya
ais diversos nivells de l'ensenyament no universitari. Era una disposició
llargament esperada i acabava amb una situació que no afavoria
gens la normalització del país
Com diu Francesc Ferrer i Gironès en el pròleg, és
realment un miracle que la Història de Catalunya hagi pogut ser
elaborada i transmesa, des que es va perdre la sobirania, fora dels canals
normals acadèmics i de l'ensenyament reglat. Al llarg del pròleg,
Ferrer i Gironès fa un repàs històric a la recerca
de matèries educatives que propugnessin conceptes nacionals, i
es troba que el govern de Madrid, des del segle XVIII, n'ha creat sovint
amb finalitats nacionalistes espanyoles.
El Compendi de recursos didàctics per a la coneixença del
medi nacional vol afavorir els dissenys programàtics dels tercers
nivells de concreció. En concret, els que es refereixen o les diferents
unitats didàctiques de l'Àrea de Ciències Socials
de I'EGB (de 12 a 16 anys). Els autors afirmen, en la introducció,
que l'elecció d'aquesta etapa educativa és degut a dos grans
factors:
- a la seva propera implantació i a la manca inicial de materials
didàctics específics
- al caràcter orientador d'aquesta darrera etapa de l'ensenyament
obligatori.
El llibre, de format i compaginació correctes, és estructurat
en 19 mòduls integrables al currículum ordinari. En cada
mòdul es presenten una sèrie d'objectius terminals relatius
als conceptes, als procediments i a les actituds, valors i normes. Després
hi figura un epítom referencial que ressenya les nocions més
bàsiques dels continguts i, com a part més extensa, hi ha
els recursos didàctics que es poden utilitzar. També es
proposa una activitat i, davant de cada capítol, hi ha un petit
text al·lusiu al seu contingut.
De la temàtica dels mòduls es pot mencionar especialment
l'oportunitat dels referits a L'ordenació territorial, Normalització
lingüística i L'esport, amb els Jocs Olímpics i el
Comitè Olímpic Ca talà com a teló de fons.
Cal tenir en compte que els autors, al llarg del llibre, opten per les
següents denominacions de cada part del país: Catalunya Nord,
Central, Sud i Insular, Andorra i l'Alguer.
Els recursos didàctics normalment van acompanyats - cosa que és
molt d'agrair- d'un petit comentari descriptiu i s'estructuren en diferents
apartats com bibliografia sobre el tema per a alumnes i professors, museus,
mitjans audiovisuals (films, vídeos, ...), i sortides, entre d'altres.
El nombre de coda tipus concret de recurs varia en funció de la
temàtica del mòdul i això porto a trobar, com a exemples
extrems, en el mòdul 2 (centrat en els temps antics), 51 possibles
visites a Museus, o 90 sortides en el cas del mòdul 18, dedicat
a Escola i medi ambient. En canvi, en d'altres mòduls aquests recursos
són inexistents.
En el mòdul 1, El territori, ja queda clar que l'objectiu del Compendi
és treballar el medi nacional i no àmbits regionals d'aquest,
com succeiria si només es tractés del Principat. Aquest
punt és d'una importància cabdal. No es pot esquarterar;
com fan molts llibres de text, el territori català a l'hora de
treballar qualsevulla de les seves característiques. Els recursos
didàctics que ofereix el llibre ho posen de manifest, sobretot
en les sortides, que no obliden cap part de lo noció.
En el mòdul 2, L'avial, apareixen per primer cop dins els recursos
els tallers i els jocs. Precisament en aquest darrer aspecte, i un cop
vistos els que s'ofereixen al llarg del llibre, hom s'adona del poc treball
institucional que s'ha fet en la producció o traducció de
jocs.
Els epítoms referencials mantenen, en general, l'esperit de síntesi
- amb tots els seus defectes i virtuts -. Tenen normalment una extensió
no superior o dues pàgines, excepte en el mòdul 15, dedicat
a Cultura, que arriba a tenir-ne nou, amb una quantitat ingent d'informació.
Quant a les activitats proposades, cal valorar la seva diversitat. Es
poden destacar, als mòduls 4 i 12, l'aplicació dels programes
informàtics L'economia medieval i L'economia al món capitalista.
El primer d'ells simula els mecanismes de funcionament de l'economia agrària
de l'època medieval.
També es poden esmentar el treball sobre un text publicat pels
Amics de Joan Ballester i Canals a la premsa escrita (mòdul 6)
i el que es proposa per o interpretar els resultats d'una enquesta (mòdul
10). En el mòdul 8, L'esforç de vuit anys malmès
per una dictadura, l'activitat gira a l'entorn de la història oral,
aprofitant la memòria popular, una tasca sempre motivadora i fructífera.
El recull Adreces d'interès, que figura a l'Annex, és molt
interessant. No hauria estat de més, però, afegir un índex
toponímic dels indrets que, d'acord amb els recursos esmentats
en els aportats de Museus i Sortides, es podrien visitar. Així
es facilitaria encara més la recerca d'aquesta tipus de recurs,
i la preparació de possibles combinacions d'itineraris o de visites
a una mateixa zona.
Com a conclusió, cal reafirmar l'oportunitat de l'aparició
d'aquest llibre en un moment en què la Reforma ja és a les
envistes.
|