| |
No és pel seu ús literari pel que una
llengua esdevé normalitzada, sinó més aviat per la
seva capacitat d'adequació als registres i contextos més
diversos. També, per tant, en un sentit temàtic: o sigui,
de fer possible poder parlar en català sobre qualsevol cosa. I
això tant per contradir aquell senyor que creia fa anys que en
català no es podia fer ciència; com per contrarestar, de
fet, l'ús habitual de termes manllevats del castellà en
àrees molt diverses (cosa que encaro és més fumuda).
Aquest és el sentit de l'esforç lexicogràfic dut
a terme per l'Institut d'Estudis Catalans (en el futur Diccionari del
català contemporani, per exemple) i, més concretament, en
la seva tasca d'assessorament diari; pel TERMCAT. I aquesta és
també una de les funcions del Vocabulari... d'Antoni Moga i Jordi
Dolcet, si tenim en compte la particular situació sociolingüística
en què sobreviu el català.
Com assenyalen tots dos en la introducció, el professor no disposa
encara d'un Diccionari! de Pedagogia. La dispersió terminològica
és notable, i hi ha contribuït la proliferació d'anàlisis
i estudis dels últims anys: termes distints poden designar un mateix
concepte, mentre que en altres casos un sol mot pot assignar-se a coses
i conceptes diferents per l'expansió o la translació del
seu significat. La utilitat d'aquest Vocabulari és, doncs, evident:
concreta i delimita l'ús dels termes recollits, i els posa en correlació
amb les seves equivalències espanyola i anglesa. Permet saber servir-se'n
a classe, i alhora esdevé un instrument imprescindible per llegir
i valorar bibliografia d'aquest camp d'estudi. L'exposició és,
a més, perfectament clara. S'ordena temàticament en un arbre
de camp, i alfabèticament dins de cadascuna de les subdivisions:
des de "Conceptes i tècniques generals d'educació"
fins als subjectes als quals es destina ("Agents" i "Destinataris")
o qüestions d'infrastructura (aula, sala d'actes, diccionari pictogràfic,
linòleum, etc.). D'altra banda, s'hi inclouen tres índexs
alfabètics (català, espanyol, anglès), que acaben
d'impedir del tot que ningú s'hi pugui perdre, i una bibliografia
que classifica les obres triades en lexicogràfiques, terminològiques,
especialitzades i publicacions periòdiques.
És una època de canvi per a l'educació: en un sentit
general, i en el ben concret d'aplicació de l'actual reforma del
sistema educatiu. En aquest procés, aprendre a aprendre, a saber
servir-se de mètodes i instruments (continguts instrumentals) és
tan important com l'aprenentatge pur de dades o conceptes que caracteritzava
l'ensenyament tradicional (continguts conceptuals). Ells mateixos se'n
fan càrrec a la introducció quan afirmen que "des del
punt de vista metodològic, una de les principals aportacions que
incorpora la reforma del sistema educatiu és l'equiparació
dels continguts procedimentals i els actitudinals als continguts conceptuals".
És allò de saber pescar el peix mateix, pel fet que és
l'única manera de menjar-se'l. I en aquest sentit, i pensant en
l'arbre de camp què s'organitza, el Vocabulari resulta una xarxa
excel·lent a l'espera mentrestant de noves aportacions i d'un Diccionari
final que les integri.
|