Títol Nivell Temātica Ārees relacionades
Psicomotricitat: un enfoc global
Infantil
Psicomotricitat

Responsables

Centre

Professorat d'Educació Infantil
CEIP Salvador Espriu de Vidreres
Descripció

.

El cos de l'infant, si sabem escoltar-lo, ens parlarà de les seves necessitats, de les seves mancances i de la seva manera d'afrontar les coses; és a dir, de la seva història i de com viu el present.
Des del curs 99/00, a l'escola Salvador Espriu de Vidreres treballem al parvulari, l'experiència de fer expressió psicomotriu -mètode de B. Aucouturier -, en comptes de gimnàstica (amb la col·laboració inestimable de mares amb ganes de cosir i de l'A.M.P.A. de l'escola).
Es tracta, no d' "ensenyar" a les nenes i els nens a realitzar uns determinats exercicis per a desenvolupar determinades funcions: l'equilibri, la lateralitat..., sinó de permetre i potenciar el desenvolupament mental i físic de l'infant a partir del joc.
El joc és l'activitat fonamental dels infants, i és a partir de la qual s'organitza la seva vida intel·lectual. L'infant juga per una necessitat vital; li és indispensable per a créixer equilibradament.
Sabem que el desenvolupament de cada individu parteix del seu propi cos, a través del qual ha fet el primer contacte amb la realitat i a partir del qual va organitzant aquesta realitat de forma intel·lectual.
Hi ha un aspecte molt important que pot ajudar o dificultar aquest creixement intel·lectual: el món de les emocions. Les vivències emocionals, però, han estat molt de temps arraconades del sistema educatiu, així com també el propi cos, considerant els alumnes únicament com a "éssers pensants".
Amb la pràctica psicomotriu pretenem crear les condicions necessàries per tal que l'infant pugui:
- Créixer intel·lectualment a partir de la maduració del propi cos.
- Viure i exterioritzar les seves emocions.
- Distanciar-se de les pròpies emocions expressades, és a dir, elaborar els seus sentiments, reconduint-los de manera positiva.
- Arribar, doncs, a què les vivències emocionals li resultin quelcom positiu i que, per tant, l'ajudin al seu desenvolupament intel·lectual.

ESPAIS
La sala on treballem amb els infants es separa en tres ESPAIS
Espai dels plaers sensòrio-motrius
En aquest espai hi ha tot el material típic de la gimnàstica tradicional: espatlleres, plínton, bancs suïssos...
És el lloc on l'infant experimenta amb el seu cos.
Espai de les vivències emocionals
En aquest hi podem trobar tot aquell material que pugui ajudar a fer el joc simbòlic: cordes, robes, coixins, un mirall gran...
En aquest espai els infants creen amb els materials i es disfressen, pretenem fer-los evolucionar en al seva comunicació, creativitat i treballar la seva afectivitat. És un espai d'afirmació personal.
Espai del distanciament
El material d'aquest espai és neutre, per tal que ajudi a l'infant a no projectar-hi l'afectivitat (unes fustetes dissenyades per a aquesta funció), o perquè la porti fora d'ell mateix, com un conte o paper i llapis per a dibuixar.
Aquest és l'espai on els infants elaboren les seves sensacions, se'n distancien i van entrant en el món de les operacions i de la lògica, comparant, creant problemes i resolent-los i analitzant els components físics de la realitat.
TEMPS
El TEMPS de la sessió també es reparteix en tres moments:
Ritual d'entrada
Després d'haver-nos canviat les sabates, tots ben asseguts preparem la sessió de diverses maneres, tan psíquica com físicament.
Joc psicomotriu
Es provoca un clima apropiat, que indueix als nens i nenes a tirar una torre de coixins construida per les mestres (tutora i psicomotricista), amb gran expressió de plaer sensòriomotriu. A partir d'aquest primer moment ells s'organitzen els materials lliurement, seguint les normes de la sala.
Ritual de sortida
Aquest és el moment de recapitular la sessió. Sol haver-hi una part oral i una altra de treball amb les fustetes o el dibuix de la sessió i... tornar-se a calçar les sabates!
És una experiència molt enriquidora, tant pels infants com per als mestres, que esperem poder repetir ... i que recomanem!
2002-2003