Títol Nivell Temātica Ārees relacionades
Mediterrània: entorn i cultura.
Projecte Comenius
Primària
Cultura
C. Socials

Responsables

Centre

Claustre
CEIP El Bruc de Riells-Viabrea
Descripció

Mural realitzat a l'escola

El Projecte Comènius neix a partir del contacte d'unes escoles italianes que cerquen partners per a un Projecte Europeu. Són petites escoles de la zona de la Ligúria, prop del Piemont (Mioglia, Giusvalla i Pontinvrea).

Després de trobar una tercera escola francesa (Port Saint Louis du Rhône) que tanca l'arc mediterrani del Golf del Lleó, el febrer de 1998 es va fer una visita preparatòria on es van articular els eixos del projecte:
1) Coneixement de l'entorn natural.
2) Coneixement de l'entorn social.
3) coneixement del patrimoni tradicional cultural

Es va acordar que cadascú enviés els comunicats i els treballs en la seva pròpia llengua, atesa la proximitat lingüística dels tres idiomes (català, francès i italià).

La valoració d'aquest aspectes és molt bona. En la reunió d'avaluació vam coincidir que no havia estat una dificultat important i que ens havia sorprès la facilitat que tenien els alumnes per entendre les altres llengües.
També es va acordar d'utilitzar i potenciar, en la mesura de les possibilitats de cadascú, l'ús de les noves tecnologies, tant per part dels mestres com dels alumnes.
Les escoles participants en el Projecte són:
- Instituto Scolastico Comprensivo di Sasello que comprèn, entre d'altres, les següents escoles (61 alumnes INF/PRI):
. Scuola Elementare di Giusvalla (5 alumnes). Unitària.
. Scoula Elementare di Mioglia (22 alumnes). Cíclica.
. Scuola Elementare di Pontinvrea (20 alumnes). Cíclica
. Scuola Materna di Pontinvrea (15 alumnes). Cíclica
- École R.Rolland, Port. St. Louis du Rhône. (164 alumnes PRI)
- École Maternelle Anna Frank, Port. St. Louis du Rhône. (63 alumnes INF)
- CEIP El Bruc, de Riells i Viabrea. (155 alumnes) INF/ PRI (escola coordinadora)
A nivell intern de la nostra escola, com a centre coordinador, vem planificar una reunió de coordinació mensual per anar programant i fer el seguiment de les diferents activitats.
En principi prevèiem una reunió de coordinació anual de les tres escoles, atesa la seva proximitat geogràfica i una sessió d'avaluació a final de curs, ja fos presencial o telemàtica.
Amb el FAX i e-mail anàvem mantenint contactes periòdics.
El primer any va ser molt engrescador i es varen intercanviar forces materials que es poden agrupar en:
- presentació de les classes
- descripció de la localitat i el seu entorn (medi social i natural).
- llegendes i contes tradicionals en diferents formats (paper, CD...) amb dibuixos i textos dels propis nens.
- oficis tradicionals.
- festes i tradicions (costums, receptes de cuina, danses...)

Com a síntesi del treball a cada escola es va fer una exposició a final de curs i es va elaborar un CD amb alguns dels materials elaborats pels infants.
Aquest segon any, al principi de curs ens varen dir que el projecte no continuaria per dificultats administratives de l'agència francesa. Dificultats que es van superar i cap al mes de novembre rebíem la confirmació de la continuïtat del Projecte.
Aquest fet va produir un cert trencament. A més, al llarg del curs no es va poder dur a terme la trobada de coordinació prevista, per dificultats de les agències francesa i italiana. De tota manera es va continuar treballant i intercanviant materials en els mateixos termes que el primer any, potser amb menys quantitat perquè, a diferència del curs anterior no hi han participat tots els mestres de l'escola.
A final de curs hi ha hagut una trobada d'avaluació amb els mestres de l'escola francesa on s'ha fet l'avaluació d'aquest segon any. L'escola italiana ha tingut problemes i no han pogut assistir a la reunió d'avaluació.
Tal com vam constatar en les reunions d'avaluació conjunta, són projectes molt interessants, però que comporten un cert nombre d'entrebancs. Aquestes dificultats han estat comunes en molts aspectes en les tres escoles. Fan referència a les dificultats per coordinar activitats en escoles de tipologia diversa, de dinàmiques desconegudes per als altres, al volum de tasques administratives, a les dificultats burocràtiques i de gestió del pressupost, a la manca d'implicació d'alguns mestres, als retards en les dades de recepció dels treballs, a vegades voluminosos, que enviàvem per correu...
En general les tres escoles coincidíem en què el Projecte havia funcionat molt bé en aquells cicles que l'havien integrat dintre de la programació de la classe, i no gaire bé en els cicles que l'havien viscut com una feina afegida.
A més, cal tenir en compte que l'escola és una realitat canviant, i un projecte a tres anys es modifica i es transforma en funció de variables incontrolables (canvis de motivacions, de plantilles, de coordinadors, etc.).
S'ha procurat que el projecte tingués un ressò en la comunitat educativa i en el poble en general, mitjançant la publicació d'articles en la revista municipal i fent una exposició oberta als pares i mares de l'escola i al públic en general, elaborant un CD per a la seva difusió. Tot i això ha estat difícil de transmetre la dimensió de la ciutadania europea que és un dels objectius importants del Programa Sócrates.
En aquest sentit, és prioritari que el centre l'inclogui dins d'un marc més ampli, com podria ser un pla europeu de centre, que contempli tota la globalitat de l'escola i no quedi com un projecte desprovist del significat que li pertoca.

Professorat participant del Projecte

2002-2003