L'Estany de Puigcerdà. El parc Schierbeck |
Diu una de les llegendes que la Vella de l'Estany,
personatge nonagenari que representa les virtuts de la dona cerdana,
vivia en una de les cases que hi havia en el terreny on avui es troba
l'Estany. Cada any, un dia del mes d'Agost, enyorada dels veïns, surt
de la seva casa dessota les aigües, i presideix una de les festes més
importants de la Vila. Segons les cròniques escrites que es disposen i a la llum de les excavacions realitzades a l'interior, on han aparegut murs, restes de paviment, ceràmica grisa medieval, és gairebé segur que l'Estany de Puigcerdà fou construït a la primera meitat del segle XIII i té una extensió aproximada de 2,28 ha. L'Estany, alimentat per la Sèquia de Puigcerdà, que fa arribar les aigües del riu Querol, encara fa servei en tasques de regadiu, neteja de clavegueres i recs, i dipòsit d'aigua per a incendis. Antigament, a l'hivern, s'aprofitava el glaç de l'Estany, tallat en blocs rectangulars i emmagatzemat al pou de la neu o del glaç i també mantenia una petita activitat pesquera (truites, barbs, bagres i anguiles), El llot es venia com a guano o adob amb finalitats agrícoles. En l'actualitat i després de successives remodelacions i millores és un dels principals atractius turístics de la Vila de Puigcerdà i un dels elements més coneguts i identificatius del paisatge cerdà. El parc riberenc de l'Estany de Puigcerdà porta el cognom del cònsol de Dinamarca a Barcelona: German Schierbeck. Aquest va ser qui el va idear i contractà a l'arquitecte paisatgístic francès Raveau per a la seva realització; la finalitat del cònsol era urbanitzar la zona amb residències d'estiueig. |
Centre de Recursos Pedagògics de la Cerdanya |
Febrer de 2002 |