A partir de la Història
d’En Ramonet, trobada en les fitxes d’exploradors
de biblioteques” s’ha fet una adaptació del conte i
s’ha escrit en lletra
adient per la lectura dels nens de 2n.
El treball consisteix en llegir
el conte i il·lustrar-lo i a la vegada
comentar la diferència entre els dos tipus de llibres.
NOM
DATA
LES PREGUNTES D’EN
RAMONET
En
Ramonet tenia sis anys i un gran amor als dofins. Tot el sant dia se'l
passava
dibuixant dofins: dofins que nedaven, dofins que saltaven damunt de
l'aigua,
dofins que jugaven a pilota… Com que els dofins li agradaven
tant, en parlava
contínuament.
A la seva mare que estava
estenent la roba, per exemple:
- Mare, quants anys viuen els dofins?- Preguntava en Ramonet.
- Ai, Ramonet! Ara no ho sé! Si de cas, després,
quan tingui un moment, ho mirarem a l'enciclopèdia, a veure si
ho diu.
També ho intentava amb el seu pare que enfarinava el peix:
- Pare, i com parlen els dofins? Com nosaltres? - preguntava en
Ramonet.
- No, Ramonet, com nosaltres no. És un altre llenguatge, amb uns
sons.
- Au! Surt de la cuina. Després, quan tingui un moment, ja ho
mirarem en un llibre d'animals que tenim, a veure si en parla.
I en Ramonet sortia de la cuina i s’asseia a escriure una llista
de preguntes sense resposta.
COSES QUE NO SÉ SOBRE ELS
DOFINS
Ni el pare ni la mare no tenien el moment que calia
per ajudar-lo a saber què deien els llibres dels dofins.
En Ramonet tenia una tieta que se l’estimava molt, que era
la tieta Rosalia. Quan en Ramonet va fer set anys, la tieta Rosalia li
va fer un regal.
- Moltes felicitats, Ramonet!- va dir la tieta Rosalia- T'he
portat un llibre de dofins.
- UN LLIBRE DE DOFINS!
- Iuuuppi! - va cridar en Ramonet -. Moltes gràcies tieta,
m'encanta.
I se’n va anar a l’habitació
llegir-se’l de seguida.
El llibre es deia EL DOFÍ DENTETES
Era la història d'un dofí que es deia dentetes i que es
feia amic d'un nen; el nen l’ajudava a trobar la seva mare,
perquè el dofí s'havia perdut. Era una història
molt bonica.
En Ramonet, però, va agafar la llista de coses que volia saber
dels dofins i va resulta que el llibre del Dentetes no n'explicava cap.
- Els llibres no serveixen de res - va pensar- No diuen les
coses que m'interessen. Quina merda!
I molt empipat, va tirar el llibre a terra. Aleshores va sentir una
veueta que cridava:
- Ai!, ai! Tu, noi, què t'has pensat?
La veueta sortia del llibre. En Ramonet el va obrir; era el
Dentetes qui parlava:
- M’has fet mal! Mira quina manera de tractar els llibres!
M’has escrostonat la coberta, et demanaria una mica de respecte
pel meu llibre, fes el favor; jo hi visc, aquí dins!
- Em sap greu, jo no pensava que…
- Tant se val, ja està fet- va respondre el dofí-.
Però, es pot saber a què ve tant mal humor? Per
què estaves tan enfadat amb el meu llibre?
- Perdona’m; m’he enfadat, perquè en el
teu llibre no s’expliquen les coses que jo vull saber.
- Ah! Així que no t'ha interessat la meva
història?
- No és això.
- No t’agraden els dibuixos? El trobes lleig i mal
fet?
- No, no -va dir en Ramonet-, et trobo molt bufó.
Però al llibre no hi diu les coses que vull saber dels dofins.
I li va llegir la llista de cap a cap.
El dentetes el va escoltar i va dir:
Me’n faig càrrec. Aquestes coses en el meu llibre no hi
surten, no calen. Però no diguis que els llibres no serveixen
per a res: el que passa és que t’has equivocat de llibre.
-Què vols dir?
- Mira, hi ha llibres que expliquen coses inventades, com el meu.
Però n’hi ha d’altres que expliquen coses que
són veritat: són els que serveixen per saber coses.
Imaginació/inventades
Coneixements/veritat
- I quins llibres són aquests? On n'hi ha? -va demanar en
Ramonet.
- Demà, quan surtis de l’escola, demana que
t’acompanyin a la biblioteca. Mira entre els llibres que tenen un
gomet blau; segur que allà trobaràs algú de la
meva família i t’ajudarà. Tu digues que hi vas de
part meva.
L’endemà en Ramonet va anar a la biblioteca. Hi havia
llibres amb un gomet groc, llibres amb un gomet verd, llibres amb un
gomet vermell i llibres amb un gomet blau.
En Ramonet es va posar a buscar algun parent del Dentetes quan, ves per
on, es va trobar la balena Lena
- Vinc de part d’en Dentetes- va dir en Ramonet.
- El meu cosí! Com me n’alegro! -va dir la Lena molt
contenta- Què fa? Està bé?
- Sí, molt bé. M’ha dit que aquí a la
biblioteca m’ajudaríeu a trobar un llibre dels que
expliquen coses de veritat.
- I tant! Quines coses vols saber?
- Vull saber coses dels dofins.
-Res més fàcil- va dir la Lena. Vés als llibres
que tenen una etiqueta blanca i busques els que porten escrit el
número 599. Allà trobaràs llibres que
t’explicaran coses de dofins.
5
59
599
En Ramonet va anar a mirar els prestatges de llibres amb etiqueta
blanca.
Va trobar un cartell que deia: 59ANIMALS. Tots els llibres
d’aquell prestatge duien una etiqueta blanca i començaven
pel número 59. Allí devien estar els llibres que havia
dit la Lena!
No li va costar gaire de trobar-ne un de dofins.
- Ja el tinc!- va pensar.
Es va asseure i el va obrir: era un llibre amb dibuixos i fotos que
explicava totes, totes les coses que en Ramonet volia saber.
Aquella tarda en Ramonet se la va passar a la biblioteca. Quan va
tornar a casa, al costat de la llista de preguntes en tenia una altra
de respostes.
A partir de llavors, en Ramonet, sempre que volia saber coses de
veritat, anava a la biblioteca i s’apropava a les prestatgeries
que tenien números i quan volia llegir històries
inventades anava a les prestatgeries que tenien un gomet de color.
(Els espais buits són per decorar els contes)
|