MANEL ÁLVAREZ
Diàleg (2002)
Camí del Sorral
Entre murs. Homenatge a Lluís
Companys (2001)
Av. Verge Montserrat- Coronel Sanfeliu
Monument al Coronel Sanfeliu (1976)
Av. Verge Montserrat- Coronel Sanfeliu
Mini- Maxi- Tors (1989)
Plaça de Catalunya
Manel Álvarez. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), 1945
De ben jove estudià modelatge i escultura als salesians de Sarrià, on posteriorment exercí de professor ajudant. El 1970 s'establí al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i el 1971 presentà les seves primeres exposicions a Vic (Osona) i Olot (Garrotxa). Els primers premis arribaren tres anys després, en podem destacar el de la Biennal de l'Esport a les Belles Arts. L'any 1975 viatjà a Carrara (Itàlia) amb una beca de la Fundazione Pagani de Milà, on féu els primers passos amb el popular marbre de la ciutat, a més del travertí romà, al prestigiós estudi de Luigi Corsanini. El seu primer monument públic de caràcter urbà fou el construït al Coronel Sanfeliu, l'any 1976, a la nostra població. Relacionat amb el Grupo Spazio de Carrara, va estendre les seves obres amb diverses mostres col·lectives, sobretot per Itàlia però també a diversos països com Bèlgica i l'Iran. La seva projecció internacional començà a finals de la dècada dels 70 i es consolidà els anys 80, quan arribà a exposar també a França, Suïssa, EUA i Espanya. L'any 1989 fou l'organitzador del I Simposi d'Escultura al carrer, organitzat al Prat. Posteriorment treballà al Brasil, on estudià la utilització del granit a les escultures, i també a Toulousse, Venècia i Mèxic (1991-92). L'any 1992 obrí el seu nou estudi, anomenat La Seca, a l'antiga fàbrica de moneda de Barcelona, del s. XIII. A partir de 1995 centrà bona part de les seves creacions en obres monumentals per a diverses ciutats. Cal destacar la seva participació als EUA, amb motiu dels Jocs Olímpics d'Atlanta de 1996. Ha publicat diversos llibres i catàlegs, el més recent dels quals és "Àfrica" (1999), amb motiu de la presentació de la seva mostra dedicada a aquest continent.
