EMILI ARMENGOL

Drac (1986)
Plaça de la Remodelació

Emili Armengol i Abril. Barcelona, 1943

Seguint la tradició artística familiar -el seu pare Emili Armengol Gall (1911-1976) fou pintor, orfebre i dissenyador de joies- va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona, i també Gemmologia a la Universitat de Barcelona, i aprengué l'ofici de joier en diversos tallers artesans de la capital. El cas d'Armengol és paradoxal pel fet d'haver rebut els primers premis abans que la seva obra es fes pública en cap exposició, en concret el de la Cambra Oficial d'Indústria de 1963 i el "Santiago Marco" a Barcelona, l'any 1964. La primera exposició individual fou a la Sala Ianua de Barcelona (1968). Més tard, va fer mostres col·lectives com la III Biennal Internacional de l'Esport a les Belles Arts a Barcelona (1971) i la IV, a Madrid (1973), on rebé la medalla de bronze, el Concurs de petita escultura de Valladolid (1972), l'Homenatge a Marcel Duchamp a Cadaqués (Alt Empordà, 1973), el III Concurs d'art jove de Granollers (Vallès Oriental, 1974), i les mostres col·lectives de la FAD (1974 i 1975), entre d'altres. A partir de mitjan de la dècada dels setanta l'autor incrementà les seves participacions individuals i aconseguí, en aquests anys, el primer premi d'escultura de la Diputació de Girona (1975) i el premi especial a la VII Biennal Internacional de l'Esport a les Belles Arts (1979). En aquella mateixa dècada, la seva obra es presentà individualment, a més de a Catalunya, a Stipshausen (Alemanya, 1978) i Lyngby (Dinamarca). La dècada dels vuitanta suposà una aturada total en les mostres individuals, només participà en mostres col·lectives a Brussel·les i Anvers (1980), Tòquio (1981), París (1983) i Colliure (1988). Durant aquests anys es dedicà als primers monuments públics com l'escultura per al 75è aniversari de l'Hospital Clínic de Barcelona (1982), l'escultura monumental de Sant Pierre sur Mer (França, 1984), el monument al Gos d'Atura Català de Castellar de N'Hug (Berguedà, 1985) i el Drac del Prat (1986), entre d'altres. A la dècada dels noranta reprengué les mostres individuals entre les que cal destacar les de Moscou (1990) i Andorra (1991), on deixà diverses obres monumentals com Júlia (1991) i el Monument a la Constitució (1993). També va fer "La Porta de Sarrià" (1992) a la Via Augusta. Actualment el projecte més ambiciós de l'autor és la realització de la Porta dels Països Catalans, a Salses (Rosselló), una iniciativa de 1987 que, després de ser prohibida pel govern francès, torna a tenir problemes de caire tècnic per a la seva execució definitiva.