XAVIER CORBERÓ i OLIVELLA
El viatger (1996)
Terminal C Aeroport
Xavier Corberó. Barcelona, 1935
Els Corberó conformen una nissaga iniciada per l'avi (Pere Corberó) que creà el taller de ferrer, el mateix on Xavier aprengué a treballar artesanament els metalls. Els estudis de Xavier Corberó començaren a l'Escola Massana de Barcelona, fundada pel seu progenitor juntament amb Llorenç Artigas, i continuaren a Londres, on residí cinc anys (1955-1959). Tot i haver participat amb d'altres autors a la Biennal Hispanoamericana de 1955, la seva primera exposició individual la féu a Lausana l'any 1959, on la crítica el relacionà amb la influència del mestre Giacometti. En tornar a Catalunya el 1960, s'instal·là a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) i al cap de poc féu la seva presentació a Barcelona a la Galeria Mirador. En aquest lloc contactà amb artistes com Joan Miró. Els relleus i escultures que féu en aquesta dècada li aportaren gran popularitat, i també reconeixements i premis diversos, com el Manolo Hugué (1960), el Ramon Rogent (1961) i la Medalla d'Or de l'Estat de Baviera (1963). La seva entrada als EUA, venia precedida d'aquesta popularitat, en un moment en què l'Op Art, basat en les formes geomètriques, estava molt relacionat amb la seva obra, i la crítica el considerava un representant d'aquest estil. Allà es relacionà amb l'ambient artístic dels surrealistes i d'artistes reconeguts com Marcel Duchamp, Man Ray o Max Ernst, entre d'altres. El reconeixement internacional adquirit el portà a exposar a nombrosos països, com Alemanya, Suïssa, el Japó, Itàlia, Anglaterra i EUA. L'any 1972 dugué a terme la seva obra més ambiciosa: el Centre d'Activitats i Investigacions Artístiques de Catalunya (CAIAC) a Esplugues. Com els falansteris artístics i la mateixa Bauhaus, el CAIAC era un taller de règim obert que acollí de manera permanent una dotzena d'artistes de diverses especialitats, avui encara està en constant ampliació. Posteriorment inicià una etapa d'escultura monumental, i el seu camí cap a l'escultura urbana per a la col·lectivitat, a Nova York La dècada dels 80 vingué marcada pels seus delicats i refinats marbres blancs i rosats i per la continuació de l'escultura pública en nombroses ciutats, a partir d'encàrrecs. Fou a inicis de la dècada dels 90 quan Corberó col·laborà amb la campanya de l'Ajuntament de Barcelona per dotar la ciutat de diverses escultures públiques. Concretament, coordinà la vinguda d'obres d'artistes de reconegut prestigi com Richard Serra, Botero, Lichstentein, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre d'altres
