FRANCISCO LÓPEZ I HERNÁNDEZ
Nen amb
sargantana (1994)
Plaça de la Vila
Francisco López i Hernández . Madrid, 1932
López s'inicià en el treball artístic al taller d'orfebreria patern. Els primers estudis d'escultura els féu a l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat natal, amb José Capuz, així com a l'Escola de Belles Arts de Madrid (1951 i 1955). Fou aquest últim any quan dugué a terme la primera exposició col·lectiva. Cinc anys després decidí marxar a continuar els estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Roma, on treballà durant quatre anys més. El 1970 l'obra de Francisco López fou presentada a Frankfurt, a l'exposició col·lectiva anomenada "Realismo mágico español", i ja va denotar el seu estil, quasi immutable des dels inicis de la seva vida artística. Aquest estil es conformà principalment a Madrid a la dècada dels 50, a l'entorn de les escoles on va fer els estudis, i té el màxim exponent en la figura d'Antonio López, amic personal de l'autor. Aquest estil se centra en la representació màxima de la realitat, a la qual ha de correspondre amb fidelitat. Són també representants d'aquest moviment la seva dona, Isabel Quintanilla, i el seu germà Julio López. A la dècada del setanta les obres de Francisco López prengueren un nou caire, en treballar conjuntament amb arquitectes. La primera exposició individual no arribà fins molt avançada la seva trajectòria, en concret l'any 1982, a la Galeria Egam de Madrid. Fou en aquesta dècada quan rebé els encàrrecs que solidificaren el reconeixement de l'artista: entre els anys 1987 i 1989 va assumir la creació del monument a l'alcalde de Madrid, Tierno Galván, l'escultura Ofèlia per al parc Villa Sicília de Barcelona i les portes de bronze de l'Assemblea de la CA d'Extremadura. L'any 1991 fou investit doctor per la Universitat Complutense de Madrid. A partir d'aquells anys les exposicions en solitari, ben escasses fins a aquell moment, es donaren molt selectivament. L'any 1994 exposà la seva obra a la Sala d'Art Josep Bages del Prat amb el títol "Escultures i dibuixos".
