JOSEP MUNDET I TARRÉS

Formes a l'espai (1976) Autovia Castelldefels- Aeroport


Josep Mundet i Tarrés. Torroella de Montgrí (Baix Empordà), 1931- Barcelona, 1983

Segon d'una família de nou germans, a l'escola primària els mestres ja destacaven les seves habilitats manuals. Els seus pares l'ingressaren com a intern als salesians de Sarrià (1943-48) i posteriorment estudià a l'Escola Superior de les Arts de Barcelona (1949-1954) on es va titular com a professor de dibuix, convalidat amb la llicenciatura de Belles Arts a partit de l'any 1981. L'ensenyament academicista, la influència dels seus mestres: Marés, Monjo, Labarta i Perez-Dolç, entre d'altres, marcaren les seves primeres obres escultòriques. Un cop acabats els estudis i gràcies a una beca de l'Escola d'Arts viatjà a Itàlia i per tota la península ibèrica, i estudià diferents concepcions escultòriques. Un altre viatge determinant en la seva trajectòria fou el realitzat l'any 1962 a París amb una altra beca atorgada pel govern francès. Poc abans havia fet la seva primera exposició individual a l'Ateneu Barcelonès (1961), d'un total de quatre que va fer en vida, ja que no va ser un autor que es prodigués en mostres públiques. La resta d'exposicions individuals foren a la Sala Boros de Barcelona l'any 1974, i dues al Maresme l'any 1979: a Masnou i a Vilassar de Mar. Tanmateix, Mundet va participar en nombroses mostres col·lectives, de les quals destacaren les realitzades a París (1962) i a Logronyo, al II Salón Riojano de Primavera, on obtingué el segon premi (1963). També obtingué la mateixa posició al concurs de la Diputació de Girona (1976) i al concurs "Joan Cortés" a Palamós (Baix Empordà, 1979). Exposà col·lectivament a d'altres ciutats com ara Girona i Torroella de Montgrí, on va participar diverses vegades; Barcelona, Marbella, Donosti, València i Pontevedra. L'obra de Mundet utilitza, amb preferència, el gres, la fusta i la pedra refractària com a materials, i tracta temàtiques diverses com els retrats (en destaquen els fets a Picasso, Pau Casals, Dalí i Neruda), la imatgeria religiosa, la maternitat, les figures masculines i femenines, els animals i objectes diversos. Una greu malaltia tancà una curta carrera en el moment en què es consolidava el seu estil escultòric, i quan practicava la xilografia, aprofitant el seu domini en la utilització de la fusta. Morí l'any 1983 a Barcelona, on residia. S'han fet mostres pòstumes, que han continuat difonent la seva obra.