ROSA PARÉS PETRUS
Flor de garba
(2002)
Fondo d'en Peixo-Av. Canal
Rosa Parés i Petrus. El Prat de Llobregat (Baix Llobregat), 1946
La pratenca Rosa Parés assegura que el fet de viure els seus primers anys a La Ricarda li va deixar molt temps lliure per dedicar-se a practicar el dibuix, la seva gran afició. La seva mare, pintora afeccionada, i l'assistència a les acadèmies del Sr. Recasens i posteriorment del Sr. Martí, grans afeccionats i fomentadors del dibuix en les activitats escolars, van fer créixer la seva vocació artística. L'any 1962 quan entrà a treballar a les oficines de La Seda començà, a la vegada, a estudiar a l'escola Massana de Barcelona. Allà conegué les tècniques de la pintura, el dibuix i el gravat, però la disciplina escultòrica l'aprengué en els seus inicis d'una forma autodidacta, amb calma i sense precipitar-se, amb una intenció totalment amateur. Primerament amb talles i modelats en petites proporcions, treballant amb fang, marbre, pedra i bronze com a materials predilectes i únics en la seva obra. El seu aprenentatge ha seguit els cànons clàssics de l'escultura, amb influències de Maillol i Rodin, i una gran relació amb el noucentisme català de principis del s. XX. Féu la primera exposició pública al Vè concurs de petita escultura "Miquel Oliva" a Palamós (Baix Empordà, 1979). Gràcies a aquesta experiència es va decidir a fer les seves obres en gran format, per la qual cosa necessitava una tècnica major. Per això va buscar la catedràtica Rosa Martínez, aprenent amb el mestre Marés, la qual feia classes al seu estudi particular. L'ensenyament humanista de Martínez fou decisiu en la tècnica i la concepció artística de Parés, el pas al gran format li va permetre adquirir una major sintetització de la seva escultura i treballar d'una forma uniforme les figures, sempre sense model, de memòria. Tot i ser una autora que no es prodiga en exposicions, la seva obra estigué present a la dècada dels noranta en diverses ciutats i països, com Sevilla, Frankfurt, París i Bèlgica. Entre les obres cal destacar les figures de Sant Cosme i Sant Damià de la parròquia del barri de Sant Cosme del Prat (1987), també la realització, per a col·leccions particulars, de figures com les de Sant Francesc i Sta. Clara, per a les clarisses de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), la figura de Joan XXIII, per als franciscans de Barcelona, i d'altres retrats personals fets per encàrrec.
