JAUME PERELLÓ i MIRÓ
Simbologia de
l'estalvi
Carrer del Pi- Manso Mateu (Caixa
de Catalunya)
Jaume Perelló i Miró. Torrefarrera (Segrià), 1927
Perelló estudià als salesians de Sarrià - on a partir de 1944 fou mestre- i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Els primers treballs són d'art sacre, amb nombroses obres d'imatgeria religiosa fetes per a diferents edificis eclesiàstics. Començà al santuari de la Gleva (Osona, 1942), i durant la dècada dels quaranta foren nombrosos els encàrrecs que dugué a terme, dels quals cal destacar les obres del retaule d'alabastre del Palau Episcopal de Lleida (Segrià, 1946), les talles del cor de la catedral de Solsona (Solsonès, 1947) i el Sant Crist de la Seu Nova de Lleida (1948). A partir de la dècada dels 50 el seu art s'internacionalitzà i fou principalment a Itàlia, durant els primers anys d'aquesta dècada, on rebé més reconeixements. Allà féu el retrat de Pius XII (1951) i l'any 1952 fou escollit pels estats italià i espanyol per fer el Crist de Bormio que s'havia d'emplaçar en aquest lloc. El mateix any fundà l'Escola de Belles Arts de Lleida, on exercí de professor d'escultura. Tota aquesta trajectòria li reportà els primers premis, el de la Biennal d'Art Sacre de Milà (1953), i el Premi en Relleu de Buenos Aires (Argentina, 1954). Féu obres a diferents ciutats del país com Lleida, el Vendrell, Cervera, Torredembarra, Golmés, Bràfim, Arbeca, Valls i Vila-rodona. A partir de mitjans de la dècada dels seixanta s'establí a Burgos i Salamanca, i féu diferents obres artístiques per a aquestes ciutats i d'altres com Reinosa, León, Soria, Ávila i Madrid. Cal destacar la realització de la talla de nou metres d'alçada, considerada la més gran del món, , que féu per al Santuari del Carme de Burgos (1970). L'estada a Nova York (1975-1976) suposà una inflexió en la seva trajectòria, que s'allunyà de la temàtica religiosa, i obrí un nou camí d'escultura monumental i per a col·leccions particulars, amb nombroses exposicions i treballs i amb el privilegi de comptar amb mostres permanents a les prestigioses Fox Gallery i Gallery Building de Nova York, i de rebre l'any 1983 el guardó de les Arts de la Generalitat. L'any 1996 es creà la Fundació Jaume Perelló a Bellpuig (Urgell), vila que l'havia nomenat fill adoptiu el 1979, per preservar i divulgar la seva obra i fomentar les Arts Plàstiques a les terres de Ponent. Amb la Fundació es creà a Tàrrega (Urgell) la sala d'exposicions Nou Art (1997).
