ROS SABATÉ
Clavileño (1970)
Accés a l'Aeroport
Joaquim Ros Sabaté. Barcelona, 1936
Fill del també escultor Joaquim Ros i Bofarull, tenia catorze anys quan ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, en la qual es llicencià l'any 1957. Posteriorment marxà a viure a Itàlia, on continuà els estudis. Els seus primers treballs els donà a conèixer a mostres d'entitats barcelonines com el Cercle Artístic de Sant Lluc. El primer encàrrec per fer una escultura pública fou el 1963 a Barcelona, quan realitzà el "Sant Jordi" de la Via Augusta, cinc anys després esculpí el relleu en honor a "Roger de Llúria", també a la capital. No fou, tanmateix, fins al 1968 que féu la seva primera exposició monogràfica a la Sala Rovira, consistent en una col·lecció de retrats, temàtica que al llarg de la seva trajectòria tingué un protagonisme absolut. A partir de finals de la dècada dels seixanta i sobretot a principis de la dècada següent es multiplicaren els treballs escultòrics per a llocs públics, com el "Deportista del mar" al Port de Barcelona (1969), "Clavileño" a l'Aeroport del Prat (1970), "Juan de Mena" (1971), "Lepanto" (1971)i el mural per a la "Caja de Ahorros Provincial" (1971), tots a Barcelona. L'any 1972 comportà una inflexió en la seva activitat artística, fou l'any amb més treballs, fins i tot arribà a esculpir una escultura per a la ciutat de Nova York, "Dana". Tanmateix un fet decisiu d'aquell any fou el seu viatge a Teheran, on visqué i treballà en el retrat del príncep Ali-Reza que hi ha al Museu Imperial, així com en una exposició de retrats de personatges perses que tingueren gran ressò mediàtic a la televisió iraniana. Després d'un parèntesi al Japó, on exposà una mostra de joies i escultures, l'any 1975 reprengué el camí iniciat amb els retrats i féu una col·lecció de 40 personatges populars del món de les arts, la majoria. A la vegada féu dues escultures més, monumentals, per a la ciutat de Barcelona i una mostra a Bologna (Itàlia). L'any 1979, després d'un llarg parèntesi, donà fruits el seu projecte més ambiciós en fundar-se "l'Escola d'Arts i Oficis" de Vic, de la qual fou el primer director. A partir de la dècada dels 80, les exposicions s'internacionalitzaren i al final de la dècada modelà els retrats dels reis, acabats el 1990. Entre les últimes obres destaquen un altre bust per al bisbe de la Seu d'Urgell (Alt Urgell, 1991), el grup escultòric de cavalls per al Parc de la Trinitat de Barcelona (1993), i els dos monuments fets per al Circuit de Catalunya de Montmeló (Vallès Oriental) a Juan Manuel Fangio (1996) i Paco Bultó (2000).