JOSEP MARIA SUBIRACHS
Dona (1975)
Av. Remolar (Catalana Polímers)
Josep M. Subirachs. Poble Nou (Barcelona), 1927
Els seus inicis com a aprenent els féu amb Enric Monjo (1942-1947) i Enric Casanovas (1947-1948), artistes marcats pel noucentisme que transmeteren les influències d'aquest estil a les seves primeres obres. Té una primera etapa, per tant, de figuració noucentista (1944-1949) basada en els ideals clàssics de proporció, equilibri i claredat, dins de la línia mediterranista inspirada en Maillol, característica del noucentisme. L'any 1951 marxà a París i posteriorment a Bèlgica (1954-1956), on entrà en contacte amb les avantguardes europees, amb la qual cosa obrí una segona etapa en què s'inclinà per l'expressionisme i defugí, les formes idealitzades dels seus primers anys. Fou una època en la qual seguint l'influx sobretot de Gaudí, Picasso i Moore, sotmeté les seves figures a grans tensions, deformà les línies anguloses i les dramatitzà. Un camí obert que posteriorment el portà a l'abstracció, en una tercera etapa (1955-1959) que li donà la llibertat imaginativa i la força rítmica que marcaren la seva trajectòria posterior. La monumentalitat i la relació de l'escultura amb l'arquitectura, el tractament de les textures per augmentar els contrastos i l'expressivitat, foren preocupacions de l'artista en aquells anys. A més va iniciar els seus primers treballs en ferro (1957) i va fer la primera escultura abstracta que s'ubicà a l'aire lliure, a Barcelona, als Jardins Mundet (1957). Entre els anys 1959 i 1961 treballà al Santuari de la Virgen del Camino a León, en el que es considera un parèntesi figuratiu. Tanmateix era l'inici de la seva última etapa, basada en un neofigurativisme, que no significà un retrocés cap a la figura, sinó una perspectiva eclèctica en què barrejà les diferents tècniques apreses amb els anys i els diferents estils practicats, per enriquir aquestes figures. Subirachs en aquella dècada era un autor consagrat i els encàrrecs es multiplicaren a tot el món. En aquesta última etapa retrobà les antigues influències renaixentistes i barroques amb temàtiques clàssiques i mitològiques, i aprofundí en el seu estil de positius i negatius, tant en les formes còncaves i convexes de les seves figures com en la contraposició en les temàtiques que ell unia simbòlicament. Fou l'any 1986 quan rebé l'encàrrec de la seva obra més transcendent, la realització de la façana de la Passió de la Sagrada Família, inacabada per Gaudí, a la qual s'ha dedicat des de llavors, aportant-hi el seu estil personal. Subirachs està considerat l'artista català viu més important del segle XX, segons una enquesta feta per La Vanguardia, Enciclopèdia Catalana i Catalunya Ràdio, l'any 1997.
