L'any 1968, Miró va expressar a alguns dels seus amics més propers la intenció de fer una donació a la ciutat de Barcelona. Aquesta es basava en la cessió de quatre obres: l'escultura gegantina dels jardins de Cervantes, el mosaic del Pla de l'Os de la Rambla, el mural a l'Aeroport i el projecte que en un futur es convertí en la Fundació que porta el seu nom. La intenció de l'artista era donar la benvinguda a aquells que arribessin a la capital per terra, mar o aire, en aquest ordre. La realització del mural que hi ha a l'Aeroport, la féu amb el seu inseparable amic Llorens Artigas, el qual l'inicià en el tractament de la ceràmica d'ençà 1945 i amb qui havia fet d'altres murals ceràmics com el dos murals de la Unesco (1955) i el de la Universitat de Harvard (1961). Entre els anys 1964 i 1972 Miró va fer cinc murals més, entre els quals hi havia el de l'Aeroport. Segons explica Penrose en l'obra que dedicà a l'autor el 1970, el procés de treball del mural fou el següent: "El primer pas fou quedar-se en aquell lloc diversos dies i nits sense dormir. Començà a treballar sobre una maqueta estesa al terra de l'estudi, i completantà l'obra amb valents traços i brillants colors primaris, en no més de mitja hora". La segona part era el treball al foc i depenia del tracte que Artigas donés a la ceràmica, sabent, segons paraules de Miró que: "Durant la cocció dels centenars de peces requerides, lleus variacions de colors i de la textura donarien orígenorigen, necessàriament, a inesperats detalls i a una incalculable presència de vida".