TI: El pont vell de Roda de Ter. Estudi històric
AU: Soldevila García, Teresa
ED: Ajuntament de Roda de Ter; Diputació Provincial de Barcelona
RE: Estudi històric entorn del pont vell de Roda de Ter. Comprèn els següents apartats: Marc geogràfic, aiguats, antecedents historiogràfics i fonts documentals, el camí ral de Vic a Olot, les reconstruccions després dels aiguats de 1617, el remodelatge de l'últim terç del segle XIX i el pont vell al segle XX.

TI: El Ter
AU: Boadas, J.; Oliveras, J. M.; Suñer, X.
ED: Diputació de Girona; Caixa d'Estalvis Provincial; <Girona>
RE: És un estudi del riu Ter i de tota la seva conca. Dóna una visió del riu al llarg de tot el seu recorregut i dels seus afluents. Així mateix, presenta el perfil longitudinal del riu i els cursos alt, mitjà i baix, com també destaca les característiques i els accidents de cadascun d'ells. Les preses i els pantans són mitjans necessaris per regular les avingudes. No oblida tampoc els transvasaments de les aigües del Ter cap a zones ben allunyades de la seva conca ni la importància de la indústria i de l'agricultura a tota la regió. Actualment, el riu està totalment degradat i espera una acció de la classe política perquè es compleixi la campanya "Salvem el Ter".

TI: El Ter
AU: Camps Arboix, Joaquim; Cambrubí, Raimon; <fotografies>
ED: Destino; <Barcelona>
RE: És un estudi exhaustiu del Ter, al qual considera com un dels rius més ben aprofitats de Catalunya i d'Espanya. A més de les característiques pròpies de qualsevol riu, el Ter presenta un conjunt de particularitats que el diferencien dels seus congèneres d'una manera notable. El llibre es divideix en quatre parts. La primera, que es titula "El curs del Ter", fa un estudi del riu des del seu naixement a Ulldeter fins que arriba a la gola de la platja de l'Estartit. La segona part és la història del riu; fa un recorregut pels pobles prehistòrics que van viure a les seves ribes i repassa els diferents noms i grafies que ha tingut el riu al llarg del temps, com també el dels desviaments i els aiguats. La tercera part estudia l'economia del Ter (regadius, transvasaments, regulació i indústries). L'última part és una visió de com són i com es desenvolupen les comarques regades pel riu.

TI: El Ter. Un riu per viure-hi
AU: Camprodon, Jordi; Codina, Jordi; Molist, Mercè; Ordeix, Marc; Sitjà, Ramon
ED: Grup de Defensa del Ter
RE: Aquest llibre, mitjançant dibuixos, mapes, gràfics i fotografies ens dóna una visió de la geografia física, la problemàtica i la gestió de la Conca del Ter. No es pot consentir el seu empobriment i degradació. S'ha de potenciar la política de no contaminar més i no sols la de depurar. Mostra el paper a prendre des de l'administració i l'aportació dels ciutadans.

TI: L'aigua potable: la planta potabilitzadora
AU: Ajuntament de Girona
RE: Descripció de la planta potabilitzadora de Montfullà. L'aigua dels rius no reuneix les condicions sanitàries per a ser consumida directament i es fa necessari el seu tractament per tal que esdevingui aigua potable. Per a l'abastament d'aigua potable als municipis de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix, Bescanó i Sant Julià de Ramis la captació d'aigua té lloc a la presa del Pasteral 2 i d'allà és conduïda, per dues canonades en un recorregut aproximat de 17 Km, fins a la planta de tractament de Montfullà, al terme municipal de Bescanó. En el procés que es dóna a la planta hi intervenen els següents elements: l'obra d'arribada on té lloc l'addició dels reactius, els decantadors, on es retenen les impureses, els filtres on es recullen les impureses que no s'han dipositat als decantadors, el canal de sortida que fa que l'aigua tingui sempre el mateix cabal de sortida dels filtres i arrossegui així les impureses dipositades a la sorra. També intervé el laboratori d'anàlisis on es fa el control permanent de l'aigua i es determina la quantitat de reactius que s'hi han d'afegir per tal de transformar-la en aigua potable. L'aigua, un cop tractada a la planta de Montfullà, és traslladada, mitjançant unes canonades, als dipòsits d'emmagatzament. D'aquí, l'aigua circula per un conjunt de canonades de diferents diàmetres que generalment estan situades sota les voreres de la ciutat i és conduïda i distribuïda cap els diferents abonats per al seu consum.

TI: L'eix del Ter, Manlleu i Roda, Fàbriques de la comarca
AU: Puntí, Mercè; Pujol, Ester; Roma, Maite;
ED: Departament d'Ensenyament; Consell Comarcal d'Osona
RE: Aquest dossier de treball proposa una sèrie d'activitats d'aprenentatge amb el contingut següent: 1. La producció manufacturera tradicional; 2. La industrialització a Catalunya: geografia; 3. La industrialització a Catalunya: cronologia; 4. La industrialització: factors que hi intervenen; 5. El model fabril: les fàbriques i les colònies; 6. Les fonts d'energia; 7. Els sectors industrials: els filats i els teixits; 8. La societat industrial: els problemes obrers.

TI: La vida a les aigües dolces
AU: Ammann, Konrad
ED: Editorial Teide
RE: Aquest llibre permet descobrir el món vivent que rau en un petit estany, en un bassal o en un rierol mitjançant les activitats que proposa. Quines són les plantes i els animals que hi viuen, com respiren els animals que viuen a l'aigua, o com cal observar les plantes i els animals microscòpics són alguns dels temes que es poden investigar. Està dividit en quatre parts: en la primera es donen orientacions sobre els indrets de recerca, com preparar la sortida i les tècniques a utilitzar. En la segona es tracta l'ordenació, la preparació i la conservació del material un cop el tenim a casa. En la tercera part es recullen una sèrie de projectes d'investigació i per últim, es clou el llibre amb unes claus de determinació d'organismes i les descripcions dels mateixos. L'obra està profusament il·lustrada en blanc i negre.

TI: Les aigües residuals. La planta depuradora
AU: Casanovas, Joan; <Disseny>; Oliveras, Josep M.; Carrera, Jordi S.; <Fotografies>
ED: Ajuntament de Girona; <Girona>
RE: Recull de legislació sobre el pla de sanejament de Catalunya, la conca del Ter, el sistema de sanejament de Girona i informació de l'estació depuradora. Hi ha una explicació i un esquema en color de les parts de que consta l'estació depuradora: bombament, pre-tractament, decantació primària, digestió aeròbica... Pretén donar una informació del sistema de sanejament a la ciutat de Girona i de les seves característiques.

TI: Llegendes i tradicions de les valls del Ter i del Freser
AU: Cutrina Sorinas, Gonçal
RE: Mitjançant notes històriques de diverses publicacions i llibres, o contades per gent de la terra, l'autor ha anat recollint un material que forma part de la nostra història. Retalls de la vida dels que visqueren aquí abans que nosaltres amb les alegries i terrors d'aquestes valls. Conté una descripció dels pobles que formen la comarca, dels seus costums i tradicions.

TI: Narracions històriques de Salt
AU: Puig, M. Rosa
ED:
RE: Narracions històriques de Salt que tenen com a punt de partida diferents escriptures i actes. A partir de documents, com per exemple la compra d'una part de les deveses o el privilegi concedit als saltencs de poder regar amb l'aigua del Ter, es dóna una visió real de les persones i els llocs que han enriquit el passat històric, agrícola i industrial de Salt. El llibre conclou amb la transcripció de l'interdicte posat el 7 de febrer de 1930 per uns quants pagesos contra Joan Coma i Cros per recuperar la possessió i l'aprofitament de les aigües de la sèquia Monar. Pretén treure a l'exterior unes quantes escriptures per difondre el seu coneixement i perquè esdevinguin el punt d'arrencada d'altres estudis

TI: Girona: ponts, rius, aiguats
AU: Alberch, Ramon; Freixes, Pere; Massanes, Emili; Miró, Joan
ED: Ajuntament de Girona; <Girona>
RE: Es tracta d'un llibre sobre un dels aspectes de la història de la ciutat de Girona que més ha marcat els seus habitants i la vida quotidiana. Està estructurat en quatre apartats: 1) les mesures que s'han emprès per evitar les inundacions, des del segle XV fins a l'actualitat; 2) la relació exhaustiva dels aiguats soferts per la ciutat; 3) la descripció i la localització dels ponts, palanques i passeres de la ciutat, tant els actuals com els que ja no existeixen; i 4) un darrer capítol que estudia els trets tècnics més remarcables dels ponts, distingint ponts de pedra, de fusta, de ferro i de formigó. El llibre acaba amb una bibliografia bàsica i amb un llistat de les fonts arxivístiques consultades.

TI: Salt i l'aigua
AU: IES Vallvera (Salt)
RE: A Salt l'aigua té una importància vital, és per això que l'aigua esdevé eix central d'aquest crèdit de síntesi. A les Ciències Experimentals es tracta la potabilització de l'aigua i la seva sortida cap el riu Ter. A les Ciències Socials s'analitza la situació geogràfica, el relleu i la xarxa hidrogràfica. A l'àrea d'Educació Física es desenvolupen activitats relacionades amb la natació i el piragüisme. A Llengua Castellana es treballa una llegenda que protagonitza el drac de l'estany de Banyoles. A l'àrea de Matemàtiques es realitzen diversos càlculs sobre l'aigua i el seu consum. A més, els alumnes realitzen sortides al Museu de l'Aigua i a les hortes de Salt.

TI: Sau. Visió retrospectiva
AU: Vinyeta, Ramon
ED: Editorial Montblanc-Martín; <Granollers>
RE: Descriu la panoràmica de la Vall de Sau abans de desaparèixer sota les aigües del pantà. Mostra un petit recull fotogràfic de Sant Romà de Sau, del pont medieval sobre el Ter, la vista de la vall des de les cingleres de Tavertet i els camps de conreu del veïnat de les cases de pagès la Rovira, el Munné i la Vila.