TI: Central Hidroelèctrica de Montesquiu
AU: Equip d'Educació Ambiental: La Vola
RE: Aquest vídeo explica el funcionament de la central hidroelèctrica de Montesquiu situada a la comarca de l'Osona que aprofita les aigües del Ter per obtenir energia elèctrica.

TI: El cicle de l'aigua: procés de potabilització
AU: Ramon Rull; <realització>; Entitat del Medi Ambient; <producció>; Fàbregas, Simó; <guió>
ED: Àrea metropolitana de Barcelona; <Barcelona>
RE: Mostra el cicle de l'aigua dels aqüífers del Llobregat, del Ter i del Besòs a la planta de tractament d'aigües, on és potabilitzada per al consum dels ciutadans. Descriu com l'aigua, un cop utilitzada, és recollida per la xarxa de clavegueram i col·lectors. Més tard és conduïda a la planta depuradora d'aigües residuals, on és sotmesa a un complex procés de sanejament, i un cop depurada tornada als aqüífers. Pretén de fer conèixer d'on procedeix l'aigua que consumeix l'àrea metropolitana de Barcelona i fa observar de la necessitat de no malgastar-la.

TI: Els espais naturals del Gironès
AU: Naturalistes de Girona; Eikon Vídeo; <Realització>
ED: Consell Comarcal del Gironès; Departament de Medi Ambient
RE: Aquest vídeo presenta una descripció dels principals espais naturals d'interès de la comarca del Gironès. El vídeo s'inicia amb una descripció dels trets característics principals de la comarca del Gironès, la seva localització geogràfica, la seva varietat climàtica i seva gran diversitat d'organismes. Es parla de la xarxa hidrogràfica i de la importància dels boscos de ribera. També es fa especial èmfasi en la problemàtica dels rius, la sobreexplotació, la contaminació, les extraccions d'àrids...Per finalitzar el vídeo es descriuen els principals espais naturals d'interès de la comarca i la seva problemàtica ambiental. Aquests espais són la Vall del Llémena, el Puig de Rocacorba, la Crosa de Sant Dalmai i per finalitzar les Gavarres, un dels espais amb més risc d'ésser desvirtuat. Per acabar els últims instants es dediquen a l'espectador, a que prengui consciència de la necessitat de protegir aquests espais.

TI: Els rius inconstants
AU: Pons, J. A.; <producció executiva>; Bartolí, Marc; <realització>; Pujalà, Ma. Eugènia; <realització>; Folch, Ramon; <direcció>
ED: Departament d'Ensenyament; Generalitat de Catalunya; <Barcelona>
RE: Descriu el funcionament del cicle hidrològic dels rius en l'ambient mediterrani. Mostra imatges de les conseqüències de les crescudes a la tardor provocades per les pluges abundants. Descriu diverses classes de rius: permanents i no permanents o de cabal irregular. Parla de les característiques faunístiques dels rius mediterranis, de les espècies autòctones i de les que hi ha introduït l'home. Descriu el tipus de vegetació dels rius mediterranis. Mostra la contaminació d'alguns rius. Comenta la importància dels embassaments.

TI: Els rius: el treball de les aigües corrents
AU: Encyclopaedia Britannica Films Incorporation; Departament d'Ensenyament
RE: Ensenya com es formen els corrents a les altes muntanyes i quin és el comportament dels rius des de la terra alta fins al mar. Explica la forma en què les aigües corrents erosionen els terrenys i transporten la seva càrrega. Es poden veure formes produïdes per l'erosió i d'altres per la sedimentació.

TI: El Ter, el riu del nostre paisatge
AU: La Vola Companyia de Serveis Ambientals
ED: Gen-Lock Vídeo, S. L.
RE: El Ter ha creat tota una conca, li ha donat vida i n'ha condicionat la història, la cultura i el paisatge. Els aiguats de l'any 1940, la roda hidràulica, les turbines, la industrialització, les colònies, els embassaments, els còdols, la vegetació, les aus, els peixos, la contaminació... són alguns dels aspectes que es retraten en aquest vídeo. Perquè el Ter, com tots els rius, és un recurs meravellós i imprescindible que val la pena descobrir i conèixer.

TI: La força de l'aigua
AU: Bartolí, Marc; <realització>; TV3 Televisió de Catalunya; <producció>; Pons, J. A.; <productor>; Ferrés, Lluís; <guionista>; Folch, Ramon; <guionista>
ED: Programa de Mitjans Audiovisuals; <Barcelona>
RE: Seguint el curs d'un riu, la cinta ens mostra l'aprofitament per part de l'home de la força de l'aigua al curs alt, al curs mitjà i al curs baix. Com a exemple de curs alt ens mostra el relleu de les valls pirinenques, fruit de l'erosió glacial i de l'acció de l'aigua, els petits rierols d'aigües cristal·lines i l'acció de l'home. De curs mitjà ens mostra un riu mediterrani, les terrasses fluvials transformades en planes fèrtils per a l'agricultura i els congost de pas que s'ha anat obrint l'aigua. De curs baix l'exemple és un delta, fruit de l'acumulació de materials sedimentaris arrossegats pel riu. També ens mostra l'aprofitament de la força de l'aigua per transport, com els raiers, per vies de comunicació, per força motriu, com els molins fariners i per energia amb les centrals hidroelèctriques. Finalment fa una mica d'estudi del delta de l'Ebre.

TI: La vida d'un riu
AU: Bartolí, Marc; <realització>; TV3 Televisió de Catalunya; <producció>; Pons, J. A.; <productor>; Ferrés, Lluís; <guionista>; Folch, Ramon; <guionista>
ED: Programa de Mitjans Audiovisuals; <Barcelona>
RE: Estudi del riu Ter des del seu naixement a Ull de Ter fins al desguàs a la mar Mediterrània. Les imatges ens mostren el procés de contaminació del riu al llarg del seu curs a causa dels residus urbans, industrials i ramaders; els mecanismes d'autodepuració, el paper que en la contaminació del riu hi juguen alguns afluents com el Gurri; la importància dels embassaments de les Guilleries en el procés de depuració de l'aigua i la planta depuradora de Girona. La pel·lícula insisteix en la necessitat de fer efectiu el Pla de Sanejament que preveu accions sobre els residus urbans, industrials i ramaders.

TI: Molins i fàbriques de paper a les comarques gironines
AU: Vila, Assumpció; <guió>
ED: Ajuntament de Sarrià de Ter
RE: Els molins de paper, establerts a les ribes dels rius Ter, Fluvià i Terri, utilitzaven l'aigua com a font d'energia i com a primera matèria per l'elaboració de la pasta. La proximitat amb Olot i Banyoles, seu de paraires i curtidors, assegurava el subministrament de draps i de la gelatina per l'encolat del paper. A partir de la segona meitat del segle XIX, amb la introducció a Catalunya de la màquina de paper en continu per la Gerundense a la ciutat de Girona i de la desfibradora de fusta dels Flores a Sarrià de Ter, la producció artesanal del paper a la tina va minvar i molts molins de paper es reconvertiren en fariners o bé en petites centrals elèctriques.