El pont de
Sant Julià Data:
febrer de 2003 Ubicació:
A uns 10 minuts de la
Cellera amb cotxe, o uns 20 amb bicicleta. S’ha d’agafar la
carretera direcció a Anglès i trencar cap a l’esquerra en el semàfor
direcció Bonmatí. Es segueix fins travessar el Ter
i un cop al final del pont es gira a mà esquerra direcció a
Amer. Breu història: Els
nens i nenes de 6é hem anat al senyor Lluís Llagostera de la Cellera
a preguntar-li sobre el pont, també hem buscat a internet, a les
enciclopèdies de la biblioteca i hem preguntat al Consell Comarcal.
Hem obtingut la informació següent:
Prop
de nostre poble, La Cellera de Ter, però en el municipi de Sant Julià
del Llor-Bonmatí i en direcció a Amer, es troba un pont sense riu.
Els
seus orígens no són gaire clars. Sembla ser que en els seu fonaments hi ha diferents lloses de pedra molt grans de marbre (carreus)
de l’època romana. Consta de cinc arcades molt desiguals fetes de
pedres rierenques. La més grossa és de volta apuntada i té uns vint
metres de llum.
A
partir de l’any 1997 es van començar les obres de reconstrucció ja
que estava molt malmès.
La
gran volta central, de 20 metres de llum, ja no té el forat que
augurava l'esfondrament del pont i convertia en perillosa la circulació
pel viaducte. El paviment ha estat desmuntat i reposat. També s’ha
fet neteja general i
s’han restauratl les parts més malmeses, al marge de l'esmentada
volta. Per poder treballar en aquesta arcada es va construir una
bastida especial, de ferro i maons, que a més ha servit per apuntalar
la volta. Arran dels treballs, va aparèixer una cinquena volta. Per
altra banda, les obres han permès confirmar l'origen probablement romà
dels enormes carreus que sostenen la base de les arcades. La major
part de la restauració ha estat enllestida l’any 2001.
El
pont actual el van aixecar als segles XI o XII per iniciativa del
monestir d’Amer i dels senyors d’Estela, fa 82m de llarg i 2 d’amplada.
La feble economia de l'època impedia la construcció de ponts amb
fonaments que resistissin els aiguats. Al 1500 es va construir un pont
al Pasteral, però un temporal al 1599 s’el va emportar. Això va
implicar la utilització de les barques de llibant, que amb l'ajuda
d'una corda permetien passar d'una banda a l'altra del riu.
L'any
1777, l'aiguat de Santa Llúcia va canviar el curs del riu i va deixar
inutilitzat el pont de Sant Julià del Llor. Des de llavors s’ha
convertit en un curiós pont sense aigua.
Text i imatges:
Coral
Cabero, Oriol Gallart, Adrià Bosch, Alba Coll, Judit Puig i Elisenda
López de 2n C.S. del Ceip Juncadella |
