S'ha acabat el pensar que existeix alguna cosa que pot interessar a tot el nostre alumnat. S'ha acabat, perquè l'experiència s'encarrega de mostrar-nos cada dia el fet que tots els discents no tenen les mateixes capacitats, ni tant sols les mateixes motivacions ni interessos i, per tant, tenen necessitats diferents. Aquesta tradicional idea s'ha fos, s'ha esfumat, ara ja, del tot.
Aquesta és la realitat diària de qualsevol docent, des del mateix moment que es planteja la distribució de continguts i objectius de l'etapa fins aquelles estones que rumia la forma de dissenyar unes unitats didàctiques o crèdits, amb les activitats corresponents, que donin resposta a aquesta situació i s'ajustin al màxim a la realitat dels seus destinataris.
A l'hora de fer la programació, el/la docent no pot oblidar tenir en compte el centre on treballa, el projecte educatiu de centre, el projecte curricular, els continguts i objectius prescriptius, el material i les instal·lacions, etc. però, sobretot, ha de tenir molt clar quina és la realitat d'alumnes a qui va dirigida aquesta programació.
Això porta al professorat d'Educació Física a buscar estratègies per donar un tracte educatiu el més ampli i divers possible davant les diferències entre els discents. Una diversitat que s'obté de la combinació de diferents components:

• El que resulta de les diferències socials, culturals i econòmiques
• El producte de la relació entre cada alumne/a i I'organització de la mateixa escola
• La diferent capacitat, forma, estratègies, ritme i motivació d'aprenentatge individual

El primer que cal resoldre és: què s'ha d'ensenyar en Educació Física?, i la resposta passa per fer una tria de continguts el prou diversa, actualitzada i ajustada a la multitud d'interessos que conviuen a l'escola actual. Per fer-ho, es fa necessari reflexionar sobre aspectes com: existeixen continguts que permeten afavorir l'adquisició de nous aprenentatges? quins són els més adients per a cada etapa i per a cada noi/a? quin tipus d'Educació Física és el més apropiat per ajudar a les persones a convertir-se en els seus propis gestors de l'aprenentatge? quines activitats mereixen ser conegudes? quins continguts són imprescindibles i quins opcionals o secundaris? s'han de proposar poques activitats tractades amb profunditat, o moltes i només en els seus aspectes bàsics? s'ha d'oferir diferents nivells de complexitat i de ritmes? sota quins criteris hem d'escollir els continguts a impartir a l'escola?.
I sobretot, com harmonitzar els interessos i les necessitats de l'alumnat (criteri psicològic i necessitats educatives) amb les exigències pròpies de la matèria (criteri lògic)? i, tenen sentit tots els continguts pel nostre alumnat? (Blázquez y Sebastiani, 19961).
Aquestes i altres qüestions apareixen habitualment quan el professorat n'és sensible i pretén elaborar una programació comprensiva. Per això, serà molt diferent una ensenyança que consideri-prioritzi com a contingut organitzador de l'aprenentatge, per exemple, els llançaments a cistella o els salts, a aquella que situï, en lloc preferent, les actituds, els hàbits o determinades habilitats socials, fet que determinarà un tipus de continguts, unes activitats, unes metodologies i, sobretot, un tipus de seqüències d'aprenentatge o de crèdits (ensenyar estratègies d'aprenentatge, treballar per centres d'interès i per projectes de treball, etc.2).
EEls crèdits resultants d'aquestes reflexions ens han de conduir ineludiblement a plantejar prioritats i estratègies bàsiques, combinant una sèrie d'aspectes que L. Brown va anomenar criteris de funcionalitat2:

• COMPENSACIÓ: prioritzar les actuacions que compensin les possibles mancances existents

• QUÈ ENSENYAR?: per a la tria o selecció dels continguts s'ha tingut en compte aspectes com el mateix DCB i la lògica interna de l'àrea; el desenvolupament evolutiu, els aspectes socioculturals, què han fet en cursos anteriors o fora de l'escola i els interessos i motivacions del mateix alumnat; les limitacions d'instal·lacions, material i coincidències horàries; la nostra pròpia capacitació-limitació individual (també diversa) com a professionals.
• QUAN ENSENYAR-HO?: per a sequenciar els continguts hem procurat anar des de 1r a 4t d'ESO proposant activitats més diverses, simples, espontànies i globals evolucionant progressivament (segons el grup) a aquelles més concretes, aprofundint en els continguts, incrementant la complexitat, mes elaborades i estandaritzades i amb un treball més analític.
• COM ORGANITZAR-HO: les unitats o crèdits que hem elaborat són també diverses, de diferent estructura i forma (projectes de treball, seqüències algorísmiques, globalitzacions...) i amb diferents tipologies de continguts organitzadors (procediments, hàbits i actituds...), tot atenent a la necessitat de donar resposta a una forma diversersa d'aprendre, d'interessos i, per tant, de necessitats.
• COM ENSENYAR-HO?: Per coherència, la metodologia de treball en els diferents crèdits també és àmplia i diversa, utilitzant el joc i les situacions globals com un element de treball fonamental per motivar l'alumnat cap a la mateixa pràctica de l'Educació Física i l'aprenentatge dels continguts. Les activitats plantejades es procura que no excloguin a ningú en la seva participació, tenint en compte però, que han de possibilitar la seva participació-execució des de diferents nivells.
• COM AVALUAR-HO?: L' avaluació no pot respondre a un concepte uniformador en aquest plantejament. L'avaluació és respectuosa amb la diversitat, fet que origina complexitat a l'hora d'analitzar el procés educatiu des d'una vessant més globalitzadora i tenint en compte el punt de partida de cada alumne/a, el seu desen- volupament i el què ha assolit.

Atendre aquesta problemàtica passa per la necessitat d'un canvi de plantejament-actitud per part del professorat d'Educació Física i el poder atendre la diversitat de l'alumnat és una tasca complexa per a un problema complex. Cal anar però, intentant cercar sol·lucions i estratègies per arribar al màxim a aquesta confluència d'interessos i necessitats.

Enric M. Sebastiani i Obrador
Professor d'Educació Física IES Carles Riba

1 BLÁZQUEZ, D.; SEBASTIANI, E. M. (1996): Los contenidos en Educación Física (I i II). Full informatiu COPLEFC. Barcelona.
2 SEBASTIANI, E. M. (1998): Hacia una Educación Física que se adapte y les interese. Article guanyador de la 3a edició (1998) del Premi Nacional d'Articles d'Activitat Física i ¡Esport convocat Pel Col.legi Oficial de Professors i Llicenciats de Catalunya.