És sabut que l'Estany de Banyoles i la resta d'estanyols del Pla de l'Estany s'alimenten de l'aigua subterrània provinent de l'Alta Garrotxa recollida per les conques del Llierca i el Borró al sector de Sadernes-Oix.

En èpoques de molta afluència d'aigua (el desgel de les muntanyes després de grans nevades o les pluges intenses a la primavera) aquesta busca altres camins de sortida que posen en funcionament un complex sistema hídric que actua de sobreixidor de l'Estany i els estanyols.

Al Pla d'Espolla, quan puja el nivell de la capa freàtica, entren en funcionament les surgències o bullidors repartits pel seu fons carstificat - alguns del quals és possible observar a simple vista perquè l'aigua sobresurt del nivell de manera artesiana - i es forma l'anomenada Platja d'Espolla.

La Platja no és massa gran té uns 32.000m² de superfície. Les seves dimensions són 280m de llargada i 184m d'amplada màxima. La seva fondària tot just arriba a 1m en la seva major part. En èpoques de fortes pluges i aqüífers recarregats, ha passat de sec a vessar en poc més d'un dia.

L'estany de la Platja d'Espolla gairebé sempre és sec però quan s'omple esdevé especialment interessant. L'aigua que conté passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís on es desploma per una cascada de més de 60m d'alçada per arribar finalment al riu Fluvià.

El caràcter intermitent de la Platja d'Espolla condiciona també les comunitats vegetals i animals que hi viuen, ja que han de suportar grans variacions en les condicions d'humitat del medi, des de la inundació total a la sequera absoluta.

Un animal especialment adaptat a aquesta situació és l'anomenat Triops Cancriformis, artròpode molt poc evolucionat del que se'n coneixen fòssils del Permià i el Triàsic Europeu, en formes molt semblants a les del nostre coetani.

Aquesta espècie és unisexal però les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi. No es té constància de què la fecundació sigui interna. Si bé hi ha còpula, possiblement la fecundació sigui a nivell de la cambra incubadora. Els ous són llançats a l'aigua formant un paquet recobert de matèria gelatinosa. Són ous esfèrics i de coberta llisa fet que propicia la resistència a la dessecació. En la estació de sequedat queden incrustats en el fang del fons i no eclosionaran fins a noves inundacions.

Aquests animals mengen tota mena de materals vegetals que puguin trobar dins de l'aigua. Són macròfags, detritívors i no dubten en convertir-se en carnívors i fins i tot en caníbals en condicions extremes.