En un llogarret anomenat "Porcarias" situat sobre un turó a la banda occidental de l'Estany de Banyoles, ja a l'any 840 hi havia una capella que, en un pergamí molt vell i ratat, s'esmenta com "…Santa Maria al cap de l'estany". L'any 906 s'en fa menció com a possessió del Monestir de San Joan de les Abadesses i es té notícia que en el 1097 depenia del Monestir de Sant Esteve de Banyoles.

El 5 d'abril de 1182 el bisbe de Girona, Ramon Guisall (o Orusall), va consagrar l'església de Santa Maria de Porqueres a la qual va donar els delmes i primícies dels fidels, un cementiri de 30 passes i la va delimitar.Temple i cementiri quedaren sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu". La sagrera la formava el circuït de 30 passes al voltant dels edificis on s'estava salvaguardat de tota violència.

L'església és una joia del romànic considerada Monument Nacional que ha arribat fins els nostres dies amb poques modificacions. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. La nau es separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen bruscament l'austeritat interior. L'absis té tres absidioles semicirculars que, junt amb dues capelles laterals, amplien l'àmbit del presbiteri.

Tot just entrar, a l'esquerra, hi ha una pica baptismal romànica , feta de travertí de la comarca en forma de mitja esfera i cobertura de fusta sense cap mena d'ornamentació.

Fora, a l'entrada, veiem la portalada que sobresurt del pla de la façana. La formen quatre arcs en gradació que no guarden un absolut paral·lelisme entre ells. L'arc interior és circular, acull 22 medallons integrats a les dovelles la varietat temàtica dels quals (caps humans, animals diversos, flors, temes geomètrics…) mereix una observació pausada. Els tres restants es converteixen escalonadament en arcs de ferradura. Els dos arcs intermedis es recolzen en quatre columnes els capitells de les quals són tots diferents i molt treballats. L'arc superior es veu protegit per un guardapols esculpit en ziga-zaga.

Damunt la façana hi ha un campanar del segle XVIII construït després de derruir el primitiu del tipus dit de paret o de cadireta.

Al costat de l'església, a l'esquerra, trobem un petit porxo obert als quatre costats anomenat "comunidor". Era utilitzat per "comunir" (conjurar) amb oracions i exorcismes les tempestes i el mal temps. Aquesta construcció aixopluga un pedró acabat en una creu de ferro que corona el teulat.

L'emplaçament d'edificis en aquesta zona no és capriciós ni casual. L'indret és un dels punts més enlairats de la banda est de l'Estany, allunyat dels aiguamolls veïns i de possibles inundacions però amb l'aigua el suficientment propera com per convidar a l'assentament humà.