En un llogarret anomenat
"Porcarias" situat sobre un turó a la banda occidental
de l'Estany de Banyoles, ja a l'any 840 hi havia una capella que, en
un pergamí molt vell i ratat, s'esmenta com "…Santa Maria
al cap de l'estany". L'any 906 s'en fa menció com a possessió
del Monestir de San Joan de les Abadesses i es té notícia
que en el 1097 depenia del Monestir de Sant Esteve de Banyoles.
El
5 d'abril de 1182 el bisbe de Girona, Ramon Guisall (o Orusall), va
consagrar l'església de Santa Maria de Porqueres a la qual va
donar els delmes i primícies dels fidels, un cementiri de 30
passes i la va delimitar.Temple i cementiri quedaren sota la protecció
de la "Pau i la Treva de Déu". La sagrera la formava
el circuït de 30 passes al voltant dels edificis on s'estava salvaguardat
de tota violència.
L'església és una joia del romànic considerada
Monument Nacional que ha arribat fins els nostres dies amb poques modificacions.
És d'una sola nau, amb volta de canó i absis
semicircular. La nau
es separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza
damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius
religiosos que tallen bruscament l'austeritat interior. L'absis té
tres absidioles
semicirculars que, junt amb dues capelles laterals, amplien l'àmbit
del presbiteri.
Tot just entrar, a l'esquerra, hi ha una pica baptismal romànica
,
feta de travertí de la comarca en forma de mitja esfera i cobertura
de fusta sense cap mena d'ornamentació.
Fora,
a l'entrada, veiem la portalada que sobresurt del pla de la façana.
La formen quatre arcs en gradació que no guarden un absolut
paral·lelisme entre ells. L'arc interior és circular,
acull 22 medallons integrats a les dovelles la varietat temàtica
dels quals (caps humans, animals diversos, flors, temes geomètrics…)
mereix una observació pausada. Els tres restants es converteixen
escalonadament en arcs de ferradura. Els dos arcs intermedis es recolzen
en quatre columnes els capitells de les quals són tots diferents
i molt treballats. L'arc superior es veu protegit per un guardapols
esculpit en ziga-zaga.
Damunt la façana hi ha un campanar del segle XVIII construït
després de derruir el primitiu del tipus dit de paret o de
cadireta.
Al
costat de l'església, a l'esquerra, trobem un petit porxo obert
als quatre costats anomenat "comunidor". Era utilitzat per
"comunir" (conjurar) amb oracions i exorcismes les tempestes
i el mal temps. Aquesta construcció aixopluga un pedró
acabat en una creu de ferro que corona el teulat.
L'emplaçament d'edificis
en aquesta zona no és capriciós ni casual. L'indret
és un dels punts més enlairats de la banda est de l'Estany,
allunyat dels aiguamolls veïns i de possibles inundacions però
amb l'aigua el suficientment propera com per convidar a l'assentament
humà.
|