Les pesqueres de l'estany de Banyoles

Entrant el segle XIX aquest entorn va anar adquirint valoració paisatgística que, sumat a la necessitat d'adquirir nous entorns per a l'oci, va fer descobrir un entorn encantador i generós que es va anar conquerint de mica en mica. Es va començar per construir rampes i passeres que s'endinsaven a l'Estany, construccions que van anar creixent fins a convertir-se en Pesqueres.

Una Pesquera és, doncs, una edificació instal·lada a flor d'aigua endins de l'Estany. La seva construcció ha estat viable gràcies a la possibilitat de fonamentar-les sobre la llosa travertínica en creixement que només es troba a la riba de llevant. En alguns indrets la potència de la llosa és tal que permet edificar força metres enllà de la riba.

L'estil arquitectònic d'aquestes edificacions és d'allò més pintoresc. N'hi ha que llueixen formes aràbigues amb finestrals ogivals i coronades de marlets, com l'anomenada "Carpa d'Or" situada a la part més estreta del vuit quasi perfecte que dóna forma a l'Estany. Hi ha qui diu que el seu constructor es va inspirar en un antic casal de Banyoles dissenyat per l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch.

Altres tenen formes més austeres com l'anomenada "La Perla", o la més petita de totes, "La Cala" situada prop de la zona anomenada "La Caseta de Fusta" i de la que el cronista oficial de Banyoles, Sr. Anton M. Rigau, digué: "…Pot semblar esquifida, però és gentil… I, ben mirat, és l'única que pot fitar l'Estany de punta a punta"… Aquí podeu trobar les imatges de les pesqueres.

Des dels inicis l'ajuntament de Banyoles ha tingut com a usufructuaris de les pesqueres a persones de la vila i forasteres, indistintament. Conten que de la "Carpa d'Or" en van gaudir dos diplomàtics, un cònsol japonès i un cònsol general de la URSS. El primer no ho devia ser gaire de nipó ja que el seu nom era "D. Jorge Delgado i Langer", el segon sí que era rus, o al menys ho era el seu nom, es deia Vladimir-Antonov Ovseenko.

El 1931, un acord de l'ajuntament va prohibir l'edificació de noves pesqueres, només podien ser substituïdes o reconstruïdes les existents. D'aquesta normativa en va sorgir un nou model que permetia disposar no solament d'un lloc adient per a la pesca i l'abric de l'embarcació, sinó també d'un espai d'estada interior i una àmplia terrassa per al bany de sol i la còmoda immersió a l'aigua...

Si en vols tenir un exemple en tres dimensions, aquí tens el retallable de la Carpa d'Or.