La Plaça Major de Banyoles

"La Plaça", com la coneixen els banyolins, està documentada des de 1279. Inicialment era una esplanada oberta situada a la confluència del camí de Girona (actual carrer del mateix nom) i el carrer Major que pujava des del Monestir de Sant Esteve i, quedava definida, per les edificacions situades sobre aquests carrers i la muralla. En aquest espai, ja al segle XIII s'hi celebrava el mercat.

És per aquest sector que va anar creixent "la Banyoles" que es volia lliurar de la feixuga tutela del monestir benedictí. A partir del segle XIV van multiplicar-se les edificacions al voltant de l'esplanada fins arribar a tancar-la amb quaranta grans arcades que els d'aquí anomenen Clica! "les voltes".

  Plaça Major

És un model català de plaça porticada de forma molt regular, gairebé quadrada, amb unes condicions acústiques excel·lents que la fan apta per l'audició i ballada de sardanes. Per la Festa Major (per Sant Martirià) quatre de les millors cobles del país competeixen en aquesta plaça durant dos dies seguits en un dels grans espectacles sardanístics de la temporada.

En aquesta plaça hi van haver les primeres fondes i hotels de la ciutat. S'hi continua celebrant el mercat setmanal cada dimecres, dia que es manté des del segle XVII, com es pot comprovar en un document manuscrit de 1651 en el que, parlant de la plaça, s'hi pot llegir: "…ahon tots los dimecres del any si té lo mercat".

La zona més moderna de la plaça és la situada al sud-oest. Les façanes mostren l'evolució dels estils arquitectònics corresponents a diferents èpoques, des de la de Cal Moliner, que conserva l'estructura pròpia del segle XIII, fins als pòrtics neoclàssics de la cantonada del carrer Àngel Guimerà, edificació de principis del segle XIX.

Al centre de la plaça s'hi veuen plantats vint-i-vuit plàtans (plátanus hibrida) situats en quatre fileres, perfectament arrenglerades, de set arbres cadascuna, que són regats directament a les seves arrels per una sèrie de petits canals desviats del rec Major que travessa la plaça per sota.

La Plaça, ha rebut diferents noms al llarg de la seva història. El primer d'ells, va ser el de plaça de la Vila-Nova. El 1392 rep el nom de plaça de Banyoles. Després des de 1546 fins a principis del XIX se la va anomenar Plaça Major. A partir de 1825 d'acord amb els canvis polítics va variar freqüentment de nom: plaça del Rei, plaça de la Constitució, plaça de la República i plaça d'Espanya des del 20 de juny de 1939, per acabar, el 1979, recuperant el seu nom més genuí, el de Plaça Major.

 

CRP del Pla de l'Estany
Desembre de 2002