La
Plaça Major de Banyoles
"La
Plaça", com la coneixen els banyolins, està documentada
des de 1279. Inicialment era una esplanada oberta situada a la confluència
del camí de Girona (actual carrer del mateix nom) i el carrer
Major que pujava des del Monestir de Sant Esteve i, quedava definida,
per les edificacions situades sobre aquests carrers i la muralla.
En aquest espai, ja al segle XIII s'hi celebrava el mercat.
És per aquest sector que va anar creixent "la Banyoles"
que es volia lliurar de la feixuga tutela del monestir benedictí.
A partir del segle XIV van multiplicar-se les edificacions al voltant
de l'esplanada fins arribar a tancar-la amb quaranta grans arcades
que els d'aquí anomenen
"les voltes".

És un
model català de plaça porticada de forma molt regular,
gairebé quadrada, amb unes condicions acústiques excel·lents
que la fan apta per l'audició i ballada de sardanes. Per la
Festa Major (per Sant Martirià) quatre de les millors cobles
del país competeixen en aquesta plaça durant dos dies
seguits en un dels grans espectacles sardanístics de la temporada.
En aquesta plaça
hi van haver les primeres fondes i hotels de la ciutat. S'hi continua
celebrant el mercat setmanal cada dimecres, dia que es manté
des del segle XVII, com es pot comprovar en un document manuscrit
de 1651 en el que, parlant de la plaça, s'hi pot llegir: "
ahon
tots los dimecres del any si té lo mercat".
La
zona més moderna de la plaça és la situada al
sud-oest. Les façanes mostren l'evolució dels estils
arquitectònics corresponents a diferents èpoques, des
de la de Cal Moliner, que conserva l'estructura pròpia del
segle XIII, fins als pòrtics neoclàssics de la cantonada
del carrer Àngel Guimerà, edificació de principis
del segle XIX.
Al centre de
la plaça s'hi veuen plantats vint-i-vuit plàtans (plátanus
hibrida) situats en quatre fileres, perfectament arrenglerades, de
set arbres cadascuna, que són regats directament a les seves
arrels per una sèrie de petits canals desviats del rec Major
que travessa la plaça per sota.
La Plaça,
ha rebut diferents noms al llarg de la seva història. El primer
d'ells, va ser el de plaça de la Vila-Nova. El 1392 rep el
nom de plaça de Banyoles. Després des de 1546 fins a
principis del XIX se la va anomenar Plaça Major. A partir de
1825 d'acord amb els canvis polítics va variar freqüentment
de nom: plaça del Rei, plaça de la Constitució,
plaça de la República i plaça d'Espanya des del
20 de juny de 1939, per acabar, el 1979, recuperant el seu nom més
genuí, el de Plaça Major.
|