El Monestir de Sant
Esteve es pot considerar la primera fundació monàstica
benedictina a Catalunya i està íntimament lligat a l'origen
de la ciutat de Banyoles. Va ser fundat l'any 812 per l'abat Bonitus
el qual obtingué, del comte Odiló de Girona, el dret d'aprisió
sobre un erm anomenat "Baniola", del pagus de Besalú.
L'Abat
Mercoral, successor de Bonitus, va obtenir de Lluís "el
Piadós", el precepte que li confirmava la propietat de l'Estany,
les seves aigües i les terres del voltant. Els primers habitants
de Banyoles s'instal·laren a l'entorn del monestir i hi restaren
durant segles, sota el poder feudal de l'abat.
Els edificis que constituïen el cenobi van sofrir diverses destruccions
al llarg del temps. Actualment el
conjunt arquitectònic que coneixem com a monestir és una
barreja d'estils produïts en diferents èpoques.
A la dreta del monestir trobem el claustre. El primer claustre documentat
del monestir era de l'any 1086, d'estil romànic. Se'n conserven
algunes columnes al Museu
Arqueològic de Banyoles. El que hi ha
ara, del segle XVIII i d'estil barroc, voreja un pati central de planta
quadrada. El pati està envoltat per quaranta- vuit arcs de mig
punt agrupats en tríades.
La porta d'entrada de l'actual monestir és d'estil gòtic
tardà del segle XVI, mentre que la resta de l'edifici és
del segle XVIII, d'estil neoclàssic. El campanar és de
finals del segle XVII i el cupulí que el corona del segle XVIII.
Entrant a l'església es comprova que és d'una única nau
acabada amb un triple absis. Sobre el vestíbul, hi ha un
orgue monumental, barroc, també del segle XVIII.
Darrera l'altar major es pot contemplar el retaule de Nostra Senyora
de l'Escala. És gòtic del
segle XV, obra de l'artista gironí, Joan Antigó. Al cos
central del retaule, hi ha l'escultura gòtica d'alabastre policromat
de la Mare de Déu de l'Escala del segle XIV.
Una altra peça d'estil gòtic, emblemàtica de la
ciutat, considerada un dels elements més remarcables de l'orfebreria
gironina, és l'arqueta de Sant Martirià. És una
peça del segle XV i es tracta del recobriment de plata d'una
caixa de fusta de xiprer on hi ha les despulles de Sant Martirià,
patró de Banyoles. L'arqueta té forma de temple gòtic
i estava envoltada per vint-i-quatre figures del mateix metall. Va ser
espoliada el 1980 quan es trobava a la sagristia del monestir. Van robar
totes les escultures del voltant de les que només se n'han pogut
recuperat dues.
|