Havia anat d’ excursió amb uns amics a la muntanya. Tots anàvem caminant i parlant en grupets, però jo em vaig quedar enrere per voler fotografiar un esquirol petit que s’amagava darrera un arbre. Quan me’n vaig adonar, m’havia quedat sol. Vaig anar seguint el camí i entretenint-me totmirant el paisatge, però de sobte, em vaig trobar al mig del bosc. Havia agafat un camí que no era. Després de donar una volta pel bosc i no trobar res més que arbres, em vaig perdre. Com és normal, no hi havia cobertura i no podia trucar. Estava bastant espantat, però vaig proposar no perdre la calma. Així doncs, vaig anar caminant per veure si trobava alguna cosa. Quan el sol començava a baixar vaig trobar una caseta de fusta. Estava salvat! Vaig trucar a la porta i em va obrir un home:

• - Hola jove.
  
• - M’he perdut i quan he trobat la vostra casa he pensat que potser em podríeu ajudar.
  
• - Passa. Ara començava a fer el sopar. Em pensava que no apareixeries, ja feia estona que t’ esperava!
• Què vols dir? – vaig dir jo tot espantat.
  
• - Tranquil! No sóc cap bruixot! –va riure l’home – M’han trucat els forestals a veure si estaves aquí a casa. Quan es perd algú sempre truquen perquè, la majoria de les vegades, les persones que es perden, acaben arribant fins aquí.
  Els teus amics et busquen. Ara els trucaré i els diré que demà al matí et portaré amb cotxe fins al poble. Et va bé?
  
• - Ostres! Genial! Moltes gràcies!.
  
• - Et presento la meva dona i els meus dos fills.
  
• - Encantat – vaig dir jo.