"Dos monjos del monestir de Ripoll van anar a la vila d'Ax, a França, pel nostre camí ral a buscar les despulles de Sant Eudald. En tornar estaven molt i molt cansats, es pararen a reposar a la vora del camí on trobaren alguns vilatans que els esperaven.
Els
dos monjos estaven molt assedegats, però no podien beure de l'aigua
del Merdàs perquè era guixosa i dolenta. Ells, tot desesperats
i sense esma de continuar endavant, van fer una pregària invocant el
Sant. Sobtadament, del marge del camí va brollar una abundosa i cristal·lina
font, en la qual tots, meravellats, apagaren llur set. Tot seguit, fou anomenada
font de Sant Eudald.
El dos monjos continuaren el camí i quan ja arribaren a prop de la casa pairal de "El Cornut" van sentir uns terribles gemecs de dolor. La mestressa de la casa feia tres dies que estava de part, i no hi havia manera que el nadó naixés. Els monjos i els vilatans que els acompanyaven s'acostaren a la casa per veure què passava. Pujaren ràpidament a la cambra de la mare, i postrant-se de genolls a terra, els monjos i la família suplicaren al Sant Eudald que ajudés a néixer el nou infant. En acabar la pregària se sentí el primer plor de la criatura".
Observació: Aquests fets van passar
més de mil anys. I si us fixeu bé, a la façana de la
casa hi ha la imatge del Sant.
Audició
de la llegenda.