CANVI CLIMÀTIC: DEFINICIÓ I CAUSES

Des de sempre, l’atmosfera ha estat contaminada en major o menor grau.

La crisi de contaminació més devastadora dels últims temps ha estat desencadenada per les condicions atmosfèriques que impedeixen la dispersió natural dels contaminants.

L’aparició de fenòmens meteorològics excepcionals (huracans: Katrina, Rita i Stanley etc...) fa pensar que el clima del planeta està canviant.

Les activitats de l’home alliberen cap a l’atmosfera grans quantitats de gasos que impedeixen que l’escalfor de la radiació torni a sortir.

S’anomena canvi climàtic a la variació global del clima de la terra. El terme es sol utilitzar com a sinònim d’escalfament global.

S’està produint un nou canvi climàtic, un augment de la temperatura mitjana global terrestre. Un dels factors principals d’aquest canvi és l’acció humana: els gasos emesos per les indústries, els cotxes, els incendis forestals, l’activitat ramadera, els camps d’arròs, etc., estan accentuant l’efecte hivernacle.

Les causes possibles sobre els canvis climàtics es poden dividir en:
--- Les generades en la Terra (com l’activitat volcànica).
--- L’efecte hivernacle.

La temperatura mitjana del planeta ha crescut uns 0,6ºc en els últims 130 anys.

La procedència dels gasos de l’efecte hivernacle és la següent:
--- El diòxid de carboni: prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural.
--- Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s’alliberen grans quantitats de CO2.
--- El metà: és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements del bestiar, etc.
--- Els gasos CFC: s’utilitzen en els sistemes d’aire condicionat, materials d’envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors; els aerosols antics també emetien grans quantitats de gasos CFC. Són gasos hivernacle molt potents.

CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC

Alteracions de les temperatures: Augment de la temperatura mitjana d’1,4 a 5,8 graus centígrads durant aquest segle. Les temperatures tendiran a extrems inhòspits, tant per fred com per calor, i les estacions es polaritzaran. Hi acabarà havent una estació molt càlida i, gairebé sense cap transició, una de molt freda.

Augment dels nivell del mar: Se sap que durant el s. XX el nivell del mar va augmentar 15 cm. Es creu que augmentarà entre 17 i 94 cm. durant aquest segle, en part, degut al desglaç dels pols i de les geleres, però també perquè el volum dels oceans serà major a causa de l’increment de la temperatura de l’aigua. Per tant, encara que es compleixin les previsions més optimistes i el nivell del mar no pugi un metre, moltes illes i zones costaneres començaran a inundar-se i a desaparèixer.

Desglaç dels pols: Es té constància que la superfície gelada de l’Àrtic ha disminuït en un 15% al llarg de l’últim segle. Aquest fenomen sembla que no té fre i que pot conduir a un augment molt exagerat del nivell del mar.

La pluja àcida: La contaminació de les aigües o la manca d’aigua, la mar cada dia més salada i més calenta i amb excés de nutrients, la desaparició de les zones humides, els incendis provocats per l’augment del punt d’ignició, etc., són fenòmens que afecten molt greument la vida animal. El canvi climàtic, que es troba en l’origen d’alguns d’aquests fets, torna a plantejar-se com la causa de la ràpida desaparició d’espècies.

Emissions de gasos: El 77% de les emissions de diòxid de carboni són d’origen humà, a causa d’una activitat econòmica no sostenible. Aquestes comencen a créixer amb la revolució industrial del s. XIX i actualment augmenten un 2% cada any. A Espanya però, l’augment va més enllà del 3% anual. És l’estat europeu més contaminant, segons les dades d’Ecojusticia, i incompleix el protocol de Kyoto sobre medi ambient.

CEIP LA ROMÀNICA
Alumnes de 6è de Primària