LA CEBA nº 23
 
 

QUE SABEM DELS IMANTS

Els nens i nenes de la classe dels Ocells i dels Periquitos (P5) de l’escola Nostra Llar, vam fer un treball - recerca sobre els IMANTS. Feia poc que havíem treballat la Lluna i havíem anat a “mig camí de la Lluna”, i hi havia coses que ens començaven a sonar com la força de la gravetat.

Per estudiar aquest tema, vam fer com amb qualsevol altre de Medi (Descoberta de l’Entorn): primer recollíem els coneixements previs, és a dir, el QUÈ EN SABEM. I sabíem coses com ara:

  • Els imantsserveixen per enganxar coses
  • Els has d’enganxar pel costat negre, perquè per on està el Pokemon no enganxa
  • A casa meva, s’enganxen a la cadira de ferro
  • No! A tot arreu.

Un cop recollits els postres coneixements, vam fer hipòtesien relació a les propietats dels imants. Si una cosa sabíem era on trobar els imants (a la nevera, és clar !) ; el que no quedava tan clar era si els podíem posar a tot arreu o què, i si enganxaven per les dues cares perquè a la recollida de dades, les opinions eren força divergents. Així, vam iniciar lafase d’experimentació i observació i vam veure que:

Els imants s’enganxen

als metalls, com ara els clips de la classe, les potes de les cadires, el pom de la porta....

NO

Al vidre

A la fusta

Al plàstic

També vam poder observar que els imants no s’enganxen sempre igual, sinó que depenen del costat que els posis, o bé s’enganxen amb un altre imant, o bé es rebutgen. Això vam saber que es deia “els pols”, i que un + i un –s’ajuntaven ,però que dos iguals, és a dir dos de + o dos de -, es rebutjaven i no hi havia manera d’ajuntar-los. Primer ho vam veure de primera mà i després ho fèiem amb les nostres mans; això va ser un joc molt divertit de fer a l’hora del pati, semblant al pedra, paper , tisores.

Un segon experiment que vam fer, era intentar arrossegar un tira de clips amb un imant petit i amb un altre de gran, per veure si tenien la mateixa força. Vam veure que si el que volíem arrossegar era gran, doncs necessitàvem un imant gran ja que el petit no tenia tanta força.

I per últim, vam fer un “truc de màgia” que podeu fer tots vosaltres perquè quedi tothom bocabadat: en una mà ensenyeu un tros de paper d’alumini i sense que us vegin i abans de rebregar-lo i fer-ne una piloteta, hi amagueu un imant. Un cop tingueu la piloteta, li cordeu un fil i tindreu un bola penjanta la qual li apropareu un objecte de metall com ara una cullereta o unes tisores. Què passarà? Doncs que per art de màgia, la bola atraparà l’objecte. No heu de dir que dins hi teniu un imant, sinó que es tracta que els pares o a qui feu l’experiment, o endevinin sols. Això ens ho van fer les mestres a nosaltres i primer ens vam quedar molt sorpresos, però com que havíem estudiat la Lluna sabíem que allà hi havia poca gravetati que això ens feia flotar i que, en canvi aquí a la Terra, hi havia més i per això no quèiem, perquè era com si ens xuclés des de dintre. Així que algú va dir que passava com a la Terra, que dintre la bola de paper d’alumini, i devia haver un imant que tenia “força”.

ELS IMANTS:UNITAT DIDÀCTICA DE P 5
CEIP NOSTRA LLAR

 


CRP del Vallès Occidental I - Sabadell - S. Quirze del Vallès
Curs 2006-2007