CURRICULUM PROFESSIONAL DE LA MONTSERRAT MIRÓ i MARIMONNeix a Barcelona, a la plaça del Padró, el dia 26 de novembre de 1919. Dels seus anys com a alumna de primària sempre recordava dues coses: "Doña Aurora", la mestra que va fer tot el possible per convèncer els seus pares que la Montserrat havia de fer batxillerat, i les espelmes que feia servir per llegir de nit, que quan es consumien, s'havia acabat la lectura.
Cursa el batxillerat a l'Institut Escola "Ausiàs Marc". El sistema pedagògic que coneix li deixa una empremta tan important que tota la seva vida professional estarà basada en la transmissió dels valors que li ensenyen: el treball, la claredat d'idees, el respecte, el compromís... Tota la seva vida va mantenir forts lligams d'amistat amb els seus companys d'aquesta època, que sempre la recordava com a molt difícil, els bombardeigs, les sirenes, les nits als refugis... La Guerra Civil l'obliga a repetir el batxillerat íntegrament, perquè els estudis fets durant la República no són reconeguts pel nou règim, però la seva voluntat i tenacitat vencen aquestes dificultats.
L'any 1940 es matricula a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i l'any 1943 es llicencia en I'especialitat de Filologia Clàssica (llatí, grec i sànscrit). L'humanisme, a través dels textos clàssics que tradueix amb una infatigable vocació (Plató, Homer, Esquil, Ciceró, Cató, Juli César, Plini... entre altres), és un dels eixos vertebradors de la seva metodologia de vida. Sempre deia: "Pensem en grec i parlem en llatí".
El seu primer treball seriós va ser, probablement, la correcció del diccionari castellà-llatí de l'editorial Spes, per a alumnes de batxillerat.
Als 23 anys, i després d'haver fet moltes classes particulars que la varen ajudar a pagar-se els estudis, comença les seves activitats com a professora de llatí i grec al col·legi de batxillerat de la nostra ciutat, ubicat a l'Escola Industrial (1943-1947), un alumne del qual esdevé el seu marit, Isidre Torra i Casals, amb qui es casa l'any 1951.
En aquesta època també és professora de llatí i grec a l'Escola Tècnica Eulàlia, de Sarrià, la qual activitat deixa cap al començament dels anys 60, a mesura que la seva vida professional i personal ja s'ha centrat a Sabadell, i també és professora de literatura de l'Escola Pia de la nostra ciutat, etapa que és recordada per moltes generacions d'alumnes del curs preuniversitari, com la professora que va ser capaç d'inculcar-los el valor de la lectura.
L'any 1961 es posa al capdavant de l'Escola de Secretariat del CICF (Centre d'Influència Catòlica Femenina (1959-1974), ubicada a l'edifici del Gremi de Fabricants del carrer de Sant Quirze, de la qual sortiren 14 promocions.
L'any 1962 comença una llarga i continuada tasca a l'Escola Sant Nicolau, ubicada al carrer de Bèlgica, avui carrer del Jardí, on dedica 25 anys de la seva vida professional; primer com a professora de llatí i grec, i els últims 18 anys com a directora de secundària. D'aquesta època, moltes generacions tenen un record relativament recent de la senyora Miró, com era coneguda.
A començaments dels anys 70 es llicencia en Psicologia per la Universitat de Barcelona, estudis que ella considera necessaris per a dur a terme la seva tasca.
Un cop jubilada no deixa mai el món de l'humanisme que l'ha envoltat. Es dedica altruistament a transmetre els seus coneixements a qui li demana: dóna formació social a Càrites, passa llargues estones a la seva nodrida biblioteca ajudant o simplement parlant amb qui s'interessa pel món clàssic, la Pedagogia o la Lingüística, col·labora amb l'Arxiu Històric de Sabadell, traduint textos llatins de la nostra història local, no deixa mai l'erudició de la Lingüística i es dedica a perfeccionar els seus nombrosos coneixements sobre les llengües actuals, l'alemany, l'anglès, el rus, el francès ...
El record últim de la majoria dels seus nombrosos deixebles és que les seves classes eren una combinació de saviesa, senzillesa i amenitat, que sabia amb la seva vivacitat i humilitat despertar l'interès dels seus alumnes pel món clàssic, com a coneixement que, lluny d'extingir-se, era capaç de convertir en plenament útil en un món sovint massa tecnificat.
La seva vida va estar sempre marcada per una vocació i una tenacitat extraordinàries. Amb motiu del seu traspàs, el dia 11 de setembre de 1999, el senyor Pere Roca i Garriga li dedicà un article (DS de 21/9/99), en el qual com ningú va saber sintetitzar els trets característics de la seva personalitat i els valors que va aportar a la nostra comunitat local, en la seva tasca professional. L'article comença així:
"Podríem afirmar, i no seria exageració, que la nostra ciutat està de dol per l'òbit d'aquesta gran dona, humaníssima i humanista, que fou la senyora Montserrat Miró. I és que la ciutat sencera s'ha enriquit amb la seva vocacional activitat docent durant aquestes darreres dècades com a professora d'Humanitats - llengua i cultura grega i llatina -, descobrint als seus nombrosos alumnes de Segon d'Ensenyament el tresor, o si voleu, el llegat, de la civilització hel·lènico-romana, de la qual som hereus indiscutibles i per línia directa, no solament els països de la Mediterrània, sinó tot l'anomenat Occident.
Professora dic, però caldria afegir-hi "d'extraordinària vàlua", ja que, a més de l'impressionant bagatge acumulat en els seus estudis universitaris de Filologia Clàssica i amb abundosa lectura per copsar tot l'abast del Classicisme, sabia encomanar als alumnes el seu fervor i el seu entusiasme per aquesta branca del saber. Era per dir-ho en altres paraules, una excel·lent pedagoga, més que professora competent per la seva erudició: una veritable mestra. I consegüentment, els que rebien els seus ensenyaments, més que simples alumnes, esdevenien deixebles, és a dir, seguidors d'una actitud que els havia captivat per la seva evident sinceritat i vivesa".