AGRICULTURA

Les terres de conreu han anat disminuint amb el pas dels anys com a conseqüència del creixement urbanístic afavorit pel turisme principalment localitzat a les poblacions costaneres.

La productivitat dels conreus, però, ha augmentat degut a la millora en els sistemes de conreu.

Els conreus tradicionals de secà són els cereals i les lleguminoses i les verdures en el regadiu. Es cull blat, sègol i en menys quantitat ordi i civada a l'hivern que s'alternen amb naps, fenc, userda i algunes llegums. A la primavera l'únic cereal és el blat de moro.

Els fruiters també han tingut una certa importància a la comarca, sobretot les pomeres. També s'han estès les plantacions de perers i presseguers. A Brunyola, Amer, Anglès i Vilobí es troben antics conreus d'avellaners.

Es troba vinya a gairebé tots les municipis, en canvi les oliveres no hi han destacat mai pel fet de tenir un clima massa fred i humit.

La pagesia ha anat disminuint perquè la població s'ha anat decantant cap a la indústria, sobretot els joves. Moltes masies han passat a convertir-se en segones residències. Les explotacions agrícoles que ara predominen són extenses i mecanitzades i solen especialitzar-se en un determinat tipus de conreu.

Hi ha hagut també una evolució en els sistemes d'aprofitament del bosc. Antigament la fusta dels boscos s'aprofitava per a la construcció de vaixells, per fer travesses per als ferrocarrils, per a la fabricació de bótes per al transport marítim de mercaderies, per a la fabricació de taps i d'altres activitats tradicionals: el carboneig, la fabricació de pipes, l'elaboració d'esclops... Actualment l'explotació del bosc s'ha especialitzat en la plantació i la tala d'arbres de creixement ràpid, com pollancres, plàtans o pins per convertir-los en fusta, pasta de paper o llenya; també hi ha moltes plantacions d'avets de Nadal o d'arbres per a jardins.