L'INDRET DEL MES - núm. 7 - juny de 1999

EL VOLCÀ DE LA CROSA

Ubicació: A Sant Dalmai, entre els termes de Bescanó i Vilobí d'Onyar.

Accés: Des de la carretera de Girona a Santa Coloma, Km. 8.7, molt a prop de la casa de colònies Can Caballé.

Breu història: La Crosa es va formar fa aproximadament 3 milions d'anys, entre el Pliocè superior i el Quaternari. Les últimes erupcions d'aquest volcà es van produir fa mig milió d'anys. Una de les principals característiques del volcà de la Crosa és la grandària del seu cràter (1250 metres de diàmetre mitjà), el més gran de la Península Ibèrica i un dels més grans d'Europa, ara ocupat per conreus (foto superior). Aquesta grandària excepcional és deguda a la seva violència eruptiva, a causa de la presència d'una gran bossa d'aigua subterrània. Els materials projectats, anomenats popularment tosquija, cobreixen una àrea de 6 Km2 i tenen un gran interès científic per la varietat d'estructures i productes. Antigament el cràter estava inundat per aiguamolls, que van ser objecte de treballs de dessecació entre els segles XIII i el XIX mitjançant la construcció de mines. Actualment en èpoques de pluges torrencials, l'antic llac del fons del cràter pot reaparèixer per uns dies.

Les grederes: són antigues extraccions de gredes volcàniques o tosquija (fotografia de l'esquerra) , que es feien servir de manera tradicional com a base de camins o carreteres. El moment àlgid de la seva explotació fou entre 1960 i 1970, la qual cosa comportà la pèrdua de part dels llavis del cràter. Actualment aquesta explotació s'ha aturat i a partir d'elles es pot estudiar les fases eruptives del volcà i els materials predominants.

Sant Llop de Sant Dalmai

Es situa al punt més alt dels llavis del cràter. L'església (fotografia de la dreta) molt modificada amb el temps, és documentada en la venda que Ramon de Cabrera feu del castell de Brunyola i de les seves possessions, al 1.279. La seva estructura s'avé amb la d'una antiga fortalesa, amb fossat al voltant seu. Durant molt temps complí dues funcions: la de culte i la de talaia, ja que des de Sant Llop es pot detectar qualsevol moviment de tropes als corredors d'Hostalric, de la costa de l'Alou o de Girona. L'edifici actual és d'una nau rectangular capçada per un absis semicircular, amb moltes obertures, fins a 12, la majoria de les quals no corresponen a l'edifici primitiu. Les parets són formades per pedres sense treballar, col.locades irregularment. Actualment es troba en estat d'enrunament imminent

Un cràter dins un cràter! Amb l'esgotament momentani de les aigües subterrànies es produïren un seguit d'erupcions menys violentes que van edificar un petit con volcànic amb un cràter molt reduït (uns 200 m.), en forma de ferradura, de tipus estrombolià.