EL MODERNISME. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

A finals del segle XIX i principis del XX, en els països d'Europa on s'estava consolidant el desenvolupament industrial es va manifestar un moviment de renovació cultural i estètica. que va rebre noms diferents segons els països: ART NOUVEAU a França, MODERN STYLE al Regne Unit, JUGENDSTIL a Alemanya...

Catalunya tenia unes condicions semblants a Europa pel que fa al procés industrial i social. La indústria en general i la tèxtil en particular es trobaven en un moment de fort creixement. Aquesta consolidació del procés industrial provocà un fort augment demogràfic. Es consolidà el paisatge industrial urbà i s'eixamplaren els nuclis urbans antics amb nous barris obrers, amb zones fabrils i s'utilitzaren nous mitjans de transport. Es va enfortir el protagonisme de la classe social que tenia el poder econòmic, la burgesia catalana.

Totes aquestes circumstàncies afavoriren que Barcelona fos un dels centres més destacats de l'art en aquesta època, la del MODERNISME.

El Modernisme català impulsat per la burgesia industrial i per un sector intel·lectual renovador va rebre influències de l'Art Nouveau de França, però l'impuls nacionalista procedent de la Renaixença i el desig de construir una cultura nacional catalana van donar matisos singulars al Modernisme.

En cap altre lloc, l'estil arquitectònic i decoratiu modernista va tenir tanta difusió com a Catalunya. Encara que en les seves grans obres fos un art de la burgesia, es va estendre arreu i es pot observar tant a grans establiments públics com sales de música, hoteles o hospitals, com a fàbriques, a botigues, a cases luxoses, a cases de veïns o a cases de pobles.

Les característiques que defineixen el Modernisme com a estil en les arts plàstiques són: la utilització de nous materials, com el ferro forjat, la ceràmica, els vidres emplomats, etc. i les noves tècniques industrials, juntament amb la valoració del treball artesanal; un predomini de la línia corba sobre la recta; el redescobriment del color; el gust per l'ornamentació naturalista, fonamentalment del món vegetal i les figures de dona; l'esteticisme refinat i la utilització de l'asimetria per aconseguir composicions molt dinàmiques.

Els inicis d'aquest moviment a Catalunya se situen entre els anys 1881 i 1885; però l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, va ser la primera gran manifestació d'aquest moviment. Un dels arquitectes modernistes més destacats, Lluís Domènech i Montaner, va construir el restaurant «El Castell dels Tres Dragons» de l'Exposició, un edifici que ja presentava molts dels trets del Modernisme, com l'ús de materials com el totxo i el ferro.

A partir d'aquest moment, començà el període de màxim esplendor amb grans construccions a Barcelona i a tota Catalunya.

En el 1915, s'inicià una certa decadència que va durar fins l'any 1926 i que va coincidir amb la mort d'Antoni Gaudí, l'arquitecte més genial d'aquesta època.