Dos bons amics
A principis del segle XXI, cada dia, dos nens d’uns vuit anys es troben per jugar. Viuen en unes ciutats veïnes separades per un riu anomenat Besòs.
La ciutat més gran i important es diu Barcelona. Té grans edificis com: la Sagrada Família, la catedral, el parc Güell, la Pedrera, la casa Batlló ...
És una ciutat amb molta activitat, on hi viu cada cop més gent de diferents països del món. A Barcelona hi viu l’Amadeu que és prim com un fideu. Té el cabell llis, curt i pèl-roig. . La seva cara és rodona i alegre. És bastant entremaliat. Sempre porta les sabatilles descordades.
El seu amic Andreu viu a Sant Adrià de Besòs, la seva ciutat és més petita, però està molt ben comunicada. Hi arriben molts transports públics com: el metro, l’autobús, el tren, els taxis i aviat arribarà el tramvia. Els edificis més coneguts són l’Ajuntament, les dues esglésies, l’arc i les tres xemeneies de la FECSA. En aquesta ciutat la gent és de classe treballadora.
L’Andreu és un nen baixet i grassonet, de cabells rossos i arrissats. Porta sempre una gorra blava i unes ulleres vermelloses. Li agrada molt passejar en bicicleta.
Aprofitant que les dues poblacions són de costa, els nostres amics van a vegades a la platja i es banyen en el Mediterrani.
Uns altres dies busquen petxines per la sorra, fan curses o juguen a pilota.
Un matí, mentre l´Andreu i l´Amadeu feien de les seves, van sentir uns sorolls molt forts.
- Boom , boom !
- Crac , crac !
- Brrmm ,brrmm !
- Què és això ? – va preguntar l'Andreu.
- No ho sé ! Quina por !- va respondre l'Amadeu.
I tots dos van acostar-se cap el lloc d'on venien els sorolls...
L’Amadeu i l’Andreu es van apropar al soroll i van quedar estranyats:
- hee? Uns obrers fent obres! Fent obres!
Eren unes màquines molt grosses que estaven tirant les torres elèctriques. Els obrers van explicar que també netejarien el riu i així es podrien banyar en el riu i jugar a pilota i anar amb bicicleta.
En aquell moment van veure uns nens que eren de l’altre banda del riu que venien estranyats pel soroll.
Van veure les torres elèctriques al terra i es van quedar bocabadats.
L’Amadeu va preguntar als nens:
- Qui sou?, Com us dieu?, On viviu?
- Sóc l’Aina i ell és el meu germà Alex. Som veïns de Sant Adrià i venim a veure com treballen aquests homes. -va dir l’Aina.-.
- No pot ser que sigueu veïns, si Sant Adrià acaba al riu -diu l’Andreu-.
- Esteu equivocats, hi ha molts nens i nenes que viuen a l’altre costat del riu però per manca de ponts i de comunicacions, el riu ens ha separat massa anys, també hi ha ajudat el tren i el cinturó litoral de Barcelona.
- Nosaltres no sabíem que Sant Adrià continués més enllà de la nostra ribera -van dir l’Andreu i l’Amadeu-
- I tant!! En el marge dret del riu hi ha la Verneda, el Besòs, la Catalana i la Mina. I en el marge esquerra hi ha Sant Adrià Nord i Sant Joan Baptista.
- Ah! Clar -diu l’Amadeu.- l’Andreu viu al marge esquerra i l’Aina i l’Alex al marge dret del riu i jo visc una mica més enllà, que ja és Barcelona.
Aleshores l’Alex va continuar explicant:
- Els nostres avis ja vivien en aquest sector de Sant Adrià, quan encara s’hi cultivaven hortalisses, ara estem contents al veure com aquests homes treuen aquestes torres tant lletges i amb aquestes màquines tant grans, netegen la llera del riu per fer un parc on podrem anar a jugar.
- Perquè no veniu amb nosaltres i us ensenyarem els nostres barris? -va dir l’Aina-
- I com ho farem per veure-ho tot, sense cansar-nos? -diu l’Amadeu-
- Demanarem ajut al Pardalet còsmic -diu l’Alex-
- Qui és aquest Pardalet? - pregunta l’Andreu-
- És un amic dels nens i de les nenes. Ja ho veureu -diu l’Aina-.
I els amics es posaren a cridar-lo:
- Pardalet? Pardalet? Pardalet?
I al moment un petit pardal se’ls hi va presentar.
- Què voleu que faci per ajudar-vos?
- Els nostres amics volen veure els barris de Sant Adrià. Ens podries ajudar?
- Això li ho haurem de demanar a la mare Oca, ella ens pot ajudar. Espereu un moment.
El Pardalet, va marxar i al poc temps va tornar en companyia de la mare Oca, que els hi va dir:
- Pugeu damunt meu i anirem a veure tot el que hi ha en aquest costat de la ribera del riu.
- Però nosaltres som massa grans per pujar damunt teu -van dir els nens-
- No us amoïneu, tant aviat com em toqueu, us fareu petits i podreu pujar.
Els amics van fer com els hi va dir la mare Oca i van pujar damunt d’ella que els va portar volant pel damunt del riu on varen veure el portal gòtic que hi ha a l’entrada de Sant Adrià i l’anella de les autopistes amb els cotxes que anaven i venien.
Van viatjar per damunt del barri del Besòs i van veure el Parc del Besòs, on hi havia uns nens jugant, el polisportiu Besòs, el Centre Cultural, els camps de futbol, els parcs i les places plenes de gent passejant.
Van anar pel barri de la Mina i van veure la comissaria dels Mossos d’Esquadra, Radio la Mina, el monument de Camarón de la Isla i la Rambla de la Mina que ens va portar fins al Fòrum i el port esportiu.
Van anar a La Catalana on es fa el Betlem Vivent i poc desprès els va tornar al mateix lloc.
Al baixar de damunt de la mare Oca i tant punt tocaven el terra tornaven a la vida natural.
Els nens van donar les gràcies a la mare Oca per aquell viatge tant bonic i la mare Oca els hi va dir que sempre que la necessitessin li podien demanar al Pardalet.
El Pardalet els estava esperant i els hi va preguntar:
- Heu vist que gran és Sant Adrià per aquest costat?
- Si!! -van dir tots contents-
- Oi que bé -van dir els amics- ara ja podrem fer una gran festa, cridarem als gegants i també a l’esbart per fer la “Dansa de Sant Adrià” i jugarem tots els nens i nenes i que el riu ajardinat ens torni a ajuntar a tots els nens i les nenes de les dues ribes de Sant Adrià.
A partir d’aquell dia el seu punt de trobada va ser el riu on s’ajuntaven per jugar, passejar amb bicicleta i per banyar-se, l’Amadeu, l’Andreu, l’Aina i l’Àlex.
