Viure a la vora de la mar suposava, de vegades, visites no desitjades, com era el cas dels pirates i és que de vegades la mar, a més de menjar també portava problemes. Per conèixer millor el que va passar anem a fer un petit vol sobre aquest tema i les seves repercussions a la vida dels adrianencs.
Els pirates i els corsaris eren mariners que es dedicaven a capturar naus mar endins o a fer incursions ràpides a la costa per aconseguir un botí ja fos en forma de joies, diners, animals o altres propietats o bé raptaven persones que després eren venudes i esdevenien esclaus.
Els pirates es diferenciaven dels corsaris en què els primers eren delinqüents privats, el que suposava que actuaven pel seu compte i per al seu benefici, mentre que els corsaris ho feien amb el suport d'un estat, o sigui que en els seus atacs hi havia una certa "intencionalitat política" ja que els blancs dels seus atacs eren vaixells de determinats països.
En el segle XVI, la violenta irrupció de l'imperi otomà, que tenia sotmès el món islàmic, transformà la Mediterrània d'un "llac cristià" a un mar perillós en el qual el comerç havia d'enfrontar-se al perill corsari.
Els atacs pirates es produïen, majorment, a la primavera i a l'estiu, que era quan les aigües estaven més calmades.
Aquests atacs eren breus, autèntics cops d'efecte, que acabaven abans que l'exercit o les milícies dels pobles tinguessin temps de reaccionar.
El litoral català disposava de punts, gairebé desèrtics, que sovint eren utilitzats pels pirates, així, moltes de les expedicions contra pobles del Barcelonès i del Maresme van ser preparades des de la desembocadura del Besòs.
El 1527 un estol de fustes (naus de guerra) de Barba-rossa actuà al Roselló, a l'Empordà i a Badalona, vila que fou incendiada i on 25 habitants van ser captius.
El 24 d'abril de 1532 el Dietari del Consell barceloní ens informa que pocs dies abans les fustes de turcs havien arribat a les aigües d'aquesta ciutat i havien captivat 28 pescadors, ciutadans de Barcelona, i que els consellers havien fet treure l'artilleria la qual havien trobat molt desconcertada.
El 16 de juny de 1564 ".. Setze galeres de moros desembarcaren al cap del Besòs i corregueren fins Sant Adrià i algunes cases de Badalona i cremaren part de la casa d'en Alsina de Badalona i part de la casa de Mossén Stantí en el Cap del Besòs i unes garberes de forment i se´n enduren 355 moltons dels corrals dels carnissers de la Ciutat (dits corrals eren a Sant Adrià) i captivaren sinó una dona i dos minyons. Van morir alguns moros" (Cròniques de Bruniquer)
L'hegemonia turca va començar a decaure amb la pau hispano-francesa de Cateau-Cambresis (1559) que va facilitar aliances i importants victòries con la de Malta (1565) i sobretot la de Lepant (1571), en la qual una armada de 50.000 homes dels regnes hispànics, del Papat i de la República Veneciana derrotaren en tota línia l'estol Otomà. En aquesta batalla molts catalans hi van participar com a mariners, soldats i oficials. Entre aquests, cal assenyalar molt especialment Lluís de Requesens, lloctinent d'en Joan d'Àustria, Joan de Cardona, Montserrat Guardiola, Miquel de Montcada i molts d'altres. La victòria va ser molt celebrada a Barcelona.
La pirateria restà, malgrat tot com un problema mediterrani durant els segles XVII i XVIII, sense assolir mai, però, la força impressionant que havia tingut en alguns decennis del segle XVI.
Per intentar mitigar aquest perill, durant els segles XV i XXVI, Catalunya es va dotar d'una xarxa de defensa a doble nivell; per una banda es van emmurallar algunes viles costaneres i per altra banda es van construir les torres de guaita o "torres de moros".
A Sant Adrià no tenim constància que mai s'hagi emmurallat el poble. L'església amb el seu matacà feia les vegades de castell o refugi en cas atac, quan el repic de les campanes, acompanyat dels crits de Via fora!, o el conegut Moros a la costa! anunciaven un nou atac.
Malgrat que no n'hi ha cap referència explícita d'una torre de guaita, el nom del carrer de la "torrassa" i el registre en el cadastre de 1740 d'un terreny anomenat també "la torrassa", que es trobava entre el mar i el riu en suggereixen la possibilitat que hi hagués d'una d'aquestes torres en el terme de Sant Adrià, ja que aquestes torres de vegades eren anomenades "torrassa" ("Pesa de terra de Joan Ramoneda, dita La Torrassa que limita a Llevant amb lo Basòs, a Migdía amb lo Mar a Ponent amb Pau Curbera i Jph Benages i a Tramontana amb Justina Bergés")

Manuel Fuentes i Vicent
manel.fuentes@wanadoo.es