Durant el segle XVIII hi ha una sèrie de canvis que porten Sant Adrià a un creixement demogràfic i econòmic:
· per una banda es van expandin les terres de conreu i de regatge per l'assecament dels aiguamolls i terrenys al·luvials, cosa que permet una diversificació i amplificació de conreus
· per altra banda, l'alliberament del comerç amb Amèrica al 1778 (fins llavors tancat als catalans) donen un impuls a l'economia de la qual Sant Adrià surt beneficiada.

Però, a l'entremig els episodis d'epidèmies de febres terçanes i de febres pútrides produeixen grans mortandats que van alentint el creixement de la població.

En 1773, un fabricant d'indianes -teles de fil o cotó pintades per una sola cara- de Barcelona demanà permís per instal·lar un prat de blanqueig de les teles de la seva fàbrica i altres usos que calguessin. Aquest fet es podria considerar com la primera vegada que a Sant Adrià s'instal·la una fàbrica o part d'un procés industrial.

La guerra de la Independència front a la invasió francesa de Napoleó (1808-1814) és un altre cop a la precària situació econòmica del poble, que pateix en carn pròpia aquesta guerra, ja que durant l'ocupació, a més de ser en part incendiada -entre altres coses desaparegué l'arxiu-, hagué de mantenir les tropes no només amb diners sinó també en espècies, alimentant i allotjant als soldats.

Malgrat aquest caminar endavant i endarrera, amb creixement i retrocès econòmic, el nombre d'habitants de Sant Adrià va passar de 59 el 1718 a 225 h. en 1819.

El 1828, aprofitant l'abundància d'aigua vora les basses canameres, per la carretera de la Mina, es va construir una quadra de blanqueig i aprest , que funcionava amb la força de vapor, anomenada Can Pungem, que contava amb uns 60 obrers.

Per altra banda es va augmentar les terres de cultiu i els conreus més frequents eren el blat, la cibada, la ceba i el cànem,

Les epidèmies de còlera de 1834 i 1865, la de tifus de 1855 i les guerres carlines varen comportar una nova pèrdua de població i una devallada econòmica.

El 1848 es va inaugurar la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, que passava per Sant Adrià i que va ser la primera d' Espanya. Malgrat que el baixador de Sant Adrià no fou inaugurat fins a l'any 1933, algunes de les empreses instal·lades en el terme, tenien connexió directa a la xarxa ferroviària des de molt temps abans

Un fet de gran importància en la vida econòmica de Sant Adrià va ser l'aparició, l'any 1885, de l'ordenament del rec de "Mina y acequia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs y Badalona" que va permetre un millor aprofitament de les aigües i l'augment de les superficies de cultiu.

El 1888 s'inaugura la linia de tramvia a vapor de Barcelona a Badalona i que tenia un baixador a Sant Adrià.

L'any 1900, la població de Sant Adrià arriba als 418 habitants.