Monument
històric - artístic Monument
històric - artístic
Llinars del Vallès
Descripció – Explicació:.La cultura ibèrica va des del segle V aC fins el canvi d'era. En el poblat del Turó del vent, els arqueòlegs han detectat diverses èpoques pertanyent a aquesta cultura; els ibers, en els esmentats períodes, viuen normalment en turons i ho fan no només per motius de defensa sinó també per la situació; un turó, dol vent ofereix la possibilitat de controlar les plagues de conreu, les rutes de comunicació de la zona i el seu tipus de vida que està molt relacionat amb el lloc on viuen.
En aquest poblat s'hi troben gran quantitat de sitges i, en canvi pocs habitacles, la qual cosa només explicaria per la forma de vida. Els habitants del poblat eren agricultors i ramaders a més de practicar un actiu comerç amb els grecs, cartaginesos i romans. Emmagatzemaven els cereals a les sitges, que ben tapades, els permetien tenir reserves per a un quan temps. Pel que fa als habitacles: s'ha trobat un de sencer; es tracta d'una construcció senzilla, de planta rectangular i d'una o dues habitacions. Les cases d'una habitació tenien de 20 a 25 m2. Podien també ser més grans però aquestes eren les seves mides habituals. Només necessitaven un aixopluc per dormir perquè la seva vida transcorria al aire lliure. La indústria tèxtil estava desenvolupada per això hi ha nombroses peces de teler. Un altra de les seves activitats era la metal·lúrgica, també la ceràmica. La campanya d'excavacions varen identificar les restes óseies d'un porc, d'un cavall i d'un crani sencer i part de la columna vertebral. Els ibers incineraven els seus morts, característica que procedeix de èpoques anteriors. De les muralles, s'ha trobat restes de gruix considerable, pertanyent a diferents èpoques; l'existència de muralles converteix a aquest poblat en un poblat fortificat (oppidum).
Des del Montseny fins a la Serralada Litoral s'ha observat l'existència d'uns deu poblats ibèrics: Burriac, Tagamanent, Puigpedrós, Céllecs, etc.
La forma del poblat és triangular i l'extensió de més de 6 hectàrees, considerablement gran comparat amb els dels voltants. Va deixar de ser habitat amb la romanització, en el poblat però, ja hi ha signes de romanització en la bona colla de teules romanes trobades. El poblat del turó del vent no es tornarà a utilitzar fins el segle IX, època en que són datades les tombes trobades en el transcurs de la campanya d'excavacions