|
|
La
inquietud creixent pel deteriorament de la convivència als centres
educatius no deixa ningú indiferent. Docents, alumnat, famílies i
autoritats educatives adverteixen que les condicions d’ensenyament
i aprenentatge no poden limitar-se als continguts merament
acadèmics. Educar consisteix, bàsicament, en formar persones
capaces de viure i conviure en les nostres societats plurals
enriquint-se mútuament.
La mediació contribueix a regular la convivència al centre
desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives,
prevenint la violència, intervenint constructivament enfront dels
conflictes i propiciant la reparació responsable i la
reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De
retruc, la millora en el clima del centre incideix positivament en
la resta d’activitats educatives.
Què
què
cal saber sobre la
mediació escolar?
§
La mediació
escolar té per objectiu educar la convivència.
§
Es basa en el
diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el
manteniment d’un clima pacífic.
§
Accepta les
diferències, no intenta canviar a les persones, ni les seves
idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a
crear consens.
§
Parteix del
fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de “jo” o “tu”,
sinó de “jo” i “tu”, és a dir, “nosaltres”.
§
Es dirigeix
al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat,
famílies i personal de serveis i d’administració.
§
Tothom que
s’hagi format pot fer de mediador/a.
§
La mediació
no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica o
legal.
§
Els processos
de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular els
conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una
relació quotidiana.
§
Quan en un
conflicte, la decisió final comporta que una persona “guanyi” i
l’altra “perdi” no es pot dir mai que s’ha “solucionat” el
conflicte.
§
La mediació
suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau
en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la
guerra.
Què
què
aporta la mediació als
alumnes?
§
La mediació
contribueix a la formació integral dels alumnes.
§
Ajuda a crear
grup i caliu humà dins de l’aula on tothom és acceptat.
§
Afavoreix la
construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i
pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les
activitats són participatives i s’utilitzen com a base de reflexió
i acció.
§
S’aprèn a
defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se en el lloc
dels altres (empatia), a tenir en compte els interessos dels
altres (col·laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa),
a pensar (reflexivament, creativament i críticament) a implicar-se
en la millora del propi entorn (participació activa), a
comprendre, expressar i dominar els sentiments (educació
emocional), a defensar els drets de les persones (justícia
social), ...
§
Les nenes i
els nens desenvolupen habilitats per fer front per sí mateixos als
conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seva
vida.
Co
com s’implementa
la mediació a l’escola?
§
Hi ha tres
tipus d’actuacions possibles: activitats de tutoria, servei de
mediació i projecte col·lectiu.
§
Les
activitats de tutoria són tasques molt senzilles que acostumen a
tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves
situacions. El/la mestre/a accepta totes les opinions i
evita
donar solucions.
§
El servei de
mediació és una instància de regulació de conflictes que no
substitueix les normes de convivència de l’escola. Actua
educativament i preventivament ja que s’enfoca en la
responsabilització i reparació, més que no a la sanció.
§
El servei de
mediació pot oferir-se a tots els membres de la comunitat o tan
sols a l’alumnat. En el darrer dels casos són el mateixos nens i
nenes els que fan de mediadors/es.
§
El projecte
col·lectiu és un treball cooperatiu que realitzen els/les alumnes
d’un grup de cara a millorar algun aspecte del seu entorn
immediat: cicle inicial (classe); cicle mitjà (escola);
cicle
superior (comunitat educativa).
Qui
quin és el rol
del mediador/a?
§
En els
centres on existeix un servei de mediació les persones que es
troben en una situació conflictiva poden optar per demanar la
intervenció del mediador.
§
El mediador
reuneix a les persones en conflicte i els explica que treballaran
per canviar la situació. La participació és sempre voluntària i
allò que es diu és confidencial.
§
El mediador
no jutja, ni dóna consells, ni pren decisions: no té poder.
§
Hi ha tres
normes: parlar sense interrompre, evitar les desqualificacions i
cooperar en la recerca d’una via de sortida.
§
Els
protagonistes del conflicte decideixen per ells mateixos allò que
més els satisfà, el poder de decisió és a les seves mans.
§
Un cop
comença la trobada, el mediador escolta a cada persona per separat
i mira de posar-se en el seu lloc per tal d’entendre com veu la
situació, com la fa sentir i què li suposa.
§
A continuació
treballa per elaborar una definició conjunta del conflicte que
reculli les preocupacions de cada part.
§
Després
convida a formular el màxim d’idees creatives i suggeriments per
canviar la situació. Els protagonistes del conflicte n’escolliran
les dues o tres més interessants i les exploraran, cooperant en la
busca d’una via satisfactòria pels dos.
§
Finalment, es
pren una decisió de comú acord, el futur compliment de la qual
depèn de que, durant la trobada, s’hagin transformat les actituds
negatives d’una persona envers l’altra
en
reconeixement i revalorització mútues.
§
És usual i
recomanable el treball en comediació (2 mediadors), això permet
que quan el conflicte és entre dos alumnes els mediadors siguin,
també, alumnes; en canvi, entre docent
i
alumne els mediadors també serien un/a docent i un/a alumne.
passos per mediar un conflicte
ENTRADA
ü
Donar la benvinguda a les persones i presentar-se com a
mediador/a.
ü
Explicar les normes bàsiques:
1.
Els mediadors/es no prenen partit
2.
Parlar i escoltar per torns.
3.
Parlar sense ofendre.
4.
Cooperar per canviar la situació.
ü
Preguntar a cada persona: “Estàs d’acord amb aquestes normes?”
CONTA’M
ü
Dir: “Si us plau, explica’ns què va passar i com et vas
sentir”
ü
Escoltar activament: parafrasejar, clarificar, resumir i
reformular.
ü
Preguntar: “Vols afegir-hi res més?”.
SITUAR-NOS
ü
Centrar-se en els interessos.
ü
Preguntar: “Què vols? Per què?”.
ü
Escoltar activament: parafrasejar, clarificar, resumir i
reformular.
ü
Preguntar: “Què passaria si no hi ha acord? Què pensaries si
et trobessis en el lloc de l’altra persona?”
ü
Dir: “Els teus interessos són … correcte?”
ARREGLAR
ü
Crear opcions.
ü
Explicar el funcionament de la “pluja d’idees” :
1.
Dir qualsevol idea que se t’ocorri.
2.
No jutjar ni discutir idees.
3.
Aportar el major nombre d’idees possible.
4.
Intentar pensar en idees originals.
ü
Dir: “Si us plau, penseu en idees que us podrien convenir als
dos. Podeu pensar-ne alguna més?”
ü
Avaluar les opcions.
ü
Seleccionar les opcions més interessants o mirar-ne de
combinar-les.
ü
Preguntar: “És justa aquesta opció? Podríeu complir-la? Creieu
que funcionarà?”
ACORDAR
ü
Demanar a les persones que facin un pla d’acció: Qui farà què,
quan, on i com?
ü
Demanar a cadascú que resumeixi el pla.
ü
Preguntar: “Està el problema arreglat?”
ü
Fer una encaixada de mans amb cada persona.
ü
Preguntar: “Voleu fer-vos una encaixada?”.
|
p primers
passos en mediació...
educació infantil
Professorat:
§
aplicació del
procés de mediació en la gestió dels conflictes de l’aula
§
titelles:
representació de conflictes quotidians i solucions possibles
Alumnat:
§
racons: espai
d’arreglar problemes, porta de la pau...
§
cadires: boca
/orella
educació
primària
Professorat:
§
aplicació del
procés de mediació en la gestió dels conflictes de l’aula
§
tutoria:
programa de mediació 6 – 12
§
mediador:
pràctica de la mediació amb alumnes de d’altres tutories
Alumnat:
§
càrrecs:
alumne mediador
§
cadires: 3
cadires per fer mediació
§
pati: alumnes
de 3r. cicle com a mediadors
educació secundària
Professorat:
§
aplicació del
procés de mediació en la gestió dels conflictes de l’aula
§
tutoria:
programa de mediació 12 – 16
§
mediador:
pràctica de la mediació amb alumnes de d’altres tutories
§
suport:
recomanar i utilitzar mediació en situació de conflicte
§
assessorament: PME del Departament d’Ensenyament
§
servei de
mediació: implicació com a coordinador o mediador
Alumnat:
§
mediació
entre companys: formació en mediació i exercici de la mediació
§
servei de
mediació: implicació com a coordinador o mediador de l’equip de
mediació del centre integrat per pares, mares, persones
d’administració i serveis, professors/es i alumnes
________________________________________
| |
BIBLIOGRAFIA
Alzate y Sáez de Heredia, R.
(1998). Análisis y resolución de conflictos. Una
perspectiva psicológica. Bilbao: Servicio
Editorial de la Universidad del País Vasco.
Obra
que realitza aportacions interessants des del camp de la
psicologia. Compta amb un capítol final dedicat a l’escola i
amb una bibliografia extensa.
AMANI (1995). Educación
intercultural. Análisis y resolución de conflictos.
Madrid: Consejería de Educación y Cultura, Dirección General
de Juventud.
Guia
elaborada pel col·lectiu AMANI per afavorir la convivència
entre persones de diferents tradicions culturals. Activitats
pensades per a treballar l’educació intercultural en el temps
lliure.
Boqué, M.C. (2002).
Guia de la mediació escolar. Programa comprensiu
d’activitats, etapes primària i secundària. Barcelona:
Associació de Mestres Rosa Sensat (para la versión en
castellano: Octaedro).
L’obra realitza una introducció teòrica a la mediació escolar
i, seguidament, presenta un programa de mediació basat en la
creació de grup, el desenvolupament de diferents blocs
temàtics, la formació d’un equip de mediació i la realització
d’un projecte col·lectiu. Inclou activitats per treballar amb
alumnes des dels 6 als 16 anys d’edat (tutoria, crèdit
variable, eixos transversals...).
Boqué. M.C.;
Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M. (2003). Fem les
paus. Mediació 3 – 6. Proposta de gestió constructiva,
creativa, cooperativa i crítica dels conflictes.
Barcelona: Gedisa (en premsa).
Aquesta proposta pedagògica s’avança a la Guia de mediació
escolar i en la mateixa línia planteja nombroses
activitats pràctiques per tal de crear relacions positives
entre els nens i nenes de l’escola i de facilitar vies
positives a l’hora de fer front als conflictes.
Brandoni, F. (comp.) (1999).
Mediación escolar. Propuestas, reflexiones y
experiencias. Buenos Aires: Paidós.
Diversos autors/es
contribueixen a oferir una visió de la mediació escolar
atenent a pràctiques existents, programes avaluats i grau de
desenvolupament. Consta de tres parts: 1) Presentació dels
programes de
resolució de
conflictes a l’escola (experiències nord-americanes); 2)
Distintes perspectives sobre els conflictes escolars i tipus
d’intervenció; 3) Implementació i avaluació de programes de
mediació escolar. Resulta interessant la bibliografia
facilitada per cada autor/a.
Casamayor, G. (coord.).
(1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La
disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona:
Graó.
Col·laboracions de diversos autors que aborden temàtiques de
mediació, diversitat, autoestima, normes de convivència,
comunicació i participació al centre, tipologia de conflictes,
etc. Conté un article sobre el primer programa de mediació
escolar implementat al País Basc.
Cascón, P. i
Beristáin, C. M. (1986).
La alternativa al juego I.
Juegos y dinámicas en educación para la paz.
Madrid: La Catarata.
Recull de recursos didàctics basats en el joc cooperatiu per
tal de construir grup amb els membres d’una classe, per
exemple.
Community Boards i
Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa
para bachillerato y ed. Secundaria (Tomos I y II).
Bilbao: Mensajero.
Ramon Alzate ens presenta una adaptació dels programes
experimentats des del 1982 als EEUU. Aquests programes tenen
com a objectiu primordial contribuir a l’establiment d’una
cultura de pau als centres educatius. Els continguts giren al
voltant del conflicte, emocions, comunicació, cultura,
mediació i implementació de programes.
Cornelius, H. i
Faire, S. (1996).
Tú ganas, yo gano. Cómo
resolver conflictos creativamente … y disfrutar con las
soluciones.
Madrid: Gaia Ediciones. (Original en anglès del 1989).
Text
de difusió, escrit amb l’estil de les obres d’autoajuda,
optimista i de fàcil lectura. Una atractiva introducció al
tema.
Crary, E. (1994).
Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver
conflictos con inteligencia emocional. Barcelona:
Integral.
Manual pràctic sobre com afrontar els conflictes que sorgeixen
en infants a partir dels tres anys. Aporta consells i material
de treball (jocs d’avaluació) per dur a la pràctica. Adreçat
fonamentalment a pares i mares.
Díaz, B. i
Liatard-Dulac, B. (1998). Contre violence et mal-être.
La médiation par les eleves. París: Nathan.
Les
autores descriuen els programes de mediació entre iguals que
han experimentat des del 1993 a la perifèria de París.
Encoratgen a utilitzar aquest tipus de programes i expliquen
com implantar-los i avaluar els resultats.
Diez, F. i Tapia,
G. (1999).
Herramientas para trabajar en mediación.
Buenos Aires: Paidós.
Des
de la pràctica com a mediadors a l’Argentina, els autors
analitzen aquells elements del procés de mediació més
significatius a l’hora de desenvolupar aquesta tasca:
comunicació, confiança, percepció, narratives, legitimació,
reenquadrament, l’estil del mediador, etc. Com a bases
teòriques, reconeixen les influències del model de Harvard (William
Ury), del model transformatiu (Bush i Folger) i del model
circular-narratiu (Sara Cobb).
Faber, A. i Mazlish,
E. (1997). Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y
cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona:
Medici.
Obra
adreçada a pares i mares que proposa estratègies per ajudar
als fills/es a afrontar sentiments, col·laborar, desenvolupar
l’autonomia, millorar l’autoestima, etc. Ofereix consells
pràctics i alternatives al càstig com a recurs en front del
conflicte.
Fernández, I.
(1999). Prevención de la violéncia y resolución de
conflictos. El clima escolar como factor de calidad.
Madrid: Narcea.
Obra
dividida en dues parts ben diferenciades: anàlisi de les
causes psicològiques i socials de la violència i agressió i
àmbits d’actuació per abordar aquesta temàtica.
Girard, K. i Koch,
S. J. (1997).
Resolución de conflictos en las escuelas. Manual para
educadores.
Buenos Aires: Granica.
Es
tracta d’una obra molt útil per treballar i introduir el tema
en grups d’educadors, ja que facilita programes, exercicis i
recursos.
Horowitz, S. R.
(1998).
Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el ámbito
educativo adolescente.
Buenos Aires: Aique.
En
el llibre es desenvolupa el programa “Mediación en la Escuela”
que comparteix propostes teòriques amb l’enfocament de Harvard
i de CREnet. L’autora presenta nocions fonamentals i exercicis
pràctics per aplicar al centre educatiu des d’una posició
transformadora.
Johnson, D.W. i
Johnson, R.T. (1999). Cómo reducir la violencia en las
escuelas. Buenos Aires: Paidós.
Obra
pràctica i informativa sobre actuacions educatives en la
prevenció de la violència i la solució pacífica dels
conflictes, entre les què destaca la mediació i el treball
cooperatiu.
Judson, S. (ed.)
(2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia.
Manual de educación para la paz y la noviolencia.
Madrid: Catarata.
El
manual mostra el resultat del treball sobre educació per a la
pau realitzat en diverses escoles de Filadelfia. Incideix de
forma especial en l’autoestima, autoconcepte, el fet de
compartir... i ofereix algunes indicacions a les famílies. Al
final presenta una selecció de literatura infantil i de jocs
cooperatius.
Romero, C. (1999).
Mediació escolar. (Quadern d’estudi núm. 2).
Barcelona: ICESB.
Breu
síntesi informativa sobre la mediació escolar, els elements
que la conformen i les aportacions que realitza
Torrego, J. C. (coord.)
(2000). Mediación de conflictos en instituciones
educativas.Manual para formación de mediadores.
Madrid: Narcea
Proposta de mediació escolar que aborda els principals temes
que cal plantejar-se a l’hora d’introduir la mediació als
centres. Proposa algunes activitats i aporta materials per a
la formació de mediadors.
Université de Paix
(2000). Graines de médiateurs. Médiateurs en herbe.
Bruxelles: Memor.
Introducció a la mediació escolar i proposta
d’activitats pràctiques.
|
|
|
|