S'entén com a baronia una demarcació feudal posseïda per un baró, el qual hi exercia funcions jurisdiccionals, absolutes en algunes regions europees i mitigades en altres.

La baronia de maldà comprèn els nuclis de St. Martí de Maldà, Maldà i Belianes.

En el nostre recorregut ens desviarem cap a Vallbona de les Monges.

Cap de l'antic municipi del seu nom, l'any 1972 es fusionà amb el de Rocafort de Vallbona i el conjunt prengué el nom de Sant Martí de Riucorb. El poble de Sant Martí és situat a la dreta del riu i enmig de la carretera que continua a les Borges Blanques, s'assenta damunt un tossal, darrera la serra de la conca del Corb que així es va endinsant a la planúria de l'Urgell.

L'església parroquial té una façana barroca i un alt campanar. Hi ha restes de l'antic castell, amb dependències avui restaurades. La població actual és de 487 habitants.

Primerament el castell de Sant Martí era de la Baronia d'Anglesola i des del segle XIII va pertànyer a la Baronia de Bellpuig de la casa de Cardona.

Poblet situat a l'esquerra del riu Corb, dins la mateixa vall, la qual cosa el fa ésser únic en tota la conca. Agregat a l'antic municipi de Rocafort de Vallbona, avui pertany al de Sant Martí de Riucorb. Compta actualment amb uns 19 habitants.

Comunica amb la carretera que recorre la vall i dista uns mil dos-cents metres de Sant Martí.

El fet de la situació del poble s'explica perquè ocupa l'indret d'una important vila romana. El nom antic era Vilamanyanor, provinent, segons sembla, d'una contracció de "Vila magnis honoris".

Fou jurisdicció del monestir de Vallbona de les Monges.

Fins al 1972 amb municipi propi i actualment agregat al de Sant Martí de Riucorb. El poble es troba en un turó roqueral que va donar nom a una primitiva torre de defensa, més tard castell roquer, a l'esquerra del riu Corb. Actualment a Rocafort hi ha uns 142 habitants. Comunica amb la carretera que recorre la vall del Corb. Es conserva en part l'antic castell.

El lloc fou de la senyoria de l'abadessa de Vallbona de les Monges.

Cap del municipi del seu nom, engrandit l'any 1970 amb la incorporació de l'antic municipi de Rocallaura. El poble es va formar al segle XVI, al redós del monestir cistercenc, seguint el curs del Maldanell i enmig de la vall va créixer cap a la solana del graó de la serra.

Per carretera es comunica amb Maldà i per l'altra banda, amb la C-240 de Montblanc a Artesa de Segre. La població actual de la totalitat del municipi és de 160 habitants, la major part dels quals viuen a Vallbona.

El monestir és una clara mostra del pas del romànic al gòtic. Afavorit per reis i magnats, ostentà la jurisdicció del poble i de tota la Baronia de Vallbona.

A l'Edat Mitjana, al monestir de Vallbona hi vivien unes cent monges. La majoria eren d'origen noble o de cases benestants, ja que calia pagar un dot per a ser admesa i la immensa majoria de la població era massa pobra per fer-ho. Eren les anomenades monges de cor. També havien de dur al monestir l'hàbit, el llit i alguns mobles. Les dones d'alta condició que no es casessin no tenien altra opció que entrar al noviciat. També podien entrar-hi vídues benestants. Algunes monges, però, eren d'origen humil: les converses.

Les monges entraven al monestir com a novícies i sols eren admeses com a monges després d'un període més o menys llarg. També s'hi podien trobar dones que durant els darrers anys de la seva vida es retiraven al monestir i que feien donació perpètua dels seus béns al monestir. No duien hàbit ni feien vot, però es comprometien a obeir l'abadessa.

El castell i poble de Maldà s'alcen a l'extrem occidental de la serra que divideix la fondalada de Vallbona i la ribera del Corb. Sobre el mateix aiguabarreig del Corb amb el seu afluent, el Maldanell, arrecerat sota el castell i mirant la part solana de la serra, va créixer Maldà. Té municipi propi.

Està ben comunicat per carretera amb totes les poblacions de la rodalia. Actualment té 285 habitants.

El castell de Maldà està documentat a partir del 1083.