Casa Pairal catalana utilitzada com antic magatzem del Monestir de Poblet. Feta construir l'any 1795 per l'abat Sabater, en aquest edifici es realitzaven les funcions de recaptar els delmes del Monestir de Poblet. Actualment es fa servir de magatzem.

Fou construït amb carreus de pedra tallada. L'antiga portada de mig punt amb dovelles ha estat totalment destruïda i transformada en una obertura rectangular convencional. La casa consta d'una planta baixa i un pis sota mateix de la teulada. Cal destacar unes finestres amb unes reixes de ferro forjat a l'exterior i unes columnes i l'embigat de fusta a l'interior.

Es tracta de la típica torre cristiana dedicada a guaita, rodona, amb entrada a mitja altura per evitar una accés fàcil cas de ser atacada. Les parets són enormes, d'uns 2 metres, construïdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar disposada en dues fileres, amb l'interior reomplert de més pedra i argamassa. El pilar amida 7 metres de diàmetre i uns 15 m. d'alçada. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, més la part que baixa fins terra, també buida. Tota l'estructura és calcada a les torres defensives cristianes de la zona de la muntanya lleidatana.

Sens dubte és el monument més característic de la Ribera de Sió. La seva construcció data del segle XI d. C. No obstant, el fet de dir-se Almenara, nom d'origen àrab, fa pensar que en aquest mateix lloc hi havia una altra torre durant la dominació musulmana. De fet, el Pilar, no és una estructura aïllada sinó que forma part de tot un conjunt defensiu. Abans d'arribar a la torre es poden observar restes de dos fossars que l'envolten completament.

Des del Pilar, i en dies sense boira, es pot observar una panoràmica única. Es pot veure des de la Seu Vella de Lleida a Montserrat, passant per les serres de Llena, de Prades i tot el Prepirineu. Just al seu peu hi ha un vèrtex geodèsic de primer ordre, que forma part de la xarxa bàsica de triangulació de l'estat espanyol.

Amb municipi propi, Castellserà és situat en terreny pla, arrecerat al peu de la serra d'Almenara que li queda a la banda nord. Al llarg del temps la població ha anat creixent a l'entorn del nucli inicial i els eixos d'expansió han estat les carreteres i camins que convergeixen cap al poble. La principal via de comunicació de Castellserà és la carretera de Bellpuig, que a uns dos quilòmetres escassos creua la C-148 de Tàrrega a Balaguer. Una altra carretera el comunica amb les Penelles i Bellmunt, i una tercera amb Preixens on troba la de Balaguer- Agramunt.

Castellserà compta actualment amb 1256 habitants (1981).

Conquerit el poble pel comte d'Urgell, tingué després diferents senyors i el segle XIV fou adquirit per Poblet.

El Canal d'Urgell, de 144 Km de llarg, arrenca del Segre aigua avall del Tossal (Noguera), passa a tocar d'Artesa de Segre i Foradada, deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinical, la serra d'Almenara, per una trinxera de 2,44 Km i un terraplè alt de 30 metres. Aquest terraplè fou construït per salvar l'obstacle de la vall entre les dues estribacions de la serra d'Almenara.

En lloc d'optar per la tècnica del sifò, van dedicar-se a emplenar de terra tot el desnivell que volien salvar, transportant-la en cabassos i fent servir ases com a mitjà de transport. La terra era la que extreien a l'enfondir la llera del canal.