| L'Urgell. Itineraris. |
|
|
|
 |
L'ONDARA L'Ondara neix a les altures del terme de Talavera i passa per Cervera, segueix per Tàrrega on és anomenat "El Reguer". Després de passar per Vilagrassa i Anglesola es perd entre els regadius del canal d'Urgell. S'ha dit que l'Ondara és un afluent del Corb i certament seria així si unes altres circumstàncies no interrompessin el seu curs normal. D'acord amb la configuració del terreny, les aigües de la Conca de l'Ondara haurien de trobar la seva sortida natural en el Corb, poc abans que aquest aboqués al Segre; però, a la pràctica, la plana d'Urgell s'interposa entre un i altre riu. Avui l'Ondara es confon amb els desguassos del regadiu i abans, molt possiblement, es perdia entre els aiguamolls d'aquella extensa planúria. Afluents La Conca de l'Ondara és molt àmplia a una i altra banda del riu, però els afluents de la dreta ensopeguen amb els regadius de l'Urgell abans de poder arribar al seu destí. Són aquests el barranc de Sant Gil, que passa per Claravalls, i els reguers que vénen de la Figuerosa i d'Altet. De la banda esquerra el més important és el Cercavins que passa per Verdú, després d'haver recollit les aigües del torrent de Vilagrasseta, i es troba amb l'Ondara prop de Tàrrega. |
|
|
|
|
LA CONCA DEL RIU ONDARA La conca del Riu d'Ondara i el Pla d'Urgell ocupen la part central de la comarca. El límit d'ambdues rodalies són imprecisos i es pot considerar el canal d'Urgell com la divisòria aproximada. El riu d'Ondara quan arriba a l'Urgell duu uns quants quilòmetres recorreguts des de les altures del terme de Talavera (Segarra), on neix. Ha passat per Sant Antolí i per Cervera, entra a la comarca per les terres del Talladell, passa per Tàrrega ample i obert i s'endinsa suaument pels termes de Vilagrassa i Anglesola, on es perd gairebé entre els regadius del canal d'Urgell. Abans dels trasbalsaments de sòls per a poder regar, el riu Ondara era afluent del riu Corb. Al tram corresponent a l'Urgell, la Conca del Riu Ondara s'estén a una i altra banda del riu, des de la serra d'Almenara, que la separa de la Ribera de Sió, fins els altiplans trencats i ondulats dels termes de Montornès i Verdú. El Clot del Morer o reguer de Santa Maria, el barranc de sant Gil a Claravalls i el reguer d'Altet afluïen al riu d'Ondara per la dreta, però actualment tots , amb l'excepció del darrer, es perden al canal sense arribar al seu destí originari. A l'esquerra, el més important és el Cercavins, que baixa de la Segarra per la vall de Montornès, el Mas de Bondia i Verdú i, després d'haver recollit les aigües del torrent de Vilagrasseta, s'uneix al riu d'Ondara entre Tàrrega i Vilagrassa. El riu d'Ondara té un recorregut per la comarca d'uns 9 Km, el seu cabal és molt minso i les seves aigües són aprofitades per diversos pous per a regar els horts, abastar algunes granges i, fins ara, cobrir les necessitats domèstiques del Talladell. L'aspecte geogràfic de la Conca del riu d'Ondara correspon a una zona intermèdia entre els contraforts suaus de l'altiplà segarrenc (entre 400 i 450 m. d'altitud) i les planes al·luvials de l'Urgell (entre 265 i 325 m). Té una llargada d'uns 14 Km de nord a sud i el seu relleu passa d'unes terres trencades i barrancoses, a llevant, a uns terrenys suaument ondulats que es van desdibuixant fins a convertir-se en planes, a ponent. Comprèn els municipis de Tàrrega (amb els seus agregats del Talladell, Altet, la Figuerosa, Riudovelles, Conill, Claravalls i Santa Maria de Montmagastrell), Anglesola, Vilagrassa, Verdú i Montornès (amb el seu agregat del Mas de Bondia). El clima i la vegetació són els de la comarca de l'Urgell, amb la particularitat que hom localitza el límit del pi blanc, tan abundant a la vall del Corb, als termes del Talladell, Montornès i Verdú. Els sòls són el resultant de segles i segles d'erosió. A la part més alta hi ha nombroses capes de pedra molt utilitzada en la construcció (Pedreres del Talladell); les terres de conreu amb cotes superiors als 350 m són, generalment, sembrades de pedruscall i de graves; i a les fondalades i terres més planes els sòls són profunds i fèrtils. Els conreus més generalitzats han estat les oliveres, els ametllers, la vinya i els cereals. La mecanització dels darrers anys ha fet desaparèixer moltes oliveres en benefici de l'ordi. Actualment, però, tornen a plantar-se més ametllers, i al terme de Verdú es dediquen grans espais a noves plantacions de vinya. |
|
|
|
|
BIBLIOGRAFIA
|
|
