 |
Una escola d'educació especial... Les escoles d'educació especial són aquells centres educatius que atenen infants, les necessitats educatives dels quals -i per causes molt variades- no troben una resposta a l'escola ordinària.
PROGRAMES CURRICULARS
PROFESSIONALS
|
|
 |
 |
La jornada de treball es distribueix
en 25 hores setmanals de treball lectiu, amb atenció directa
a l'alumnat; 5 hores setmanals de permanència en el centre
per a coordinacions, reunions, claustres, etc., i 7,5 hores setmanals
de programació.
LA NOSTRA ESCOLA
Línia metodològica
En l'aplicació dels programes
educatius s'adopten els criteris de màxima funcionalitat
amb l'objectiu que els alumnes puguin afrontar les necessitats
bàsiques de la vida quotidiana, integrar-se al seu entorn
social o participar també en les diverses activitats que
el centre promogui. Tots els aprenentatges es fan sota un criteri
fonamental: els alumnes han d'aprendre allò que els serà
útil a la vida, sobretot després de l'escola. És
més important saber agafar un transport públic i
entrar en una botiga a comprar el dinar que no pas dominar la
tècnica de la resta llevant. Per això s'insisteix
molt en aspectes com: saber-se moure en un àmbit urbà,
el domini de les habilitats de la llar (escombrar, fregar, netejar
la roba o els plats, saber cuinar, planxar...), els aspectes funcionals
de l'escriptura i la lectura (saber omplir una sol.licitud, entendre
una recepta mèdica, un horari d'autobusos, un catàleg
de supermercat...).El centre, quant a infraestructura i equipament,
està preparat per treballar aquests aprenentatges, sempre
d'acord amb les possibilitats dels alumnes. Tenim per exemple
una classe que és una rèplica exacta d'un apartament:
amb una cuina completa, llits, armaris, màquina de rentar...
D'altra banda, posem molt esforç en allò que habitualment
es treballa a l'escola: els aprenentatges bàsics com la
lectura, l'escriptura, el càlcul, els esports, la gimnàstica,
la plàstica, les naturals, les socials, la música... |
 |
|
L'escola atén alumnes
en règim d'escolarització compartida des de dues
vessants: alumnes escolaritzats en l'escola ordinària que
assisteixen al nostre centre per tal de rebre una atenció
més individualitzada i adequada a les seves necessitats,
i alumnes escolaritzats al nostre centre que assisteixen a l'escola
ordinària per afavorir la seva socialització.
Quins alumnes acollim? Atenem una quarentena d'alumnes d'edats compreses entre tres i vint anys, els quals representen entre el 20-25% d'alumnes amb necessitats educatives especials de la comarca del Baix Empordà. La resta estan escolaritzats en centres ordinaris.
El Comitè d'Experts de
l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la deficiència
mental com un desenvolupament general incomplet o insuficient
de les capacitats intel.lectuals. Actualment la DM no es pot curar,
però amb ajuda, detecció precoç, intervenció
i col.laboració de pares, metges i equip multiprofessional
es pot aconseguir minorar el handicap físic i psíquic
de les persones afectades. Per això, és necessari
conèixer el grau d'afectaciódel nen, les seves possibilitats
i, sobretot, trobar els objectius bàsics que li serveixin
per conviure en societat, que el facin més autònom
i que arribin a produir satisfaccions a les persones que l'envolten
en observar el seu progrés. |
 |
|
CARACTERÍSTIQUES DESTACADES
DE LA DEFICIÈNCIA MENTAL
El sistema d'organització de l'escola es "configura amb una clara voluntat de donar cobertura a les necessitats dels alumnes". Així l'escola es divideix en tres cicles (Aquesta divisió està en revisió en aquests moments) :
Al cicle d'iniciació,
amb dos grups classe, s'hi treballa la capacitat de comunicació,
l'autonomia, tant personal com social, i inicia l'alumne en els
treballs d'aprenentatge escolars. Les finalitats educatives, doncs,
se centren a treballar les principals capacitats de cada alumne. |
 |
|
El cicle escolar, també
amb dos grups classe, és el que aplega els alumnes amb
més nivell maduratiu. Se centra en una intervenció
pedagògica encaminada al perfeccionament del llenguatge
oral; a l'afavoriment de la comprensió de la llengua escrita,
de conceptes logico-matemàtics i de l'entorn social i natural;
al desenvolupament de les possibilitats motrius i psicomotrius
i, finalment, al reforç de l'activitat plàstica
i estètica. És, en definitiva, un treball global
amb la finalitat d'aconseguir una alfabetització bàsica
al nivell de funcionalitat més alt possible i un grau d'autonomia
personal.
El cicle prelaboral, amb dos grups classe, inclou els alumnes que, per la seva edat o per les seves possibilitats, tenen limitacions importants per a aprofundir en els aprenentatges escolars i requereixen d'unes necessitats de formació específica per tal de poder assumir una activitat laboral o ocupacional. Les finalitats educatives són, per tant, el manteniment dels aprenentatges escolars i el desenvolupament de l'autonomia personal i social, juntament amb l'ensenyament de les destreses i habilitats pròpies i bàsiques sobre les feines que se suposa que farà l'alumne al món laboral (jardineria, enquadernació, feines pròpies de la llar, fusteria, pintura ...). Funcionament de l'escola En un dia habitual, la jornada comença a les nou per als mestres (de nou a deu és un horari de reunions). A les deu arriben els alumnes des de tres línies de transport: Verges - La Bisbal d'Empordà - Palafrugell; Albons - Torroella de Montgrí - Pals ; i, Sant Feliu de Guíxols - Palamós. El fet que l'escola sigui comarcal, obliga a fer alguns trajectes molt llargs, per exemple de Colomers o Albons a Palamós. A més, iniciar la jornada escolar a les deu comporta, sobretot a la tardor-hivern, moure's en un horari més còmode per a tots els alumnes, ja que tots arriben amb el transport escolar. Els nens es distribueixen en grups classe d'acord amb els nivells d'aprenentatge, i amb un tutor responsable. Els matins són de treball més escolar a l'aula: estimulació per als més petits, llenguatge, càlcul, tasques de la llar i habilitats manuals diverses per a la resta. Els recursos materials i les estratègies d'aprenentatge utilitzats s'adapten al nivell de cada grup: aplicació de noves tecnologies (informàtica i vídeo), material adaptat, fitxes, jocs, i activitats quotidianes, com pot ser parar taula...Totes aquestes activitats es compaginen amb la pràctica de gimnàstica o algun altre esport. Les tardes queden destinades al treball de tallers de cuina, jardineria i hort, música, expressió corporal i plàstica. També es compta, al llarg de la jornada amb el suport dels diferents especialistes que atenen de manera individualitzada els alumnes amb dificultats motrius i/o de llenguatge.
Tenim per costum celebrar a l'escola
les festes tradicionals catalanes com la castanyada, Nadal, Carnaval,
la festa de l'arbre, Sant Jordi i la festa literària, les
quals, a més de representar un element festiu, són
aprofitades com a estratègies de treball tant a l'aula
com als tallers. |
 |
|
Dintre del criteri de funcionalitat
abans esmentat, considerem que és més important
saber agafar un transport públic i entrar en una botiga
a comprar que no pas dominar la tècnica de la resta llevant.
Per això, s'insisteix molt en el treball d'aspectes que
seran importants per a la capacitat de l'alumne després
d'haver deixat l'escola: saber moure's en un àmbit urbà,
el domini de les habilitats de la llar ( escombrar, fregar, netejar
els plats, saber cuinar,etc.), els aspectes funcionals de la lectura
i l'escriptura ( saber omplir una sol.licitud, entendre una recepta
mèdica...) El centre, quant a infraestructura i equipament,
està preparat per treballar aquests aprenentatges, sempre
d'acord amb les possibilitats/capacitats dels alumnes. El contacte
amb els pares és de caràcter general (2 vegades
cada curs) i , individualment, quan el tutor ho creu convenient.
Altres activitats que es porten a terme fora del recinte escolar:
Els ordinadors i l'escola especial
Una novetat important en els
darrers anys ha estat la introducció dels ordinadors. La
possibilitat de poder treballar amb aquestes màquines ha
obert moltes portes: per exemple, alumnes amb moltes dificultats
per escriure amb llapis han descobert que ho poden fer amb el
teclat. La feina motivadora dels jocs educatius és impressionant,
el treball amb programes construïts especialment per a la
recuperació de l'escriptura o la lectura... |
 |
|
És evident que s'ha obert
un nou capítol en la feina quotidiana a l'escola. A poc
a poc, s'ha anat creant una aula d'informàtica amb ordinadors
cada vegada més potents i programes més adequats.
Un apartat important ha estat també el d'una modesta creació,
per part de l'escola, d'aplicacions o bé l'adaptació
d'altres ja existents , tant de perifèrics com de programes.
Els mitjans audiovisuals i l'escola especial Els mitjans audiovisuals han evolucionat moltíssim aquests últims anys, de la mateixa manera que els ordinadors avui dia ocupen un paper destacable als centres i a la vida mateix. Per adequar la realitat escolar a les exigències de la societat actual i del nou model educatiu, i fer participativa la nostra acció d'escola ens va semblar interessant elaborar un projecte que reflectís la necessitat de que se'ns dotés d'uns equips per a la gravació i postproducció de vídeo. Aquests equips, des dels curs 95/96, ens han servit per elaborar els treballs següents:
L'educació per a la salut a l'escola
El nostre centre atén
una tipologia d'alumnes que presenten, en gran nombre, greus transtorns
psíquics que afecten, en més o menys grau, els aprenentatges
que els mestres els puguem oferir. L'organització del centre
parteix d'un ideari en el qual se n'explicita la funció
educativa, i es plantegen els resultats que es pretenen obtenir:
en el nostre cas -sens dubte- la integració / normalització
del deficient psíquic al seu medi social. |
 |
|
L'escola, des dels seus inicis,
ha tingut clar que tots els aprenentatges havien de tenir un lligam
comú: la funcionalitat com a eix vertebrador. A partir
d'aquí, sempre hem tingut clar que allò que ensenyem
als nostres alumnes, els ha de servir per a funcionar a la vida
de cada dia. Els hem de proporcionar estratègies que els
permetin ser com més autònoms millor.
El disseny curricular base exposa
clarament, en els diferents nivells educatius, les intencions
educatives: l'educació social i moral de l'alumnat i l'obertura
de l'escola cap a l'entorn, a les realitats socials que l'envolten,
i també cap al progrés de la cultura en les seves
diferents manifestacions. Així, des del centre mateix,
i des del seu entorn més immediat (la comunitat educativa)
i, des d'una concepció constructivista de l'aprenentatge,
es va elaborar el curs 95/96 una proposta que té com a
aspecte central l'EDUCACIÓ PER A LA SALUT, amb un caràcter
globalitzador. Els alumnes han d'anar construint aprenentatges
de manera que cadascuna de les noves situacions els activi els
esquemes anteriors, i els provoqui un conflicte cognitiu. L'educació
per a la salut s'ha de donar simultàniament en el camp
del coneixement i del comportament quotidià. De caràcter
multidisciplinar, s'ha d'aprofitar la vida quotidiana de l'escola
i la familiar per a l'adquisició d'hàbits higienicosanitaris
bàsics. |
 |
|
L'escola potencia, de manera
molt directa, aquells aprenentatges que tenen molt a veure amb
l'adquisició d'aquests hàbits. Sovint, quedem limitats
per la pròpia patologia de l'alumne, fa que se'ns fa molt
difícil, en aquests casos, plantejar objectius educatius
assolibles. La nostra intenció, però, és
arribar a tots i cadascun dels alumnes matriculats al nostre centre,
presentin greus transtorns com no. Per això, l'educació
per a la salut l'entenem com un procés dins un continuum,
sistemàtic i programat, destinat a capacitar, mitjançant
principis científics d'aprenentatge, l'individu i la comunitat,
orientant els seus hàbits i comportaments. Tots els nostres
alumnes tenen el dret de ser formats i beneficiar-se de l'educació
per a la salut. Per això, es preveuen dos tipus d'activitats
educatives en la comunitat: la difusió de principis i camps
de salut i la promoció d'hàbits. La promoció
de la salut, definida a la conferència internacional d'otawa
sobre Promoció de la Salut (1986), és el procés
de capacitar les persones per a augmentar el control sobre
la seva pròpia salut i, en qualsevol cas, millorar-la.
És, així, considerada un recurs per a la vida de
cada dia, i no com un objectiu de vida. Així, s'han de
potenciar tota mena de factors que sostinguin estils de vida saludables
i millores de qualitat de vida. I s'han de reduir, per tant, aquells
que generen malaltia i degraden la persona, tant si preseten com
no greus transtorns psicofisiològics. L'educació
per a la salut pot jugar un gran paper a l'hora de facilitar estratègies
a la nostra comunitat educativa, per tal que siguin capaços
d'escollir opcions de vida més saludables. |
 |
|
Amb la voluntat d'iniciar una
tasca que ens permeti avançar en aspectes sociosanitaris
que ens afecten de ple en la tipologia d'alumnat d'un centre d'educació
especial, va néixer el curs passat, la proposta d'iniciar
un CONSELL ESCOLAR DE SALUT. Aquest consell, tot i que no seria
un òrgan col.legiat, ens permetria consensuar propostes
encaminades a millorar l'educació dels nostres alumnes,
des d'una vessant sanitària. El fet que ens haguem plantejat
la creació d'un CONSELL ESCOLAR DE SALUT (CES), dins el
mateix centre, respon a la voluntat d'implicar la comunitat educativa
i sociosanitària, per tirar endavant tota mena d'aspectes
que afecten la vida dels nostres alumnes i l'entorn familiar i
social que se'n deriva. El CES s'ha creat amb la voluntat de ser
un òrgan dinamitzador, organitzador i coordinador de totes
les activitats referents a temes de salut i a on es trobin representats
tots els sectors: mestres, pares, personal sanitari de Hospital
de Palamós.
Algunes de les funcions del Consell Escolar de Salut són les següents:
El CP d'EE Els Àngels davant la integració escolar: la dialèctica escola especial/escola ordinària El darrer curs, la Fundació Jaume Bofill de Barcelona va iniciar un estudi, amb la nostra participació -i a petició nostra- que mostrava quina era la realitat en l'atenció dels nens i de les nenes amb necessitats educatives especials a la comarca del Baix Empordà. Aquest estudi, finançat també pel Consell Comarcal del Baix Empordà, ha permès veure algunes situacions que ens preocupaven, com per exemple el paper que , dia a dia, podem anar jugant els centres d'educació especial en l'educació dels nois i de les noies amb deficiències psíquiques.
Alguns d'aquests interrogants
s'han posat sobre el paper, i s'ha pogut contactar amb molts de
professionals de la nostra comarca per saber com podem afrontar
aquest futur que ja és aquí. Ha estat un treball
molt interessant i la nostra intenció com a centre, a part
de l'ús que en puguem fer amb vista a millorar la nostra
tasca com educadors, és la de donar-ne una àmplia
difusió. De ben segur, que la seva publicació l'any
vinent serà ben acollida per tothom. |
 |
|
La nostra inquietud, com a centre,
no és excepcional ni única, tal com diuen els autors
d'aquest treball. Tot el contrari, per poc que s'hagi estudiat
la problemàtica clínica i social d'intervenció
del problema existencial dels disminuïts, les constants preguntes
assetgen inapel.lablement el curiós, el motivat o l'estudiós,
tot i que no intervinguin directament en aquest procés
d'integració.
Els diversos capítols del treball són:
I finalment, les conclusions del treball amb l'intent de donar resposta a la situació actual que estem vivint els centres d'educació especial, i el procés d'adaptació i reconversió d'acord amb l'aplicació de la integració dels noies i de les noies amb necessitats educatives especials en el marc d'una escola única. El Projecte Sòcrates: Comènius, Acció 1 Associació entre centres escolars El projecte Sòcrates és el programa d'acció de la Unió Europea per a la cooperació en l'àmbit de l'ense-nyament adoptat el 14 de març de 1995 i vigent fins a la darreria del 1999. És aplicable als 15 estats membres de la Unió Europea, com també a Islàndia, Liechtenstein, i Noruega en el marc de l'acord de l'espai econòmic europeu. Es basa en els articles 126 i 127 del Tractat de la Unió Europea de Mastrich. L'article 126 estableix que la comunitat europea "contribuirà" al desenvolupament d'un ensenyament de qualitat" mitjançant un seguit d'accions que es duran a terme en estreta col.laboració amb els estats membres. Dins el programa Sòcrates, i les seves divisions com Erasmus, Lingua, etc., existeix Comenius, un programa referit a l'ensenyament escolar. Dins COMENIUS, hi trobem Acció 1: ASSOCIACIÓ ENTRE CENTRES ESCOLARS. Aquesta proposta, que neix amb la voluntat de fomentar l'intercanvi d'experiències entre els diferents centres de la Unió Europea, pretén desenvolupar la dimensió europea en matèria d'ensenyament per a consolidar l'esperit de ciutadania europea, tot basant-se en la herència cultural de cada estat membre. Es pretén, també, promoure una millora quantitativa i qualitativa del coneixement de les llengües de la Unió Europea.
Acció 1, és una
Associació entre centres escolars que consisteix en un
grup de centres procedents de, com a mínim, tres països
diferents i de qualsevol dels nivells educatius. Aquesta associació
pretén promoure la cooperació entre centres escolars;
fomentar els contactes entre alumnes de diferents països
i la dimensió europea de la seva educació; potenciar
la mobilitat del professorat, i millorar el coneixement de les
cultures i de les llengües dels països europeus. |
 |
|
Un Projecte Eucatiu Europeu (PEE)
ha de partir d'un enfocament transnacional i multidisciplinari
i ha d'estar integrat a les activitats habituals del centre. Catalunya
ha estat una de les regions pioneres en l'elaboració, l'organització
i el seguiment de diversos PEE. El nostre centre és l'únic
centre d'educació especial per a disminuïts psíquics
de tot Catalunya que està participant, en aquests moments,
en un projecte Comenius: n'és el centre coordinador. Els
centres associats són de Finlàndia, Grècia
i Anglaterra. El tema que estem treballant, amb aquests centres
educatius d'educació especial, gira entorn a la proposta
següent: "INTEGRATION OF CHILDREN WITH SPECIAL NEEDS
IN THE COMMUNITY" (Integració de nens i nenes
amb necessitats educatives especials a la comunitat).
La petició per poder tirar
endavant aquest projecte europeu, la vam fer el darrer curs escolar.
Aquest any és el primer dels tres cursos escolars destinats
a l'intercanvi d'experiències amb aquests centres escolars
d'Europa. El planteig d'aquest treball esdevé indispensable
per tal de trobar estratègies que permetin una major integració
del disminuït psíquic dins la comunitat. El treball
col.lectiu que es durà a terme amb les diferents escoles,
al llarg de tres cursos, ha de permetre trobar punts en comú
en relació amb aspectes: |
 |
|
|