|

|
Una escola d'educació especial...
Les escoles d'educació
especial són aquells centres educatius que atenen infants,
les necessitats educatives dels quals -i per causes molt variades-
no troben una resposta a l'escola ordinària.
PROGRAMES CURRICULARS
L'atenció de les necessitats
educatives dels infants escolaritzats en escoles d'educació
especial comporta l'aplicació de programes curriculars
diferenciats i/o adaptats dels ordinaris,en els quals es prioritzen
fonamentalment continguts referents a:
- L'adquisició de l'autonomia personal i social.
- El desenvolupament de les actituds i capacitats de comunicació
inter-personal.
- L'adquisició d'hàbits, destreses i coneixements
bàsics que tendeixen a la comprensió de la realitat
més inmediata en la mesura de les possibilitats de cadascun
dels alumnes.
PROFESSIONALS
Els professionals que trobem
a les escoles d'educació especial són:
- mestres d'educació especial
- educadores: facilitar en l'àmbit de la vida escolar,
la neteja i l'autonomia personal dels alumnes
- logopedes: atenen alumnes amb problemes d'audició i
llenguatge
- fisioterapeutes: atenen alumnes que tenen necessitats educatives
especials derivades de disminucions motrius
- personal complementari auxiliar: monitors de menjador, acompanyants
de transport, cuiner, conserge.
- equip mèdic i treballadors socials (en algunes escoles)
|

|

|
La jornada de treball es distribueix
en 25 hores setmanals de treball lectiu, amb atenció directa
a l'alumnat; 5 hores setmanals de permanència en el centre
per a coordinacions, reunions, claustres, etc., i 7,5 hores setmanals
de programació.
LA NOSTRA ESCOLA
El col.legi públic d'educació
especial Els Àngels" de Palamós és el
centre educatiu comarcal del Baix Empordà, que atén
els alumnes del sector amb necessitats educatives especials greus,
derivades de deficiències psíquiques, presentin
o no plurideficiències.
Línia metodològica
En l'aplicació dels programes
educatius s'adopten els criteris de màxima funcionalitat
amb l'objectiu que els alumnes puguin afrontar les necessitats
bàsiques de la vida quotidiana, integrar-se al seu entorn
social o participar també en les diverses activitats que
el centre promogui. Tots els aprenentatges es fan sota un criteri
fonamental: els alumnes han d'aprendre allò que els serà
útil a la vida, sobretot després de l'escola. És
més important saber agafar un transport públic i
entrar en una botiga a comprar el dinar que no pas dominar la
tècnica de la resta llevant. Per això s'insisteix
molt en aspectes com: saber-se moure en un àmbit urbà,
el domini de les habilitats de la llar (escombrar, fregar, netejar
la roba o els plats, saber cuinar, planxar...), els aspectes funcionals
de l'escriptura i la lectura (saber omplir una sol.licitud, entendre
una recepta mèdica, un horari d'autobusos, un catàleg
de supermercat...).El centre, quant a infraestructura i equipament,
està preparat per treballar aquests aprenentatges, sempre
d'acord amb les possibilitats dels alumnes. Tenim per exemple
una classe que és una rèplica exacta d'un apartament:
amb una cuina completa, llits, armaris, màquina de rentar...
D'altra banda, posem molt esforç en allò que habitualment
es treballa a l'escola: els aprenentatges bàsics com la
lectura, l'escriptura, el càlcul, els esports, la gimnàstica,
la plàstica, les naturals, les socials, la música...
|

|

|
L'escola atén alumnes
en règim d'escolarització compartida des de dues
vessants: alumnes escolaritzats en l'escola ordinària que
assisteixen al nostre centre per tal de rebre una atenció
més individualitzada i adequada a les seves necessitats,
i alumnes escolaritzats al nostre centre que assisteixen a l'escola
ordinària per afavorir la seva socialització.
Quins alumnes acollim?
Atenem una quarentena d'alumnes
d'edats compreses entre tres i vint anys, els quals representen
entre el 20-25% d'alumnes amb necessitats educatives especials
de la comarca del Baix Empordà. La resta estan escolaritzats
en centres ordinaris.
El Comitè d'Experts de
l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la deficiència
mental com un desenvolupament general incomplet o insuficient
de les capacitats intel.lectuals. Actualment la DM no es pot curar,
però amb ajuda, detecció precoç, intervenció
i col.laboració de pares, metges i equip multiprofessional
es pot aconseguir minorar el handicap físic i psíquic
de les persones afectades. Per això, és necessari
conèixer el grau d'afectaciódel nen, les seves possibilitats
i, sobretot, trobar els objectius bàsics que li serveixin
per conviure en societat, que el facin més autònom
i que arribin a produir satisfaccions a les persones que l'envolten
en observar el seu progrés.
|

|

|
CARACTERÍSTIQUES DESTACADES
DE LA DEFICIÈNCIA MENTAL
- Dèficit global, encara que hi ha aspectes de la persona
que poden estar més avançats que d'altres, però
en general les aptituds són inferiors a la mitjana.
- El dèficit més marcat se situa en la insuficiència
de determinats processos superiors de pensament com poden ser:
relacions, organització i pensament abstracte.
- El dèficit és congènit o s'ha format
en etapes primerenques de la infància
- El Retard Mental (RM) implica un desenvolupament més
o menys lent i, en una determinada edat evolutiva, s'estabilitza
en un nivell intel.lectual que ja no se superarà més
endavant.
- El RM té implicacions caracterials en relació
directe amb un desenvolupament nerviós limitat. També
està associat a perturbacions efectives-emocionals produïdes
directament per la malaltia.
- El RM està associat freqüentment a dèficits
i anomalies sensoriomotrius
El sistema d'organització
de l'escola es "configura amb una clara voluntat de donar
cobertura a les necessitats dels alumnes". Així l'escola
es divideix en tres cicles (Aquesta divisió està
en revisió en aquests moments) :
- el d'iniciació
- l'escolar
- i el prelaboral
Al cicle d'iniciació,
amb dos grups classe, s'hi treballa la capacitat de comunicació,
l'autonomia, tant personal com social, i inicia l'alumne en els
treballs d'aprenentatge escolars. Les finalitats educatives, doncs,
se centren a treballar les principals capacitats de cada alumne.
|

|

|
El cicle escolar, també
amb dos grups classe, és el que aplega els alumnes amb
més nivell maduratiu. Se centra en una intervenció
pedagògica encaminada al perfeccionament del llenguatge
oral; a l'afavoriment de la comprensió de la llengua escrita,
de conceptes logico-matemàtics i de l'entorn social i natural;
al desenvolupament de les possibilitats motrius i psicomotrius
i, finalment, al reforç de l'activitat plàstica
i estètica. És, en definitiva, un treball global
amb la finalitat d'aconseguir una alfabetització bàsica
al nivell de funcionalitat més alt possible i un grau d'autonomia
personal.
El cicle prelaboral, amb
dos grups classe, inclou els alumnes que, per la seva edat o per
les seves possibilitats, tenen limitacions importants per a aprofundir
en els aprenentatges escolars i requereixen d'unes necessitats
de formació específica per tal de poder assumir
una activitat laboral o ocupacional. Les finalitats educatives
són, per tant, el manteniment dels aprenentatges escolars
i el desenvolupament de l'autonomia personal i social, juntament
amb l'ensenyament de les destreses i habilitats pròpies
i bàsiques sobre les feines que se suposa que farà
l'alumne al món laboral (jardineria, enquadernació,
feines pròpies de la llar, fusteria, pintura ...).
Funcionament de l'escola
En un dia habitual, la jornada
comença a les nou per als mestres (de nou a deu és
un horari de reunions). A les deu arriben els alumnes des de tres
línies de transport: Verges - La Bisbal d'Empordà
- Palafrugell; Albons - Torroella de Montgrí - Pals ; i,
Sant Feliu de Guíxols - Palamós. El fet que l'escola
sigui comarcal, obliga a fer alguns trajectes molt llargs, per
exemple de Colomers o Albons a Palamós. A més, iniciar
la jornada escolar a les deu comporta, sobretot a la tardor-hivern,
moure's en un horari més còmode per a tots els alumnes,
ja que tots arriben amb el transport escolar.
Els nens es distribueixen en
grups classe d'acord amb els nivells d'aprenentatge, i amb un
tutor responsable. Els matins són de treball més
escolar a l'aula: estimulació per als més petits,
llenguatge, càlcul, tasques de la llar i habilitats manuals
diverses per a la resta. Els recursos materials i les estratègies
d'aprenentatge utilitzats s'adapten al nivell de cada grup: aplicació
de noves tecnologies (informàtica i vídeo), material
adaptat, fitxes, jocs, i activitats quotidianes, com pot ser parar
taula...Totes aquestes activitats es compaginen amb la pràctica
de gimnàstica o algun altre esport. Les tardes queden destinades
al treball de tallers de cuina, jardineria i hort, música,
expressió corporal i plàstica.
També es compta, al llarg
de la jornada amb el suport dels diferents especialistes que atenen
de manera individualitzada els alumnes amb dificultats motrius
i/o de llenguatge.
Tenim per costum celebrar a l'escola
les festes tradicionals catalanes com la castanyada, Nadal, Carnaval,
la festa de l'arbre, Sant Jordi i la festa literària, les
quals, a més de representar un element festiu, són
aprofitades com a estratègies de treball tant a l'aula
com als tallers.
|

|

|
Dintre del criteri de funcionalitat
abans esmentat, considerem que és més important
saber agafar un transport públic i entrar en una botiga
a comprar que no pas dominar la tècnica de la resta llevant.
Per això, s'insisteix molt en el treball d'aspectes que
seran importants per a la capacitat de l'alumne després
d'haver deixat l'escola: saber moure's en un àmbit urbà,
el domini de les habilitats de la llar ( escombrar, fregar, netejar
els plats, saber cuinar,etc.), els aspectes funcionals de la lectura
i l'escriptura ( saber omplir una sol.licitud, entendre una recepta
mèdica...) El centre, quant a infraestructura i equipament,
està preparat per treballar aquests aprenentatges, sempre
d'acord amb les possibilitats/capacitats dels alumnes. El contacte
amb els pares és de caràcter general (2 vegades
cada curs) i , individualment, quan el tutor ho creu convenient.
Altres activitats que es porten
a terme fora del recinte escolar:
- sortides dins la mateixa població de Palamós
(al mercat,al supermercat, a la biblioteca, al cinema, al teatre,
o a alguna indústria local. . . .)
- sortides amb autocar d'un o diversos dies, colònies,...
- sortides al bosc
- anada al centre de cultius TRAMUNTANA de Palafrugell
- sortides a la Piscina Municipal de Palafrugell (per a la pràctica
de la natació i la hidroterà- pia)
- sortides al Poliesportiu de Palamós (per a la pràctica
d'esports)
Els ordinadors i l'escola
especial
Una novetat important en els
darrers anys ha estat la introducció dels ordinadors. La
possibilitat de poder treballar amb aquestes màquines ha
obert moltes portes: per exemple, alumnes amb moltes dificultats
per escriure amb llapis han descobert que ho poden fer amb el
teclat. La feina motivadora dels jocs educatius és impressionant,
el treball amb programes construïts especialment per a la
recuperació de l'escriptura o la lectura...
|

|

|
És evident que s'ha obert
un nou capítol en la feina quotidiana a l'escola. A poc
a poc, s'ha anat creant una aula d'informàtica amb ordinadors
cada vegada més potents i programes més adequats.
Un apartat important ha estat també el d'una modesta creació,
per part de l'escola, d'aplicacions o bé l'adaptació
d'altres ja existents , tant de perifèrics com de programes.
Els mitjans audiovisuals i l'escola especial
Els mitjans audiovisuals han
evolucionat moltíssim aquests últims anys, de la
mateixa manera que els ordinadors avui dia ocupen un paper destacable
als centres i a la vida mateix. Per adequar la realitat escolar
a les exigències de la societat actual i del nou model
educatiu, i fer participativa la nostra acció d'escola
ens va semblar interessant elaborar un projecte que reflectís
la necessitat de que se'ns dotés d'uns equips per a la
gravació i postproducció de vídeo. Aquests
equips, des dels curs 95/96, ens han servit per elaborar els treballs
següents:
- Poder oferir un material a les famílies d'a- quells
alumnes que no parlen (no mostren cap mena de vincle comunicatiu),
per tal de fer-los conèixer les activitats que es duen
a terme a l'escola, l'evolució del seu fill, etc.
- Observar l'evolució de l'alumne al disposar d'un material
audiovisual per a efectuar un seguiment d'aprenentatges concrets,
de l'actitud davant del treball, de l'evolució del llenguatge,
de la motricitat, del comporta- ment.
- Disposar de reculls del treball que es duu a terme a l'escola
al llarg del curs.
L'educació per a la salut a l'escola
El nostre centre atén
una tipologia d'alumnes que presenten, en gran nombre, greus transtorns
psíquics que afecten, en més o menys grau, els aprenentatges
que els mestres els puguem oferir. L'organització del centre
parteix d'un ideari en el qual se n'explicita la funció
educativa, i es plantegen els resultats que es pretenen obtenir:
en el nostre cas -sens dubte- la integració / normalització
del deficient psíquic al seu medi social.
|

|

|
L'escola, des dels seus inicis,
ha tingut clar que tots els aprenentatges havien de tenir un lligam
comú: la funcionalitat com a eix vertebrador. A partir
d'aquí, sempre hem tingut clar que allò que ensenyem
als nostres alumnes, els ha de servir per a funcionar a la vida
de cada dia. Els hem de proporcionar estratègies que els
permetin ser com més autònoms millor.
El disseny curricular base exposa
clarament, en els diferents nivells educatius, les intencions
educatives: l'educació social i moral de l'alumnat i l'obertura
de l'escola cap a l'entorn, a les realitats socials que l'envolten,
i també cap al progrés de la cultura en les seves
diferents manifestacions. Així, des del centre mateix,
i des del seu entorn més immediat (la comunitat educativa)
i, des d'una concepció constructivista de l'aprenentatge,
es va elaborar el curs 95/96 una proposta que té com a
aspecte central l'EDUCACIÓ PER A LA SALUT, amb un caràcter
globalitzador. Els alumnes han d'anar construint aprenentatges
de manera que cadascuna de les noves situacions els activi els
esquemes anteriors, i els provoqui un conflicte cognitiu. L'educació
per a la salut s'ha de donar simultàniament en el camp
del coneixement i del comportament quotidià. De caràcter
multidisciplinar, s'ha d'aprofitar la vida quotidiana de l'escola
i la familiar per a l'adquisició d'hàbits higienicosanitaris
bàsics.
|

|

|
L'escola potencia, de manera
molt directa, aquells aprenentatges que tenen molt a veure amb
l'adquisició d'aquests hàbits. Sovint, quedem limitats
per la pròpia patologia de l'alumne, fa que se'ns fa molt
difícil, en aquests casos, plantejar objectius educatius
assolibles. La nostra intenció, però, és
arribar a tots i cadascun dels alumnes matriculats al nostre centre,
presentin greus transtorns com no. Per això, l'educació
per a la salut l'entenem com un procés dins un continuum,
sistemàtic i programat, destinat a capacitar, mitjançant
principis científics d'aprenentatge, l'individu i la comunitat,
orientant els seus hàbits i comportaments. Tots els nostres
alumnes tenen el dret de ser formats i beneficiar-se de l'educació
per a la salut. Per això, es preveuen dos tipus d'activitats
educatives en la comunitat: la difusió de principis i camps
de salut i la promoció d'hàbits. La promoció
de la salut, definida a la conferència internacional d'otawa
sobre Promoció de la Salut (1986), és el procés
de capacitar les persones per a augmentar el control sobre
la seva pròpia salut i, en qualsevol cas, millorar-la.
És, així, considerada un recurs per a la vida de
cada dia, i no com un objectiu de vida. Així, s'han de
potenciar tota mena de factors que sostinguin estils de vida saludables
i millores de qualitat de vida. I s'han de reduir, per tant, aquells
que generen malaltia i degraden la persona, tant si preseten com
no greus transtorns psicofisiològics. L'educació
per a la salut pot jugar un gran paper a l'hora de facilitar estratègies
a la nostra comunitat educativa, per tal que siguin capaços
d'escollir opcions de vida més saludables.
|

|

|
Amb la voluntat d'iniciar una
tasca que ens permeti avançar en aspectes sociosanitaris
que ens afecten de ple en la tipologia d'alumnat d'un centre d'educació
especial, va néixer el curs passat, la proposta d'iniciar
un CONSELL ESCOLAR DE SALUT. Aquest consell, tot i que no seria
un òrgan col.legiat, ens permetria consensuar propostes
encaminades a millorar l'educació dels nostres alumnes,
des d'una vessant sanitària. El fet que ens haguem plantejat
la creació d'un CONSELL ESCOLAR DE SALUT (CES), dins el
mateix centre, respon a la voluntat d'implicar la comunitat educativa
i sociosanitària, per tirar endavant tota mena d'aspectes
que afecten la vida dels nostres alumnes i l'entorn familiar i
social que se'n deriva. El CES s'ha creat amb la voluntat de ser
un òrgan dinamitzador, organitzador i coordinador de totes
les activitats referents a temes de salut i a on es trobin representats
tots els sectors: mestres, pares, personal sanitari de Hospital
de Palamós.
Algunes de les funcions del Consell
Escolar de Salut són les següents:
- Per part dels professionals mèdics: elabo- ració
d'informació teòrica i recopilació de material
didàctic; cursos de primers auxilis; control mèdic
a l'alumnat; seguiment de casos (estudis neurològics, seguiment
fisio- teràpia, etc.)
- Per part del personal docent: a partir de la informació
facilitada pels professionals mèdics, adequar-la als distins
nivells educa tius; organització d'activitats amb l'alumnat;
control higienicosanitari (rentar-se les mans, control de l'estona
de menjador, rentar-se les dents, dutxes...)
- Per part dels pares: adequació de la infor-
mació facilitada per part del centre a la rea- litat familiar;
participació en xerrades dirigides a pares (educació
sexual, dietètica, alimentació...); sensibilització
a altres pares i mares amb vista a ajudar-los a afrontar una postura
sana davant aquests problemes.
El CP d'EE Els Àngels
davant la integració escolar: la dialèctica escola
especial/escola ordinària
El darrer curs, la Fundació
Jaume Bofill de Barcelona va iniciar un estudi, amb la nostra
participació -i a petició nostra- que mostrava quina
era la realitat en l'atenció dels nens i de les nenes amb
necessitats educatives especials a la comarca del Baix Empordà.
Aquest estudi, finançat també pel Consell Comarcal
del Baix Empordà, ha permès veure algunes situacions
que ens preocupaven, com per exemple el paper que , dia a dia,
podem anar jugant els centres d'educació especial en l'educació
dels nois i de les noies amb deficiències psíquiques.
Alguns d'aquests interrogants
s'han posat sobre el paper, i s'ha pogut contactar amb molts de
professionals de la nostra comarca per saber com podem afrontar
aquest futur que ja és aquí. Ha estat un treball
molt interessant i la nostra intenció com a centre, a part
de l'ús que en puguem fer amb vista a millorar la nostra
tasca com educadors, és la de donar-ne una àmplia
difusió. De ben segur, que la seva publicació l'any
vinent serà ben acollida per tothom.
|

|

|
La nostra inquietud, com a centre,
no és excepcional ni única, tal com diuen els autors
d'aquest treball. Tot el contrari, per poc que s'hagi estudiat
la problemàtica clínica i social d'intervenció
del problema existencial dels disminuïts, les constants preguntes
assetgen inapel.lablement el curiós, el motivat o l'estudiós,
tot i que no intervinguin directament en aquest procés
d'integració.
Els diversos capítols
del treball són:
- Abordar la construcció teòrica pel que fa a
la integració escolar dels alumnes amb espe- cials dificultats.
S'aborda teòricament la història, la normativa i
la voluntat implícita de la integració.
- Abordar la dinàmica demograficosocial de la comarca
del Baix Empordà, amb dos subapartats que tenen en compte
els ele- ments d'estructura social de la comarca i els elements
d'estructura escolar.
- Anàlisi de la dinàmica de la integració
esco- lar als centres ordinaris.
- S'analitza l'educació especial. És una anàli
si institucional del centre especial de la comarca: la història,
la normativa, la dinà- mica dels professionals i els alumnes
del centre.
I finalment, les conclusions
del treball amb l'intent de donar resposta a la situació
actual que estem vivint els centres d'educació especial,
i el procés d'adaptació i reconversió d'acord
amb l'aplicació de la integració dels noies i de
les noies amb necessitats educatives especials en el marc d'una
escola única.
El Projecte Sòcrates:
Comènius, Acció
1 Associació entre centres escolars
El projecte Sòcrates és
el programa d'acció de la Unió Europea per a la
cooperació en l'àmbit de l'ense-nyament adoptat
el 14 de març de 1995 i vigent fins a la darreria del 1999.
És aplicable als 15 estats membres de la Unió Europea,
com també a Islàndia, Liechtenstein, i Noruega en
el marc de l'acord de l'espai econòmic europeu. Es basa
en els articles 126 i 127 del Tractat de la Unió Europea
de Mastrich. L'article 126 estableix que la comunitat europea
"contribuirà" al desenvolupament d'un ensenyament
de qualitat" mitjançant un seguit d'accions que es
duran a terme en estreta col.laboració amb els estats membres.
Dins el programa Sòcrates,
i les seves divisions com Erasmus, Lingua, etc., existeix Comenius,
un programa referit a l'ensenyament escolar. Dins COMENIUS,
hi trobem Acció 1: ASSOCIACIÓ ENTRE CENTRES ESCOLARS.
Aquesta proposta, que neix amb la voluntat de fomentar l'intercanvi
d'experiències entre els diferents centres de la Unió
Europea, pretén desenvolupar la dimensió europea
en matèria d'ensenyament per a consolidar l'esperit de
ciutadania europea, tot basant-se en la herència cultural
de cada estat membre. Es pretén, també, promoure
una millora quantitativa i qualitativa del coneixement de les
llengües de la Unió Europea.
Acció 1, és una
Associació entre centres escolars que consisteix en un
grup de centres procedents de, com a mínim, tres països
diferents i de qualsevol dels nivells educatius. Aquesta associació
pretén promoure la cooperació entre centres escolars;
fomentar els contactes entre alumnes de diferents països
i la dimensió europea de la seva educació; potenciar
la mobilitat del professorat, i millorar el coneixement de les
cultures i de les llengües dels països europeus.
|

|

|
Un Projecte Eucatiu Europeu (PEE)
ha de partir d'un enfocament transnacional i multidisciplinari
i ha d'estar integrat a les activitats habituals del centre. Catalunya
ha estat una de les regions pioneres en l'elaboració, l'organització
i el seguiment de diversos PEE. El nostre centre és l'únic
centre d'educació especial per a disminuïts psíquics
de tot Catalunya que està participant, en aquests moments,
en un projecte Comenius: n'és el centre coordinador. Els
centres associats són de Finlàndia, Grècia
i Anglaterra. El tema que estem treballant, amb aquests centres
educatius d'educació especial, gira entorn a la proposta
següent: "INTEGRATION OF CHILDREN WITH SPECIAL NEEDS
IN THE COMMUNITY" (Integració de nens i nenes
amb necessitats educatives especials a la comunitat).
La petició per poder tirar
endavant aquest projecte europeu, la vam fer el darrer curs escolar.
Aquest any és el primer dels tres cursos escolars destinats
a l'intercanvi d'experiències amb aquests centres escolars
d'Europa. El planteig d'aquest treball esdevé indispensable
per tal de trobar estratègies que permetin una major integració
del disminuït psíquic dins la comunitat. El treball
col.lectiu que es durà a terme amb les diferents escoles,
al llarg de tres cursos, ha de permetre trobar punts en comú
en relació amb aspectes:
|

|

|
- L'escolarització dins el context escola especial i
escola ordinària.
- Adaptacions/modificacions del currícu- lum: funcionalitat
dels aprenentatges.
- Organització i gestió d'escoles.
- La comunitat escolar; l'educativa .
- Transició escola-món del treball.
- Mitjans audiovisuals.
- Educació per a la salut a l'escola.
- La informàtica a l'escola. (L'aplicació de noves
tecnologies en l'educació).
- Intercanvis d'experiències.
|