Una escola d'educació especial...
 
Les escoles d'educació especial són aquells centres educatius que atenen infants, les necessitats educatives dels quals -i per causes molt variades- no troben una resposta a l'escola ordinària.

PROGRAMES CURRICULARS

L'atenció de les necessitats educatives dels infants escolaritzats en escoles d'educació especial comporta l'aplicació de programes curriculars diferenciats i/o adaptats dels ordinaris,en els quals es prioritzen fonamentalment continguts referents a:

  • L'adquisició de l'autonomia personal i social.
  • El desenvolupament de les actituds i capacitats de comunicació inter-personal.
  • L'adquisició d'hàbits, destreses i coneixements bàsics que tendeixen a la comprensió de la realitat més inmediata en la mesura de les possibilitats de cadascun dels alumnes.

PROFESSIONALS

Els professionals que trobem a les escoles d'educació especial són:

  • mestres d'educació especial
  • educadores: facilitar en l'àmbit de la vida escolar, la neteja i l'autonomia personal dels alumnes
  • logopedes: atenen alumnes amb problemes d'audició i llenguatge
  • fisioterapeutes: atenen alumnes que tenen necessitats educatives especials derivades de disminucions motrius
  • personal complementari auxiliar: monitors de menjador, acompanyants de transport, cuiner, conserge.
  • equip mèdic i treballadors socials (en algunes escoles)

 


La jornada de treball es distribueix en 25 hores setmanals de treball lectiu, amb atenció directa a l'alumnat; 5 hores setmanals de permanència en el centre per a coordinacions, reunions, claustres, etc., i 7,5 hores setmanals de programació.

LA NOSTRA ESCOLA

El col.legi públic d'educació especial Els Àngels" de Palamós és el centre educatiu comarcal del Baix Empordà, que atén els alumnes del sector amb necessitats educatives especials greus, derivades de deficiències psíquiques, presentin o no plurideficiències.

Línia metodològica

En l'aplicació dels programes educatius s'adopten els criteris de màxima funcionalitat amb l'objectiu que els alumnes puguin afrontar les necessitats bàsiques de la vida quotidiana, integrar-se al seu entorn social o participar també en les diverses activitats que el centre promogui. Tots els aprenentatges es fan sota un criteri fonamental: els alumnes han d'aprendre allò que els serà útil a la vida, sobretot després de l'escola. És més important saber agafar un transport públic i entrar en una botiga a comprar el dinar que no pas dominar la tècnica de la resta llevant. Per això s'insisteix molt en aspectes com: saber-se moure en un àmbit urbà, el domini de les habilitats de la llar (escombrar, fregar, netejar la roba o els plats, saber cuinar, planxar...), els aspectes funcionals de l'escriptura i la lectura (saber omplir una sol.licitud, entendre una recepta mèdica, un horari d'autobusos, un catàleg de supermercat...).El centre, quant a infraestructura i equipament, està preparat per treballar aquests aprenentatges, sempre d'acord amb les possibilitats dels alumnes. Tenim per exemple una classe que és una rèplica exacta d'un apartament: amb una cuina completa, llits, armaris, màquina de rentar... D'altra banda, posem molt esforç en allò que habitualment es treballa a l'escola: els aprenentatges bàsics com la lectura, l'escriptura, el càlcul, els esports, la gimnàstica, la plàstica, les naturals, les socials, la música...
 



L'escola atén alumnes en règim d'escolarització compartida des de dues vessants: alumnes escolaritzats en l'escola ordinària que assisteixen al nostre centre per tal de rebre una atenció més individualitzada i adequada a les seves necessitats, i alumnes escolaritzats al nostre centre que assisteixen a l'escola ordinària per afavorir la seva socialització.

Quins alumnes acollim?

Atenem una quarentena d'alumnes d'edats compreses entre tres i vint anys, els quals representen entre el 20-25% d'alumnes amb necessitats educatives especials de la comarca del Baix Empordà. La resta estan escolaritzats en centres ordinaris.

El Comitè d'Experts de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la deficiència mental com un desenvolupament general incomplet o insuficient de les capacitats intel.lectuals. Actualment la DM no es pot curar, però amb ajuda, detecció precoç, intervenció i col.laboració de pares, metges i equip multiprofessional es pot aconseguir minorar el handicap físic i psíquic de les persones afectades. Per això, és necessari conèixer el grau d'afectaciódel nen, les seves possibilitats i, sobretot, trobar els objectius bàsics que li serveixin per conviure en societat, que el facin més autònom i que arribin a produir satisfaccions a les persones que l'envolten en observar el seu progrés.
 



CARACTERÍSTIQUES DESTACADES DE LA DEFICIÈNCIA MENTAL
  • Dèficit global, encara que hi ha aspectes de la persona que poden estar més avançats que d'altres, però en general les aptituds són inferiors a la mitjana.
  • El dèficit més marcat se situa en la insuficiència de determinats processos superiors de pensament com poden ser: relacions, organització i pensament abstracte.
  • El dèficit és congènit o s'ha format en etapes primerenques de la infància
  • El Retard Mental (RM) implica un desenvolupament més o menys lent i, en una determinada edat evolutiva, s'estabilitza en un nivell intel.lectual que ja no se superarà més endavant.
  • El RM té implicacions caracterials en relació directe amb un desenvolupament nerviós limitat. També està associat a perturbacions efectives-emocionals produïdes directament per la malaltia.
  • El RM està associat freqüentment a dèficits i anomalies sensoriomotrius

El sistema d'organització de l'escola es "configura amb una clara voluntat de donar cobertura a les necessitats dels alumnes". Així l'escola es divideix en tres cicles (Aquesta divisió està en revisió en aquests moments) :

  • el d'iniciació
  • l'escolar
  • i el prelaboral

Al cicle d'iniciació, amb dos grups classe, s'hi treballa la capacitat de comunicació, l'autonomia, tant personal com social, i inicia l'alumne en els treballs d'aprenentatge escolars. Les finalitats educatives, doncs, se centren a treballar les principals capacitats de cada alumne.
 



El cicle escolar, també amb dos grups classe, és el que aplega els alumnes amb més nivell maduratiu. Se centra en una intervenció pedagògica encaminada al perfeccionament del llenguatge oral; a l'afavoriment de la comprensió de la llengua escrita, de conceptes logico-matemàtics i de l'entorn social i natural; al desenvolupament de les possibilitats motrius i psicomotrius i, finalment, al reforç de l'activitat plàstica i estètica. És, en definitiva, un treball global amb la finalitat d'aconseguir una alfabetització bàsica al nivell de funcionalitat més alt possible i un grau d'autonomia personal.

El cicle prelaboral, amb dos grups classe, inclou els alumnes que, per la seva edat o per les seves possibilitats, tenen limitacions importants per a aprofundir en els aprenentatges escolars i requereixen d'unes necessitats de formació específica per tal de poder assumir una activitat laboral o ocupacional. Les finalitats educatives són, per tant, el manteniment dels aprenentatges escolars i el desenvolupament de l'autonomia personal i social, juntament amb l'ensenyament de les destreses i habilitats pròpies i bàsiques sobre les feines que se suposa que farà l'alumne al món laboral (jardineria, enquadernació, feines pròpies de la llar, fusteria, pintura ...).

Funcionament de l'escola

En un dia habitual, la jornada comença a les nou per als mestres (de nou a deu és un horari de reunions). A les deu arriben els alumnes des de tres línies de transport: Verges - La Bisbal d'Empordà - Palafrugell; Albons - Torroella de Montgrí - Pals ; i, Sant Feliu de Guíxols - Palamós. El fet que l'escola sigui comarcal, obliga a fer alguns trajectes molt llargs, per exemple de Colomers o Albons a Palamós. A més, iniciar la jornada escolar a les deu comporta, sobretot a la tardor-hivern, moure's en un horari més còmode per a tots els alumnes, ja que tots arriben amb el transport escolar.

Els nens es distribueixen en grups classe d'acord amb els nivells d'aprenentatge, i amb un tutor responsable. Els matins són de treball més escolar a l'aula: estimulació per als més petits, llenguatge, càlcul, tasques de la llar i habilitats manuals diverses per a la resta. Els recursos materials i les estratègies d'aprenentatge utilitzats s'adapten al nivell de cada grup: aplicació de noves tecnologies (informàtica i vídeo), material adaptat, fitxes, jocs, i activitats quotidianes, com pot ser parar taula...Totes aquestes activitats es compaginen amb la pràctica de gimnàstica o algun altre esport. Les tardes queden destinades al treball de tallers de cuina, jardineria i hort, música, expressió corporal i plàstica.

També es compta, al llarg de la jornada amb el suport dels diferents especialistes que atenen de manera individualitzada els alumnes amb dificultats motrius i/o de llenguatge.

Tenim per costum celebrar a l'escola les festes tradicionals catalanes com la castanyada, Nadal, Carnaval, la festa de l'arbre, Sant Jordi i la festa literària, les quals, a més de representar un element festiu, són aprofitades com a estratègies de treball tant a l'aula com als tallers.
 



Dintre del criteri de funcionalitat abans esmentat, considerem que és més important saber agafar un transport públic i entrar en una botiga a comprar que no pas dominar la tècnica de la resta llevant. Per això, s'insisteix molt en el treball d'aspectes que seran importants per a la capacitat de l'alumne després d'haver deixat l'escola: saber moure's en un àmbit urbà, el domini de les habilitats de la llar ( escombrar, fregar, netejar els plats, saber cuinar,etc.), els aspectes funcionals de la lectura i l'escriptura ( saber omplir una sol.licitud, entendre una recepta mèdica...) El centre, quant a infraestructura i equipament, està preparat per treballar aquests aprenentatges, sempre d'acord amb les possibilitats/capacitats dels alumnes. El contacte amb els pares és de caràcter general (2 vegades cada curs) i , individualment, quan el tutor ho creu convenient.

Altres activitats que es porten a terme fora del recinte escolar:

  • sortides dins la mateixa població de Palamós (al mercat,al supermercat, a la biblioteca, al cinema, al teatre, o a alguna indústria local. . . .)
  • sortides amb autocar d'un o diversos dies, colònies,...
  • sortides al bosc
  • anada al centre de cultius TRAMUNTANA de Palafrugell
  • sortides a la Piscina Municipal de Palafrugell (per a la pràctica de la natació i la hidroterà- pia)
  • sortides al Poliesportiu de Palamós (per a la pràctica d'esports)

Els ordinadors i l'escola especial

Una novetat important en els darrers anys ha estat la introducció dels ordinadors. La possibilitat de poder treballar amb aquestes màquines ha obert moltes portes: per exemple, alumnes amb moltes dificultats per escriure amb llapis han descobert que ho poden fer amb el teclat. La feina motivadora dels jocs educatius és impressionant, el treball amb programes construïts especialment per a la recuperació de l'escriptura o la lectura...
 



És evident que s'ha obert un nou capítol en la feina quotidiana a l'escola. A poc a poc, s'ha anat creant una aula d'informàtica amb ordinadors cada vegada més potents i programes més adequats. Un apartat important ha estat també el d'una modesta creació, per part de l'escola, d'aplicacions o bé l'adaptació d'altres ja existents , tant de perifèrics com de programes.

Els mitjans audiovisuals i l'escola especial

Els mitjans audiovisuals han evolucionat moltíssim aquests últims anys, de la mateixa manera que els ordinadors avui dia ocupen un paper destacable als centres i a la vida mateix. Per adequar la realitat escolar a les exigències de la societat actual i del nou model educatiu, i fer participativa la nostra acció d'escola ens va semblar interessant elaborar un projecte que reflectís la necessitat de que se'ns dotés d'uns equips per a la gravació i postproducció de vídeo. Aquests equips, des dels curs 95/96, ens han servit per elaborar els treballs següents:

  • Poder oferir un material a les famílies d'a- quells alumnes que no parlen (no mostren cap mena de vincle comunicatiu), per tal de fer-los conèixer les activitats que es duen a terme a l'escola, l'evolució del seu fill, etc.
  • Observar l'evolució de l'alumne al disposar d'un material audiovisual per a efectuar un seguiment d'aprenentatges concrets, de l'actitud davant del treball, de l'evolució del llenguatge, de la motricitat, del comporta- ment.
  • Disposar de reculls del treball que es duu a terme a l'escola al llarg del curs.

L'educació per a la salut a l'escola

El nostre centre atén una tipologia d'alumnes que presenten, en gran nombre, greus transtorns psíquics que afecten, en més o menys grau, els aprenentatges que els mestres els puguem oferir. L'organització del centre parteix d'un ideari en el qual se n'explicita la funció educativa, i es plantegen els resultats que es pretenen obtenir: en el nostre cas -sens dubte- la integració / normalització del deficient psíquic al seu medi social.
 



L'escola, des dels seus inicis, ha tingut clar que tots els aprenentatges havien de tenir un lligam comú: la funcionalitat com a eix vertebrador. A partir d'aquí, sempre hem tingut clar que allò que ensenyem als nostres alumnes, els ha de servir per a funcionar a la vida de cada dia. Els hem de proporcionar estratègies que els permetin ser com més autònoms millor.

El disseny curricular base exposa clarament, en els diferents nivells educatius, les intencions educatives: l'educació social i moral de l'alumnat i l'obertura de l'escola cap a l'entorn, a les realitats socials que l'envolten, i també cap al progrés de la cultura en les seves diferents manifestacions. Així, des del centre mateix, i des del seu entorn més immediat (la comunitat educativa) i, des d'una concepció constructivista de l'aprenentatge, es va elaborar el curs 95/96 una proposta que té com a aspecte central l'EDUCACIÓ PER A LA SALUT, amb un caràcter globalitzador. Els alumnes han d'anar construint aprenentatges de manera que cadascuna de les noves situacions els activi els esquemes anteriors, i els provoqui un conflicte cognitiu. L'educació per a la salut s'ha de donar simultàniament en el camp del coneixement i del comportament quotidià. De caràcter multidisciplinar, s'ha d'aprofitar la vida quotidiana de l'escola i la familiar per a l'adquisició d'hàbits higienicosanitaris bàsics.
 



L'escola potencia, de manera molt directa, aquells aprenentatges que tenen molt a veure amb l'adquisició d'aquests hàbits. Sovint, quedem limitats per la pròpia patologia de l'alumne, fa que se'ns fa molt difícil, en aquests casos, plantejar objectius educatius assolibles. La nostra intenció, però, és arribar a tots i cadascun dels alumnes matriculats al nostre centre, presentin greus transtorns com no. Per això, l'educació per a la salut l'entenem com un procés dins un continuum, sistemàtic i programat, destinat a capacitar, mitjançant principis científics d'aprenentatge, l'individu i la comunitat, orientant els seus hàbits i comportaments. Tots els nostres alumnes tenen el dret de ser formats i beneficiar-se de l'educació per a la salut. Per això, es preveuen dos tipus d'activitats educatives en la comunitat: la difusió de principis i camps de salut i la promoció d'hàbits. La promoció de la salut, definida a la conferència internacional d'otawa sobre Promoció de la Salut (1986), és el procés de capacitar les persones per a augmentar el control sobre la seva pròpia salut i, en qualsevol cas, millorar-la. És, així, considerada un recurs per a la vida de cada dia, i no com un objectiu de vida. Així, s'han de potenciar tota mena de factors que sostinguin estils de vida saludables i millores de qualitat de vida. I s'han de reduir, per tant, aquells que generen malaltia i degraden la persona, tant si preseten com no greus transtorns psicofisiològics. L'educació per a la salut pot jugar un gran paper a l'hora de facilitar estratègies a la nostra comunitat educativa, per tal que siguin capaços d'escollir opcions de vida més saludables.
 


Amb la voluntat d'iniciar una tasca que ens permeti avançar en aspectes sociosanitaris que ens afecten de ple en la tipologia d'alumnat d'un centre d'educació especial, va néixer el curs passat, la proposta d'iniciar un CONSELL ESCOLAR DE SALUT. Aquest consell, tot i que no seria un òrgan col.legiat, ens permetria consensuar propostes encaminades a millorar l'educació dels nostres alumnes, des d'una vessant sanitària. El fet que ens haguem plantejat la creació d'un CONSELL ESCOLAR DE SALUT (CES), dins el mateix centre, respon a la voluntat d'implicar la comunitat educativa i sociosanitària, per tirar endavant tota mena d'aspectes que afecten la vida dels nostres alumnes i l'entorn familiar i social que se'n deriva. El CES s'ha creat amb la voluntat de ser un òrgan dinamitzador, organitzador i coordinador de totes les activitats referents a temes de salut i a on es trobin representats tots els sectors: mestres, pares, personal sanitari de Hospital de Palamós.

Algunes de les funcions del Consell Escolar de Salut són les següents:

  • Per part dels professionals mèdics: elabo- ració d'informació teòrica i recopilació de material didàctic; cursos de primers auxilis; control mèdic a l'alumnat; seguiment de casos (estudis neurològics, seguiment fisio- teràpia, etc.)
  • Per part del personal docent: a partir de la informació facilitada pels professionals mèdics, adequar-la als distins nivells educa tius; organització d'activitats amb l'alumnat; control higienicosanitari (rentar-se les mans, control de l'estona de menjador, rentar-se les dents, dutxes...)
  • Per part dels pares: adequació de la infor- mació facilitada per part del centre a la rea- litat familiar; participació en xerrades dirigides a pares (educació sexual, dietètica, alimentació...); sensibilització a altres pares i mares amb vista a ajudar-los a afrontar una postura sana davant aquests problemes.

El CP d'EE Els Àngels davant la integració escolar: la dialèctica escola especial/escola ordinària

El darrer curs, la Fundació Jaume Bofill de Barcelona va iniciar un estudi, amb la nostra participació -i a petició nostra- que mostrava quina era la realitat en l'atenció dels nens i de les nenes amb necessitats educatives especials a la comarca del Baix Empordà. Aquest estudi, finançat també pel Consell Comarcal del Baix Empordà, ha permès veure algunes situacions que ens preocupaven, com per exemple el paper que , dia a dia, podem anar jugant els centres d'educació especial en l'educació dels nois i de les noies amb deficiències psíquiques.

Alguns d'aquests interrogants s'han posat sobre el paper, i s'ha pogut contactar amb molts de professionals de la nostra comarca per saber com podem afrontar aquest futur que ja és aquí. Ha estat un treball molt interessant i la nostra intenció com a centre, a part de l'ús que en puguem fer amb vista a millorar la nostra tasca com educadors, és la de donar-ne una àmplia difusió. De ben segur, que la seva publicació l'any vinent serà ben acollida per tothom.
 



La nostra inquietud, com a centre, no és excepcional ni única, tal com diuen els autors d'aquest treball. Tot el contrari, per poc que s'hagi estudiat la problemàtica clínica i social d'intervenció del problema existencial dels disminuïts, les constants preguntes assetgen inapel.lablement el curiós, el motivat o l'estudiós, tot i que no intervinguin directament en aquest procés d'integració.

Els diversos capítols del treball són:

  • Abordar la construcció teòrica pel que fa a la integració escolar dels alumnes amb espe- cials dificultats. S'aborda teòricament la història, la normativa i la voluntat implícita de la integració.
  • Abordar la dinàmica demograficosocial de la comarca del Baix Empordà, amb dos subapartats que tenen en compte els ele- ments d'estructura social de la comarca i els elements d'estructura escolar.
  • Anàlisi de la dinàmica de la integració esco- lar als centres ordinaris.
  • S'analitza l'educació especial. És una anàli si institucional del centre especial de la comarca: la història, la normativa, la dinà- mica dels professionals i els alumnes del centre.

I finalment, les conclusions del treball amb l'intent de donar resposta a la situació actual que estem vivint els centres d'educació especial, i el procés d'adaptació i reconversió d'acord amb l'aplicació de la integració dels noies i de les noies amb necessitats educatives especials en el marc d'una escola única.

El Projecte Sòcrates: Comènius, Acció 1 Associació entre centres escolars

El projecte Sòcrates és el programa d'acció de la Unió Europea per a la cooperació en l'àmbit de l'ense-nyament adoptat el 14 de març de 1995 i vigent fins a la darreria del 1999. És aplicable als 15 estats membres de la Unió Europea, com també a Islàndia, Liechtenstein, i Noruega en el marc de l'acord de l'espai econòmic europeu. Es basa en els articles 126 i 127 del Tractat de la Unió Europea de Mastrich. L'article 126 estableix que la comunitat europea "contribuirà" al desenvolupament d'un ensenyament de qualitat" mitjançant un seguit d'accions que es duran a terme en estreta col.laboració amb els estats membres.

Dins el programa Sòcrates, i les seves divisions com Erasmus, Lingua, etc., existeix Comenius, un programa referit a l'ensenyament escolar. Dins COMENIUS, hi trobem Acció 1: ASSOCIACIÓ ENTRE CENTRES ESCOLARS. Aquesta proposta, que neix amb la voluntat de fomentar l'intercanvi d'experiències entre els diferents centres de la Unió Europea, pretén desenvolupar la dimensió europea en matèria d'ensenyament per a consolidar l'esperit de ciutadania europea, tot basant-se en la herència cultural de cada estat membre. Es pretén, també, promoure una millora quantitativa i qualitativa del coneixement de les llengües de la Unió Europea.

Acció 1, és una Associació entre centres escolars que consisteix en un grup de centres procedents de, com a mínim, tres països diferents i de qualsevol dels nivells educatius. Aquesta associació pretén promoure la cooperació entre centres escolars; fomentar els contactes entre alumnes de diferents països i la dimensió europea de la seva educació; potenciar la mobilitat del professorat, i millorar el coneixement de les cultures i de les llengües dels països europeus.
 



Un Projecte Eucatiu Europeu (PEE) ha de partir d'un enfocament transnacional i multidisciplinari i ha d'estar integrat a les activitats habituals del centre. Catalunya ha estat una de les regions pioneres en l'elaboració, l'organització i el seguiment de diversos PEE. El nostre centre és l'únic centre d'educació especial per a disminuïts psíquics de tot Catalunya que està participant, en aquests moments, en un projecte Comenius: n'és el centre coordinador. Els centres associats són de Finlàndia, Grècia i Anglaterra. El tema que estem treballant, amb aquests centres educatius d'educació especial, gira entorn a la proposta següent: "INTEGRATION OF CHILDREN WITH SPECIAL NEEDS IN THE COMMUNITY" (Integració de nens i nenes amb necessitats educatives especials a la comunitat).

La petició per poder tirar endavant aquest projecte europeu, la vam fer el darrer curs escolar. Aquest any és el primer dels tres cursos escolars destinats a l'intercanvi d'experiències amb aquests centres escolars d'Europa. El planteig d'aquest treball esdevé indispensable per tal de trobar estratègies que permetin una major integració del disminuït psíquic dins la comunitat. El treball col.lectiu que es durà a terme amb les diferents escoles, al llarg de tres cursos, ha de permetre trobar punts en comú en relació amb aspectes:
 



  • L'escolarització dins el context escola especial i escola ordinària.
  • Adaptacions/modificacions del currícu- lum: funcionalitat dels aprenentatges.
  • Organització i gestió d'escoles.
  • La comunitat escolar; l'educativa .
  • Transició escola-món del treball.
  • Mitjans audiovisuals.
  • Educació per a la salut a l'escola.
  • La informàtica a l'escola. (L'aplicació de noves tecnologies en l'educació).
  • Intercanvis d'experiències.