Primer: els alumnes

A mitjà i curt termini, en acabar el seu pas per l'escola, un alumne pot accedir al següents àmbits:

1. Fer entrada al món del treball, sempre que s'arribin a conjuminar l'existència d'un lloc de treball i les capacitats d'aquest alumne.
2. També lligat amb el punt anterior hi hauria la possibilitat de formació pel treball, en dife- rents tipus de programes com els programes d'inserció laboral, els de garantia social, o altres organitzats per organismes ofi- cials o privats amb l'objectiu de preparar l'es- tudiant per a un futur lloc de treball.
3. Un altre àmbit és el dels tallers protegits, o centres especials de treball, amb les seves opcions de taller productiu, on els joves desenvolupen una feina més pròpia de mercat laboral, i el taller ocupacional, on els joves amb menys capacitats ocupen un lloc de treball que compta amb un nivell impor- tant de protecció per part de l'Administació pública.
4. I fins a l'actualitat una darrera oferta la repre- senten els centres assistencials per a aquells alumnes que, per raó de les seves característiques, o de la situació en què viuen, no poden accedir a cap de les dues anteriors possibilitats.

A llarg termini, hem d'esperar que el funcionament de la maquinària de la nostra cultura sigui prou perfecte per poder facilitar que cada un dels seus membres hi trobi el seu lloc, sempre en els àmbits més normalitzats possibles. Això implicarà a tothom en la feina de la recerca de sol.lucions novedoses i originals per oferir llocs de formació, de treball, d'habitatge, de lleure, de relació ... a tota la població, sobretot per a la que ara coneixem com població amb discapacitats.

S'evitarà que aquesta població discapcitada es deixi portar pel corrent de serveis segregats que ara anem posant a la seva disposició per oferir a canvi: en- lloc d'escoles separades, una escola única per a tothom; en lloc dels tallers protegits, llocs de treball regularitzats; en lloc de residències, un lloc per viure a la comunitat. Serà un camí llarg i en molts moments dolorós, però del qual ara, a les portes de la mítica data del segle XXI, no podem fer marxa enrere.

Segon: dels centres d'educació especial

A mitjà i curt termini les perspectives de futur vénen condicionades pel fet de la introducció -a partir de la darrera desena d'anys- de la filosofia i legislació integradora. Aquesta situació ha fet entrar en un moment de crisi els centres d'educació especial; el que hem de dir però és que aquesta situació de crisi s'ha d'entendre en sentit favorable, com el motor que ha provocat i provocarà noves modificacions d'aquests centres que l'orienten vers una nova manera de fer la feina.

A mitjà i curt termini el centre continuarà com a centre d'educació intantil, de primària i de secundària i donarà atenció les seves aules d'educació especial als alumnes que no troben resposta a les seves necessitats dins de l'escolaritat ordinària.

Aquesta situació però quedarà afectada sobretot pels fets de la filosofia integradora i per una davallada de matrícula que implica a tot el sistema educatiu. Així el centre haurà de fer una reconversió que pot més o menys concretar-seen la transformació del centre en un servei educatiu obert, és a dir que esdevingui:

• Un centre educatiu per atendre les necessitats d'aquells alumnes que no poden rebre l'atenció dins el marc d'una escola ordinària, per les raons que siguin.
• Un element de suport a l'escola ordinària, els alumnes i a les seves famílies. Per ajudar a desterrar el sentiment d'angoixa que es viu davant el fet de la diferència dins de les aules, per ajudar les famílies davant moments d'incertesa o de dificultats, per ajudar l'alumne a poder seguir el currículum a l'escola que li pertoca.
• També mantenir intervencions educatives. Si flexibilitzem l'actual sistema, cada alumne aconseguirà treballar amb el millor del sistema ordinari i del sistema de l'escolaritat especial. Per exemple, sempre que sigui possible i es necessiti, cal anar donant impuls a les escolaritzacions compartides en el sentit bidireccional, de l'escola ordinària a l'especial i de l'especial a l'ordinària.
• Per creació de materials educatius-instructius. Durant molts anys l'escola especial ha fet l'esforç d'adaptar-se als seus alumnes. Això ha fet que el personal que hi ha treballat o que hi treballa tingui una visió molt acurada d'estratègies i materials per poder utilitzar a l'aula, i així poder satisfer una de les demandes més importants dels professors tutors.
• Per mantenir, si cal, una formació professional adaptada, amb tota la incorporació dels programes de garantia social, o amb el lligam de serveis educatius amb els quals es pot ampliar l'oferta educativa orientada de manera exclusiva al món del treball. Una millor preparació hauria de ser garantia per una major facilitat per enfrontar-se al món del treball.

Per això l'escola, com a col.lectiu, ha de promoure el pas endavant de fondre's en un sistema únic, que sigui capaç d'educar a tots els infants. D'aquí en sortirà la creació d'una escola per a tothom. Aquí la feina dels centres d'educació especial no serà proporcionar noves planificacions, o estratègies, o treballar en un centre separat de l'ordinari i lluny del lloc on viu l'estudiant, aquí i de manera conjunta, tot el sistema educatiu ha d'entrar en una cultura de reforma on col.laboració i cooperació siguin els fonaments d'una escola per a tothom on:

• Tothom a l'escola és responsable de l'educació de cada estudiant malgrat les seves necessitats d'aprenentatge.
• Tothom centra l'esforç a satisfer les necessitats educatives en un sistema unificat d'educació. Etiquetar i separar els estudiants és contraproduent per als reptes educacionals que se'ns presenten. Tothom és capaç d'aprendre.
• Els educadors tenen competències i coneixements que han de ser utilitzats com a suport per assegurar l'èxit de tots els estudiants a les aules.
• Tothom a l'escola obtindrà benefici del fet de participar a classes i escoles.
• La prevenció dels problemes d'aprenentatge és el millor favor que podem fer a l'estudiant.
• La valoració de les necessitats dels estudiants és una part de la planificació curricular i institucional que han de fer tots els mestres i l'altre personal relacionat.
• Els mestres d'educació especial i l'altre personal relacionat són membres actius de l'equip de l'escola.
• Oferiran els seus serveis dins del programa general de l'escola.
• Els serveis de la comunitat per als infants estaran coordinats amb l'escola.
• L'avaluació de l'efectivitat de l'escola inclourà els ajustaments de l'etapa postescolar per als estudiants amb necessitats educatives especials.

L'exemple de reestructuració d'escola podria incloure, entre d'altres coses, aquests principis:

1. L'alumne va a l'escola que vol.
2. Amb una proporció natural d'alumne amb necessitat educativa especial a l'aula.
3. Normativa que protegeixi el dret a assistir a l'escola que un escull.
4. Edat i grau apropiat són oferts a la població amb necessitats educatives especials.
5. Ús significatiu de l'ensenyament coo- peratiu.
6. Els suports d'àmbit general són els mateixos que els que són a disposició de tot l'alumnat.
7. Es tindrà en compte la participació de les famílies

Que, davant d'aquest procés de crisi i canvi dels centres d'educació especial, no es faci real la vella dita: "com més canviem les coses, més tot es queda igual". Que el concepte d'igualtat en les oportunitats educatives sigui la ideologia dominant quan parlem d'atendre les necessitats educatives de tots els alumnes.