ATENCIÓ, disposició interior preparatòria per a una percepció determinada que ens capacita per enfocar les diverses parts d'una experiència, de manera que es facin més vives, clares, exactes i conscients. El grau d'atenció és variable i el seu afebliment és la causa d'errors. Hi ha diverses classes d'atenció: concentrada, distribuïda, voluntària (que depèn de l'individu i de les seves motivacions), involuntària (que és atreta pel medi extern), etc .Els factors que influeixen en l'atenció són molt diversos: interns (motivacions, interessos i valors del subjecte) i externs (propis de l'estímul: color, moviment, mida).

ATENCIÓ PRECOÇ, té com a objectiu proporcionar experiències d'aprenentatge (oportunitats) que facilitin el desenvolupament. Potser convé tenir en compte que no és tan important la quantitat d'estímuls -de vegades poden convertir-se en martiri precoç -- com la seva qualitat i la seva oportunitat ; els estímuls més adients són els presents a la vida diària del nen (relacions amb els pares, relacions amb els objectes, condicions físiques. . . ); no té cap sentit proporcionar al nen estímuls sensorials aïllats i mancats de significat per a ell. Lògicament, doncs, el programa d'atenció primerenca ha d'incloure el treball amb els pares i familiars en la mesura que constitueixen el medi natural en el qual el nen es desenvolupa; cal entrenar la família a aprofitar la relació diària amb el nen, plena d'oportunitats d'interacció (higiene, menjar, relació afectiva, joc...) i facilitadora del desenvolupament, així com evitar que amb el seu comportament s'afavoreixin aprenentatges (socials, intel.lectuals, motors...) inadequats.

AUTISME, és un tancament excessiu sobre un mateix. L'autista es troba com tancat dins d'una capsa i és incapaç d'exteriorizar el seu psiquisme. Té una vida interior molt intensa, que li pot fer perdre per complet el contacte amb la realitat del món circumdant.

CAPACITAT D'APRENENTATGE, són les condicions necessàries per aprendre alguna cosa. Està en relació amb les aptituds, el talent i l disposició de cada individu per comprendre bé les coses. La capacitat d'aprenentatge pot ser educada d'acord amb la potencialitat de cada persona.

CAUSES DE LA DEFICIÈNCIA, els estudis efectuats sobre les causes de quasi tots els tipus de deficiència es refereixen a dues grans àrees: els factors físics i ambientals, per una banda, i els factors hereditaris per l'altra, que sovint actuen de forma conjunta.

Tradicionalment es divideixen en:

Prenatals, o sigui des del moment de la concepció i durant els nou mesos d'embaràs. Poden ser genètiques, per incompatibilitat sanguínia (factor Rh), malalties infeccioses de la mare (sobretot per la rubèola) o per causes externes, com poden ser drogues, radiacions o medicaments inadequats per a la gestant.

Perinatals, que apareixen en el moment de néixer o durant els primers dies de vida; poden ser produïdes per un problema en el part (ús de fòrceps. . . ), o degudes al poc pes del nen (la qual cosa el fa més vulnerable a les infeccions), a la manca d'oxigen (cianosi), a les hemor-ràgies cerebrals .

Postnatals: són les que es produeixen a partir del primer mes de vida, com poden ser els traumatismes (caigudes, accidents...), les intoxicacions i certes malalties infeccioses (rubèola, xarampió, escarlatina o bé la meningitis).

CENTRE D'INTERÈS, organització de l'aprenentatge al voltant d'un tema central, sense tenir en compte per tant la separació clàssica en diferents àrees i nivells de l'ensenyament. En general, els centres d'interès representen les necessitats fonamentals de l'home i s'hi agrupen al seu voltant.

CLASSIFICACIÓ DE LA DEFICIÈNCIA MENTAL, l'any 1967 I'OMS (Organització Mundial de la Salut) va establir una classificació basada en el quocient intel.lectual (CI), encara que va considerar que no s'havia d'emprar aquesta classificació com a valor únic. Avui en dia es tendeix a evitar classificacions d'aquest tipus i a considerar cada deficient com un subjecte que té unes necessitats bàsiques (com qualsevol persona de la seva edat i situació) i unes altres d'específiques (a les quals cal donar suport i resposta). Les classificacions serveixen més aviat per codificar resultats, que no per distribuir els subjectes.
 

CURRÍCULUM, tradicionalment, mètode d'organització de les activitats educatives i d'aprenentatge en funció dels continguts, els mètodes i les tècniques. El currículum és vist avui més aviat com una temptativa per comunicar els principis i trets essencials d'un propòsit educatiu de tal manera que quedi obert a la discussió crítica i pugui traslladar-se de manera efectiva a la pràctica.

DEFICIENT, es diu de l'individu disminuït totalment o parcialment en la seva activitat intel.lectual sensorial o física. Hi ha diferents tipus de deficiència:

psíquica, que aplega un grup molt ampli de difícil definició. Generalment es té en compte el quocient intel.lectual, la maduresa emocional, la competència social, etc., tot això en relació amb l'edat, els factors culturals, etc.;sensorial, que afecta principalment els cecs i els sords.; i, física.
 

EDAT, temps transcorregut des que una persona comença a viure. En psicologia s'utilitza per indicar l'edat cronològica que correspon a un test, per terme mig. Hem de diferenciar, doncs, entre Edat Cronològica (EC) , que correspon als anys de vida d'un individu, i Edat Mental (EM), que correspon a l'estat de desenvolupament d'un individu en relació amb el nivell mitjà dels individus de la seva espècie i de la seva edat cronològica. Totes les desviacions de la norma, és a dir, la falta de concordança entre EC i EM , constitueixen un avanç o un retard del seu desenvolupament. L'EM està molt relacionada amb la intel.ligència.

EDUCACIÓ ESPECIAL, té com a finalitat preparar, mitjançant el procés educatiu adequat, les persones que presenten deficiències o inadaptacions per a la seva incorporació tan plena com sigui possible, en cada cas, a la vida social. L'educació especial és el conjunt d'ajuts addicionals, tant d'ordre personal, tècnic com material, que faciliten la integració social de tots els alumnes d'acord amb les seves necessitats específiques.
 

FORMACIÓ LABORAL, la formació professional és un factor important dins de les possibilitats d'adaptació de l'individu a la societat. Tots els esforços realitzats en l'educació dels joves no ens serviran de res si no van encaminats a integrar-lo a la societat mitjançant una feina útil adequada a les seves capacitats. Les solucions que es poden oferir per a la formació laboral del deficient depenen dels mitjans socioeconòmics del país. De fet, els tallers protegits dels centres d'educació especial estan donant una solució momentània, però escassa, al problema. Actualment, s'estan creant PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL, des dels mateixos centres educatius per donar una sortida professional a aquests joves amb la possibilitat de formar-los en uns camps molt específics que els permetin una major autonomia laboral.

FRACÀS ESCOLAR, és una actitud negativa enfront de l'aprenentatge. Desaprofitament dels recursos intel.lectuals de l'alumne. Es parla de fracàs escolar quan l'alumne no rendeix al nivell que se li exigeix.

INDIVIDUALITZACIÓ, adaptació de l'acció educativa segons la personalitat i les característiques de cada nen. Es té en compte el seu nivell mental, més que no la seva edat cronològica, així com els processos d'adquisició particulars, les seves limitacions i les seves preferències. S'oposa als programes construïts "a priori". L'ideal és l'ensenyament estrictament individual. Però cal tenir present la necessitat de contactes socials indispensables en l'educació del nen. És molt vàlida per als nois inadaptats, tenint en compte les múltiples diferències que presenten

INSUFICIÈNCIA MENTAL, caracteritza les falles congènites o adquirides, estructurals o lesionals, de les funcions intel.lectuals. L'individu presenta (amb diferents graus d'intensitat) disminució en les seves capacitats intel.lectuals, acompanyada sovint de problemes de llenguatge, motrius i sensorials. Els afectats també solen presentar pertorbacions afectives i caracterials.
 

INTEL.LIGÈNCIA, la paraula intel.ligència té significats diversos que són difícils d'unificar. Sovint no és més que una etiqueta còmoda d'ús corrent, però que no exigeix un concepte científic. En general, s'accepta que la intel.ligència és la capacitat d'orientar-se en situacions noves, gràcies a la seva comprensió, a la capacitat de solucionar qüestions amb ajuda del pensament i no de l'experiència, així com la capacitat d'adaptar el pensament a noves experiències, feines i condicions de vida. El treball de la intel.ligència és múltiple: entendre, comprendre, aprendre, etc, elaborar tot el que s'ha après per utilitzar-ho en un futur.

LATERALITAT, tracta de les diferències funcionals de les meitats dreta i esquerra del cos, que corresponen a la diferència de desenvolupament i de repartició de les funcions dins dels hemisferis cerebrals. En el dretà, les funcions del llenguatge estan localitzades a l'hemisferi esquerre i les funcions de l'esquema corporal a l'hemisferi dret. La lateralitat d'un individu ve assenyalada per l'hemisferi dominant.

LOGOPÈDIA, estudi i tractament educatiu dels trastorns del llenguatge i la parla.

És important pel que fa a les repercussions en el desenvolupament del nen, ja que incideix en la seva integració social, és el rendiment escolar i en tots els processos d'aprenentatge. La feina del logopeda ha de ser ajudada pels pares i educadors del nen. Hauran de fer una feina comuna i seguir uns criteris unificats per tal que el resultat sigui veritablement eficaç.

MESTRES DE SUPORT, són aquells professionals de l'educació que realitzen les tasques d'atenció educativa als alumnes que plantegen necessitats educatives específiques, en el marc de les escoles ordinàries. La seva tasca inclou des de l'acció individualitzada als alumnes fins al suport al mestre de l'aula ordinària. Així, doncs, treballen en estreta col.laboració amb el mestre de l'aula ordinària. Poden ser especialistes a donar suport als alumnes amb deficiències sensorials (siguin deficiències visuals o auditives), físiques o amb problemes de retard global en el desenvolupament. Poden estar adscrits a un sol centre o desenvolupar la seva tasca amb caràcter general.

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS, l'educació especial ha de permetre aconseguir uns objectius de màxima autonomia per a cadascú, i instrumentar totes les ajudes que se li hagin de donar tant si són permanents com temporals. Fins fa uns anys els infants que presentaven algun tipus de deficiència eren etiquetats, agrupats en categories, segons les seves discapacitats i no segons les seves necessitats pedagògiques. El terme necessitats educatives especials sorgeix d'una nova visió, d'entendre que les accions pedagògiques que s'han de dur a terme han de ser un element additiu i no diferenciador, segregador.

NORMALITZACIÓ, són principis que han sorgit en l'atenció a les persones amb disminucions (físiques, psíquiques o sensorials) com a reacció a serveis, procediments i estructures que més que afavorir llur desenvolupament, poden provocar l'aparició d'altres deficiències, pel que fa, sobretot, al desenvolupament social. Integració i normalització suposen, en principi, evitar la segregació de l'alumne del seu ambient natural, família, escola, treball, comunitat. Implica, així mateix, no fer de la persona amb disminucions més deficient del que inicialment ha de ser com a conseqüència de la seva reclusió a serveis residencials, escolars o de feina, on es limiten les seves possibilitats de comunicació amb el medi ambient al qual pertany. Aquests principis són el reconeixement a ser persona abans que deficient. No s'han d'entendre mai com una imposició a seguir, com una forrna de viure que els faci imitar la majoria. Implica, doncs, el respecte per la singularitat de cada persona.

ORIENTACIÓ, els objectius de l'orientació són determinar i programar les mesures futures en l'atenció del nen amb problemes, a partir dels estudis realitzats per l'equip psicopedagògic (on s'han esbrinat les seves possibilitats i limitacions). L'orientació es basa, doncs, en els aspectes positius, les habilitats i les possibilitats de l'individu, i està encaminada a suplir les mancances establint un conjunt ordenat i relacionat d'accions encaminades cap una mateixa finalitat. Ha de ser una programació coherent i global.

La responsabilitat de l'orientació ha de ser compartida entre l'equip multiprofessional i els pares i, si és possible, amb el mateix subjecte, ja que, per molt perfecte que sigui el programa, si l'interessat no l'assumeix com a seu servirà de ben poc. S'han de tenir presents les possibilitats reals, tant les de l'individu com les del medi, perquè les mesures puguin servir. S'ha d'evitar la teoria bonica, però inaplicable, i adoptar la teoria que pugui ser posada a la pràctica .

PARÀLISI CEREBRAL, és la conseqüència de lesions cerebrals produïdes abans, durant o després del naixement: pot tractar-se de defectes congènits del cervell, infeccions intrauterines, lesions produïdes durant el part, accidents amb traumatisme craneal, etc.Podem distingir la paralisi espàstica, la unilateral o la doble, amb increment del to muscular dels membres superiors o els inferiors. Hi pot haver deficiència mental en totes les formes. De fet, quasi un 50% dels paralítics cerebrals presenten també deficiència mental.És indispensable que l'equip multiprofessional faci una avaluació dels factors emocionals, socials, intel.lectuals i físics que poden incidir en els rendiments i que en determini la capacitat de comunicació i el potencial. La participació de la família en l'educació del paralític cerebral és bàsica, ja que són ells els qui integren la labor del terapeuta a la vida quotidiana. Els pares han de mantenir un contacte continuat amb els membres de l'equip multiprofessional que atenen el seu fill.
 

PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL, la finalitat d'aquests programes és proporcionar als joves una formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se al món laboral .

PSICODIAGNÒSTIC, estudi teòric i pràctic de diversos factors que els serviran per fer un diagnòstic, un coneixement de les característiques psíquiques d'un individu o d'un grup d'individus. Es fa sovint per apreciar les diferències existents en relació amb el grup. S'estableix a través de tests i proves, així com amb I'observació de les conductes de l'individu.

PSICOMOTRICITAT, és el resultat de la integració i la interacció de l'educació i la maduresa de les energies. És la conjugació de les funcions motrius i psíquiques. És el que fa referència als moviments i a les expressions observables i també a tot el que les determina i acompanva: voluntat, afectivitat, impulsos, etc. Les deficiències psicomotrius poden tenir diverses causes: una lesió orgànica precoç (en el moment de néixer); una lesió orgànica durant et transcurs de la maduració del nen; pertorbacions de l'afectivitat (regressions...). La teràpia psicomotriu intenta educar l'individu a través de la maduració i el coneixement del seu propi cos, emprant, segons el cas i les seves necessitats, tècniques diverses, etc. També aquí la família ha de col.laborar estretament amb el terapeuta, i ha de seguir totes les indicacions que aquest els farà.

REHABILITACIÓ, i readaptació són dos mots sinònims que indiquen el restabliment de les capacitats de l'inidividu. Fa referència als aspectes corporal i psíquic així com als procediments que han ajudat a la seva recuperació (mètodes terapèutics, psicològics, pedagògics, laborals...) El procés rehabilitador ha de considerar la situació de cada persona en particular: edat, sexe, nivell econòmic i cultural, tipus de disminució, possibilitats reals,limitacions, etc. Pressuposa la col.laboració de l'equip multiprofessional, de la família i de l'entorn natural de l'individu, ja que la rehabilitació busca el desenvolupament de totes les aptituds de la persona. No es redueix als aspectes físics i psicològics, sinó que té presents els professionals i els socials perquè abraça la totalitat de l'individu.

RETARD, estat del nen o de l'adult retardat en el seu desenvoluparnent. Aquest retard, que es valora en relació amb la mitjana del grup a què pertany l'individu, pot ser global o afectar només una part de la personalitat. En general, es considera que el retard és degut a una lesió orgànica del cervell, a causa d'una malaltia de la mare durant l'embaràs (rubèola, xarampió,...), d'un traumatisme del crani en el moment de néixer (quan s'utilitzen fòrceps...), d'una encefalitis, d'un accident, etc. Hi ha casos de retard intel.lectual on es desconeixen les causes que l'han motivat.

SÍNDROME DE DOWN, és una afecció congènita i les malformacions ja existeixen al fetus. La causa immediata és la presència d'un cromosoma suplementari, el cromosoma 21. Va unit a la deficiència mental, encara que el nivell intel.lectual és molt variat (s'ha de tenir present a l'hora de preparar el programa educatiu, ja que les seves necessitats varien d'un individu a un altre). Presenten unes característiques físiques especials (d'aquí ve el nom de mongolisme, per la semblança amb els mongols). Les seves reaccions són puerils. La iniciativa és absent, tenen ràpida fatigabilitat en qualsevol feina. El seu llenguatge és rudimentari. Són molt afectuosos amb els pares i amb els coneguts. Els factors afectius juguen un paper important a l'hora de l'adquisició d'automatismes (neteja, alimentació, disciplina. . . ). I el paper de la família és transcendental a l'hora d'educar el nen perquè es comporti de manera socialment acceptada.