Bloc C. ANNEX2. Formació TIC en centres educatius

Escàners de sobretaula: són els d'ús més estès i senzill. Totes les marques i models donen actualment molt bona qualitat, molt per sobre de les necessitats d'un usuari normal o avançat.

Un escàner treballa llegint punts de llum quan s'escaneja la imatge. Com més punts obtingui l'escàner, de més qualitat o de més resolució serà la imatge. La resolució d'una imatge es calcula en ppi (píxels per inch), que significa punts o píxels per polzada (ppp). El rang va normalment de 75 fins a 1200 ppi o ppp.

Un factor clau que afecta la visualització i la mida dels gràfics bitmap és la resolució. S'entén per resolució el nombre de píxels que conté un bitmap. Els píxels que formen un bitmap són el producte de les dimensions verticals i horitzontals de la imatge, per exemple, 640 x 480. La resolució determina la qualitat de la imatge quan es veu augmentada.

Cal tenir en compte que la resolució dels monitors és de 72 ppi (píxels per polzada), per tant, incloure imatges de gran resolució en aplicacions multimèdia o pàgines web, és desaprofitar l'espai i alentir el seu funcionament.

A quina resolució escanejarem doncs una imatge? Aquest paràmetre depèn de quin ús final tindrà la imatge:

Si es tracta d'una publicació electrònica (pàgina web, CD-ROM, ...) una resolució suficient és la de 72 ppi.

Si es tracta d'una imatge per imprimir-la, s'ha d'escanejar a la màxima resolució que la impressora sigui capaç de reproduir. Per exemple, si la impressora és una HP 720 escanejareu la imatge a 600 ppi. De totes formes cal considerar que per imprimir una imatge amb una resolució bona és suficient escanejar a 300 ppp encara que la impressora tingui més resolució.

Quan incrementeu les dimensions de la imatge, el nombre de píxels i el volum del fitxer (el que ens ocuparà al disc) creix geomètricament: una imatge de 200 x 200 píxels és 4 vegades més voluminosa que una de 100 x 100.

	ANNEX2

	L'escàner Molts cops necessitareu incorporar imatges als nostres materials, ja siguin exàmens, dossiers... I com aconseguir aquestes imatges? Normalment us trobareu que podeu obtenir les imatges de les següents fonts: Escàner: escanejant les imatges que hi poseu. Creació original: són les imatges que realitzeu amb programes com el Photoshop o el Paint Shop Pro. Digitalització de fotogrames de vídeo: amb l'ajuda d'una càmera de vídeo i una tarja amb capturadora de vídeo podeu passar fotogrames dins de l'ordinador. Fotografia amb càmera digital: passa directament una fotografia de la càmera de fotos a l'ordinador. Photo CD: és un tipus de dispositiu en el qual s'hi posen les fotografies en format digital dins d'un CD-ROM amb una qualitat prou alta. Bancs d'imatges o Clip-Art: són un conjunt d'imatges agrupades per temes. Normalment són de pagament o vénen incorporades al programari. Internet: és la font d'imatges més gran que us trobareu. Totes les imatges que veieu a Internet es poden guardar al vostre disc per després utilitzar-les. Un detall a tenir molt en compte és el tema dels drets d'autor. Sempre que feu servir una imatge tingueu en consideració que pot tenir uns drets i, per tant, que per poder utilitzar-la s'hagi de pagar a l'autor. Per això és recomanable que utilitzeu imatges creades per vosaltres mateixos. De totes formes, no hi ha cap problema si els documents són d'ús privat o escolar i no comercial. Digitalització d'imatges amb un escàner Els escàners són aparells que converteixen imatges impreses en paper (fotografies, dibuixos...) o diapositives a un format que l'ordinador pugui entendre. Els escàners treballen com una fotocopiadora, tenen un sensor de llum que es mou a través de la imatge i la reprodueix a la pantalla de l'ordinador, podent-se desar en el format que es vulgui. Bàsicament, n'hi ha de dos tipus: els de fotografies i els de diapositives i negatius. Els dos es connecten a l'ordinador mitjançant una tarja, un port paral·lel (impressora) o al port USB. La major part d'escàners disponibles actualment al mercat van connectats al port USB.
	Escàners de sobretaula: són els d'ús més estès i senzill. Totes les marques i models donen actualment molt bona qualitat, molt per sobre de les necessitats d'un usuari normal o avançat.
	Els escàners de diapositives i negatius: tenen una distribució molt més petita donat la menor utilització d'aquest tipus de format a nivell domèstic. Són a més a més molt més cars ja que la lectura de la imatge es fa d'una forma diferent i a més precisen resolucions majors com a conseqüència del petit format de la imatge. Tenen l'avantatge de poder treballar amb negatius, ja que la major part de programes que acompanyen els escàners poden positivar la imatge escanejada.
	Un escàner treballa llegint punts de llum quan s'escaneja la imatge. Com més punts obtingui l'escàner, de més qualitat o de més resolució serà la imatge. La resolució d'una imatge es calcula en ppi (píxels per inch), que significa punts o píxels per polzada (ppp). El rang va normalment de 75 fins a 1200 ppi o ppp. Un factor clau que afecta la visualització i la mida dels gràfics bitmap és la resolució. S'entén per resolució el nombre de píxels que conté un bitmap. Els píxels que formen un bitmap són el producte de les dimensions verticals i horitzontals de la imatge, per exemple, 640 x 480. La resolució determina la qualitat de la imatge quan es veu augmentada. Cal tenir en compte que la resolució dels monitors és de 72 ppi (píxels per polzada), per tant, incloure imatges de gran resolució en aplicacions multimèdia o pàgines web, és desaprofitar l'espai i alentir el seu funcionament. A quina resolució escanejarem doncs una imatge? Aquest paràmetre depèn de quin ús final tindrà la imatge: Si es tracta d'una publicació electrònica (pàgina web, CD-ROM, ...) una resolució suficient és la de 72 ppi. Si es tracta d'una imatge per imprimir-la, s'ha d'escanejar a la màxima resolució que la impressora sigui capaç de reproduir. Per exemple, si la impressora és una HP 720 escanejareu la imatge a 600 ppi. De totes formes cal considerar que per imprimir una imatge amb una resolució bona és suficient escanejar a 300 ppp encara que la impressora tingui més resolució. Quan incrementeu les dimensions de la imatge, el nombre de píxels i el volum del fitxer (el que ens ocuparà al disc) creix geomètricament: una imatge de 200 x 200 píxels és 4 vegades més voluminosa que una de 100 x 100.