Imma Comas i Aguilar, Eva Vilaró i Montaner i Joaquim Fonoll

És manipulant i jugant que un nen desenvolupa les seves capacitats físiques ( control del cos, coordinació, organització de l´espai...) i d´aprenentatge ( seguretat, imaginació, creativitat, relacions entre els objectes...). Un nen que degut a la seva discapacitat no ha seguit aquest procés, no ha tingut la possibilitat d´interaccionar amb el seu entorn i pot crear conductes desadaptades i d´aïllament.

Per això calen "jocs adaptats" de causa-efecte on l´infant s'adoni que si ell fa una acció concreta ( per exemple: prémer un commutador ) tot seguit passa alguna cosa al seu entorn ( s'activa una joguina ).

L'ordinador és una eina que pot ajudar a estimular la relació causa-efecte. Prement alguna tecla passa quelcom "espectacular" a la pantalla i anirà succeint tantes vegades com ell premi. Aquí l'infant amb greu discapacitat comença a entendre que ell a partir d'una acció pot modificar el seu entorn. És important destacar que mentre l´alumne/a està ocupat en aquesta tasca:

• Disminueixen les conductes desadaptades ( moviments estereotipats, cridar, autoaïllament...)
• Es potencien capacitats de relació amb l´entorn i s´estableixen unes bases per iniciar un procés de comunicació.

Els programes d'acció-reacció

En els programes d'acció-reacció és important que una petita acció de l'usuari provoqui una reacció espectacular de l'ordinador. Així, en tocar el teclat o moure el ratolí, l'ordinador ha presentar un dibuix llampant, ha de sonar una música, etc. En les primeres etapes educatives és necessari establir el principi de causa-efecte, concepte fonamental en la interacció en l'entorn i en el diàleg amb els altres. El funcionament de l'ordinador ja s'ajusta a aquesta filosofia. En prémer una tecla o clicar amb el ratolí, l'ordinador respon de manera convenient, segons quin sigui el programa actiu. Sovint, però, cal una actuació massa específica per aconseguir els efectes desitjats. És necessari escriure una paraula, prémer una tecla concreta o situar el cursor del ratolí en un petit dibuix per desencadenar l'efecte. Per la seva finalitat, els programes d'acció i reacció han de reaccionar de manera més espectacular a accions més inespècifiques.

Els salvapantalles

Com el seu nom indica, els salvapantalles són utilitats per protegir la pantalla de l'ordinador. Durant moltes hores, l'usuari d'un ordinador utilitza un mateix programa i, sovint, l'aparell es passa llargues estones engegat sense que ningú l'utilitzi. Els monitors dels ordinadors, en conseqüència, visualitzen contínuament el mateix dibuix i determinades zones de la pantalla es desgasten més que d'altres. A la pantalla de l'ordinador apareixen ombres i taques que dificulten la visió de les imatges. Aquest efecte nociu es combat amb els salvapantalles, programes generadors de pantalles, que es posen en marxa, automàticament, quan han passat uns minuts sense que ningú interactui amb l'ordinador. El salvapantalles s'engega quan estem una estona sense tocar el teclat o moure el ratolí. A la pantalla apareixen uns dibuixos mòbils que eviten el desgast del monitor i oculten el fitxer que s'està treballant de mirades indiscretes. Quan novament toquem una tecla, o movem el ratolí, es desactiva el salvapantalles i l'ordinador recupera la pantalla de treball.

Imatge 1 de salvapantalles (5 Kb)

Imatge 2 de salvapantalles (4 Kb)

Els primers salvapantalles eren uns programes molt austers, que ensenyaven lletres a l'atzar o un petit cuc de paraules que es passejava per la pantalla. Actualment, gràcies a la imaginació dels artistes i a les habilitats dels programadors, hi ha salvapantalles molt més atractius, que poden ensenyar una peixera en moviment o com es balla la "macarena".

Toca Toca

En certa manera, els programes salvapantalles funcionen just a l'inrevés dels programes d'acció-reacció. En els salvapantalles, qualsevol petita acció atura el funcionament del programa que sovint fa coses molt espectaculars. Toca Toca està programat a partir d'aquesta reflexió. Toca Toca utilitza els programes salvapantalles instal·lats a l'ordinador, invertint-ne el seu funcionament: una petita acció els posa en marxa i en passar uns segons s'aturen.

Instal·lació

El programa porta un instal·lador, que proposa C:\PRG_EDUC\TOCATOCA com directori per defecte. En la instal·lació també es copien el fitxers VBRUN300.DLL i CMDIALOG.VBX al directori C:\WINDOWS\SYSTEM. També és necessari disposar d'alguns fitxers salvapantalles que s'identifiquen per l'extensió SCR.

Planificació del treball

Cada vegada que s'engega el programa Toca Toca, cal planificar la sessió de treball. Aquesta planificació consta de dos processos.

• selecció dels fitxers salvapantalles, que seran les reaccions de l'ordinador
  
• selecció de les accions de l'usuari, que seran les interaccions amb el teclat o amb el ratolí que espera l'ordinador
  

Un cop planificada la sessió, si l'usuari ha realitzat alguna de les accions programades, l'ordinador amaga el cursor del ratolí i engega, a l'atzar, un dels salvapantalles seleccionats. El salvapantalles es desactivarà quan es premi el teclat o es mogui el ratolí, però es tornarà a engegar automàticament fins a superar el límit de temps programat. Normalment, en finalitzar el temps programat, s'atura el salvapantalles. Si no és així, es pot aturar, realitzant, amb el ratolí o el teclat, alguna de les accions no planificades. En qualsevol cas, la tecla ESCAPE activa un menú que permet sortir del programa o tornar a programar la sessió.

Selecció dels fitxers salvapantalles

La primera vegada que s'engega el programa, o sempre que s'activi aquesta opció, apareix un quadre de diàleg que permet navegar per les unitats de disc de l'ordinador i seleccionar els fitxers salvapantalles. Els fitxers salvapantalles habitualment tenen l'extensió SCR i estan situats al directori C:\WINDOWS en el Windows 3.xx o C:\WINDOWS\SYSTEMS en el Windows95. Es pot seleccionar més d'un fitxer combinant l'ús del teclat i el ratolí. La tecla:

• Clic del ratolí: selecciona un fitxer SHIRT + Clic del ratolí: selecciona una llista de fitxers consecutius a partir de l'últim fitxer seleccionat
• CTRL+Clic del ratolí: seleccionar una col·lecció de fitxers alterns

El Tauler de control del Windows té la possibilitat de veure un salvapantalles en funcionament. Caldrà:

• tenir els salvapantalles instal·lats al C:\WINDOWS
• en el grup Principal activar el Tauler de Control i executar l'opció Escriptori
• seleccionar un dels fitxers salvapantalles i prémer l'opció Exemple

Imatge del Tauler de Control (10 Kb)

Selecció de les accions

En engegar el Toca toca, quan anteriorment s'han instal·lats fitxers salvapantalles, apareix un altre quadre de diàleg per seleccionar les accions que ha de fer l'usuari i el temps, en segons, que es mantindrà activa la resposta de l'ordinador. El programa controla les següents accions:

Accions del ratolí:

• Clic dret: cal clicar el botó dret del ratolí
• Clic esquerra: cal clicar el botó esquerre del ratolí
• Moure el ratolí: és la més sensible de totes. El programa reacciona quan es desplaça lleugerament el ratolí.

Accions del teclat:

• Qualsevol tecla: en aquest cas tot el teclat es converteix en polsador i l'ordinador reaccionarà en prémer qualsevol tecla del teclat.
• La barra espaiadora: aquesta és la tecla més gran del teclat. Activar aquesta tecla demana un major control que l'opció anterior.
• RETORN: el retorn és una tecla significativa del teclat i encara cal més precisió.
• Una tecla de la llista: en aquest cas cal escriure una sèrie de caràcters que identificaran les tecles. L'ordinador reaccionarà quan es premi qualsevol dels caràcters de la llista.
  

Selecció de les accions (6 Kb)

En cas de disposar de pantalla tàctil, aquesta actua com si fos un ratolí. La Tauleta es pot programar com una acció del teclat. No és convenient marcar simultàniament totes les accions previstes pel programa, ja que:

• algunes accions n'inclouen d'altres i s'anul·len entre si. Així, si està seleccionat moure el ratolí ja no cal seleccionar l'opció de clicar.
• les accions que demanen més control ja pressuposen que l'usuari domina les accions més indefinides. Així, si s'ha seleccionat l'opció qualsevol tecla no cal marcar moure el ratolí i a l'inrevés.
• moltes accions actives podrien encadenar diversos successos i que no es pogués sortir del programa fins a finalitzar tots els processos.

En qualsevol cas, la tecla ESC activa un menú que permet finalitzar el programa o reprogramar la sessió.